L’Espanyol va cap amunt i el Reial Madrid cap avall i potser una bona part del mèrit en el matx d’avui, amb victòria blanc-i-blava per 2 a 1, ha estat del públic. Les limitacions en l’aforament per la pandèmia han propiciat que (per fi!) un Espanyol-Reial Madrid no semblés que es jugués al Bernabeu. Avui, al camp solament hi havia pericos i els blancs no s’han sentit a casa com tantes d’altres vegades. Sí, el públic és importantíssim i ha ajudat a superar uns primers minuts dubitatius dels locals per, al quart d’hora i quan s’ha restablert l’equilibri, celebrar la primera espurna: una passada profunda d’Aleix Vidal, carrera d’Embarba que centra ras i fort i RDT que remata, avançant-se als centrals blancs. Futbol de tota la vida i excel·lentment dut a la pràctica. Al duet Embarba-RDT li està sortint un meravellós soci, Aleix Vidal, que va pel camí de ser un nou ídol perico.
La segona part s’assembla a la primera en el sentit que els blancs, darrere en el marcador, van endavant i collen força, però, semblantment, al quart d’hora (minut 60) la segona fuetada ara és d’Aleix Vidal i, aquesta vegada, sense socis. Ell sol li fa una sotana a Nacho, canvia de ritme, es planta dins l’àrea i defineix amb qualitat. Als pocs minuts, Sergi Darder, avui immens al mig del camp amb Melendo, el vol imitar i, en posició semblant xuta a la vora del pal… per fora. Els neguits s’haurien dissipat, però aleshores Benzema (min. 71) ha tornat a posar el seu equip en el partit reduint la distància en el marcador. Davant del Reial Madrid i amb cinc minuts d’afegit, tot pot passar, però la solidesa defensiva i, el que diem sempre “creure-hi”, ha estat suficient per guardar els tres punts al sarró. L’Espanyol ha tornat a la categoria que li és natural i ha d’anar deixant les posicions perilloses a la taula per mirar amunt, on li correspon estar, si mantenen les ganes, el joc i l’encert.
