Sandro Rosell duu engarjolat des del 25 de maig del 2017. El dia que s’asseurà al banc dels acusats, el proper dilluns a l’Audiència Nacional, haurà complert ja 642 dies de presó. Gairebé dos anys privat de llibertat sense que l’expresident del Barça hagi estat jutjat per dos presumptes delictes econòmics comesos entre els anys 2006 i 2012. A Rosell, la Fiscalia l’acusa d’un blanqueig de capitals de gairebé 20 milions d’euros i de ser el líder d’una organització criminal destinada al pagament de comissions il·lícites a l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, Ricardo Terra Teixeira, a través de tot un entramat societari ideat per l’empresari i pel seu soci andorrà Joan Besolí, també empresonat per decisió de la jutgessa Carmen Lamela.
Sense un denunciant -cap perjudicat ha obert cap procediment judicial-, l’única acusació contra la qual haurà de lluitar l’expresident blaugrana és la de la Fiscalia. Una acusació contundent i per la qual se sol·liciten penes de presó i multes econòmiques de consideració. María Antonia Sanz Gaite, fiscal del cas, demana fins a onze anys de presó per a Rosell i una sanció de 59 milions d’euros, un any més que els requerits per a Besolí, al qual també se li reclama una multa de 55 milions. També seuran al banc dels acusats Marta Pineda -la parella de Rosell-, Shahe Ohanessian -amic i presumpte testaferro-, i Pedro Andrés Ramos González i Josep Colomer Esteruelas, socis col·laboradors de l’expresident blaugrana.
Segons la Fiscalia, tots ells completarien l’entramat empresarial dissenyat per facilitar fons il·lícits a Ricardo Terra Teixeira en concepte de comissions per haver venut, l’any 2006, els drets de televisius de 24 partits de la selecció brasilera a la societat International Sports Events (ISE) de l’Aràbia Saudita amb intermediació de Sandro Rosell i la seva empresa Uptrend Developtments LLC (participada al 50% amb Besolí). Aquesta intermediació, juntament amb una nova col·laboració per tal que ISE signés un contracte amb la cervesera AmBev, va suposar un ingrés de 8.392.612 euros a l’expresident culer, quantitat dipositada al compte corrent d’Uptrend a Andorra.
Tal i com recull l’escrit d’acusació al qual ha tingut accés La República Esportiva, la fiscal considera que els moviments de diners realitzats posteriorment a la intermediació entre empreses propietat del mateix Rosell i de Joan Besolí -dues d’elles amb comptes corrents dels quals n’era beneficiari Terra Teixeira- provarien el pagament d’aquestes comissions a l’expresident de la CBF. “Los 8.392.612 euros realmente percibidos en Andorra por UPTREND por la supuesta intermediación de esta última en la adquisición por parte de ISE de los derechos de los partidos amistosos, fueron a parar a Terra Teixeira, que los recibió indebida, fraccionada e indirectamente a través del entramado societario y bancario descrito y diseñado con tal fin”, signa Sanz Gaite.
En l’escrit d’acusació, la Fiscalia considera que el blanqueig de capitals i el pagament de comissions a Teixeira es pot separar en diferents accions iniciades per Rosell. En primer lloc, els moviments de fons entre vuit societats que tenen com a origen Uptrend Developtments LLC; en segona instància, la venda simulada de l’empresa Bonus Sports Marketing (BSM) a Ohanessian; en tercer lloc, la transferència de diners a familiars de Teixeira, com la compra de dues sales del centre comercial Leblon de Rio de Janeiro a l’esposa de l’expresident de la CBF per un preu molt superior al de la seva adquisició dos anys abans; i un darrer capítol vinculat amb un ingrés al secretari general de la FIFA, Jerome Valcke. Anem per parts:
Els moviments de fons entre empreses
Uptrend Developments LCC, “mancada d’oficines o empleats”, va cobrar 8.392.612 euros d’ISE distribuïts en tretze pagaments efectuats entre el 2007 i el 2008 per les intermediacions realitzades per Rosell amb la Confederació Brasilera de Futbol i amb la cervesera AmBev. Amb posterioritat al primer pagament, des d’Uptrend es produeixen pagaments a la FUNDACIÓN REGATA (propietat 100% de Rosell) i a ITASCA HOLDING, una societat de Besolí amb seu a Panamà i amb un compte corrent a Andorra que conté les signatures com a beneficiaris del mateix Besolí i de Ricardo Terra Teixeira. També existeixen traspassos de REGATA a ITASCA. Segons la defensa, escrit al qual també ha tingut accés La República Esportiva, “els moviments de fons realitzats d’UPTREND al compte de la FUNDACIÓN REGATA es corresponen als dividends obtinguts pel Sr. Rosell en la seva condició de beneficiari al 50% d’UPTREND”. Pel què fa els traspassos d’UPTREND a ITASCA, la defensa també considera que “probablement es corresponguin a comptes de dividends entre els Srs. Rosell i Besolí”.
Des de les mateixes REGATA i ITASCA es produeixen, entre els anys 2008 i 2011, diversos pagaments a una quarta empresa, ARVENEL INTERNATIONAL LIMITED, propietat de Besolí, amb seu a les Illes Verges i també amb Terra Teixeira com a beneficiari. Una empresa que acabaria comprant la societat SILVER SANDS per tal d’adquirir dues propietats a Florida. Segons la Fiscalia, “el seguimiento de los movimientos bancarios revela que ARVENEL transfirió a SILVER SANDS fondos procedentes de ITASCA y de la FUNDACIÓN REGATA, esta última nutrida a su vez con dinero de UPTREND, de modo que los immuebles de Florida son en un alto porcentaje titularidad de Terra Teixeira”. En última instància, la Fiscalia també parla de transferències d’UPTREND a BON US SL, empresa de Besolí amb seu a Andorra que va emetre dues targetes VISA Platinum a nom de Ricardo Terra Teixeira i la seva parella, Ana P. Rodríguez, des de les quals es van realitzar “un important número de càrrecs”.
Segons els escrits de la defensa, aquests darrers moviments no tenen res a veure amb Rosell i, “com que no té relació amb aquestes companyies, no pot -ni li correspon tampoc- oferir justificació del seu posterior destí o de l’ús de targetes VISA vinculades amb els comptes d’aquestes companyies”. En resum, els advocats de Rosell neguen que “s’observi una sola transferència de fons des d’UPTREND a comptes directament relacionats amb el Sr. Ricardo Teixeira”.
La venda de Bonus Sports Marketing
La primavera del 2010, Sandro Rosell va prometre que, en el cas que fos escollit president del Barça, es desprendria de la seva empresa Bonus Sports Marketing (BSM), especialitzada en el màrqueting esportiu, sobretot dins el món del futbol. El seu vincle amb aquest sector podia generar confusió per un possible conflicte d’interessos degut a la seva posició de màxim mandatari del club barcelonista. El 24 de maig del 2011, Rosell va vendre BSM a la societat SPORTS INVESTMENTS OFFSHORE SAL (SIO), propietat del seu excompany a ESADE, Shahe Ohanessian. Segons la Fiscalia, però, aquesta venda fou simulada. La fiscal assegura que els 6.580.000 euros cobrats per Rosell i Marta Pineda (la venda fou pactada per 13.580.000€) procedien de l’empresa saudita ISE (a través de la suïssa KENTARO), l’adquirent dels drets de la selecció brasilera i per la qual l’expresident del Barça va intermediar amb la Confederació Brasilera de Futbol. “Shahe Ohanessian va intervenir en aquesta suposada compra-venda de BSM com el seu testaferro, fent veure que els pagaments procedien de la societat libanesa SIO, quan en realitat provenien d’ISE”, destaca.
La Fiscalia diu que Rosell va seguir treballant per a BSM un cop venuda a Ohanessian, mentre que també assegura que Marta Pineda va continuar com apoderada de la societat fins el 26 de febrer del 2013. La defensa, per part seva, argumenta que, inicialment i després de rebutjar ofertes de la multinacional IMG i d’Octagon, BSM fou venuda a ISE encara que, després d’un pagament de 6.579.855 euros, els saudites es van fer enrere i van deixar l’operació a mitges sense la possibilitat de recuperar els diners. Aleshores, Rosell va convèncer Ohanessian per finalitzar el procés de compra -produït el 24 de maig del 2011- per 4.426.176,62 euros. Els advocats de Rosell consideren que “un poder a nom de la Sra Pineda és irrellevant penalment” i argumenten la participació de l’empresari en el dia a dia de BSM com una col·laboració “per tal que el nou administrador aprengués a gestionar el negoci”.
Transferències de diners a familiars de Teixeira
La Fiscalia cita, també, diverses operacions que tenen origen en comptes i societats gestionades per Rosell i que finalitzarien, presumptament, amb benefici per a Ricardo Teixeira. L’any 2011, AILANTO (propietat de Rosell) va recomprar dues sales ubicades dins el centre comercial Leblon, de Rio de Janeiro, per un import d’1,3 milions de dòlars. Aquests immobles eren propietat de l’esposa de Teixeira, Ana P. Rodrigues, qui els havia comprat dos anys abans per 22.000 dòlars. “D’aquesta manera es va justificar una transferència de més d’un milió d’euros en favor de l’esposa de Teixeira”, apunta l’escrit. A més, el text també fa referència a un pagament de 3,8 milions de reals brasilers (893.000 euros) de Rosell a la filla dels Teixeira, d’onze anys d’edat, “just després de la realització d’un partit Brasil-Portugal del 19 de novembre del 2008”.
De Teixeira a la FIFA
A més, Fiscalia destaca un ingrés de 5 milions d’euros del mateix Ricardo Teixeira en un compte corrent de la FUNDACIÓN REGATA, el 19 de febrer del 2009, justificat per la defensa de l’expresident del club barcelonista com “un préstec per prendre part en una inversió immobiliària promoguda per l’entitat bancària ANDBANK” que no es va arribar a materialitzar. Ara bé, segons explica la fiscal, aquests diners van tenir noves destinacions. En primer lloc, Sanz Gaite destaca que el compte corrent des del qual es va produir l’ingrés de 5 milions es nodria de fons d’un compte de l’empresa BON US SL, de Joan Besolí, “de modo que el dinero que Terra Teixeira ingresó en REGATA procedía de BON US”. A partir d’aquí, aquesta quantitat fou transferida a un compte de la societat ARVENEL (Besolí, amb Teixeira de beneficiari) i a comptes de Pedro Andrés Ramos González.
Tot i que la defensa de Rosell nega que aquest seguit de transferències tingui cap relació -“operacions absolutament desvinculades entre elles, en les que intervenen persones diferents i el nexe comú de les quals és la seva relació personal o professional amb el Sr Rosell”-, la Fiscalia ho relaciona amb uns darrers moviments: el pagament de 686.753 euros de REGATA a Pedro Andrés Ramos i els posteriors ingressos del mateix Ramos a Jerome Valcke, secretari general de la FIFA entre el 2017 i el 2015. Ingressos que sumen un total de 127.000 lliures esterlines i 597.000 euros. En aquest sentit, la defensa de Rosell ha demanat el testimoni els agents de l’FBI Marc Varri i Francis Carpenter, especialistes en el cas FIFAGate.
Investigacions obertes contra Ricardo Teixeira
La Fiscalia, en el seu escrit d’acusació, també posa com a referència diversos procediments oberts contra l’expresident de la CBF a Rio de Janeiro, Nova York, Andorra i Suïssa, fet que relaciona amb una conversa transcrita entre Teixeira i Rosell en la qual el mandatari brasiler demana a l’expresident blaugrana l’opció de viatjar a Qatar, país sense tractat d’extradició amb el Brasil ni amb els Estats Units. “Estaré amb Tamine (sic) i li preguntaré. Li demanaré, no li preguntaré”, diu Rosell en la conversa, fent una suposada referència a Tamim bin Hamad al Thani, emir de Qatar, en un dels motius pels quals la jutgessa Lamela justifica l’elevat risc de fuga per rebutjar, en tretze ocasions, l’alliberament de l’expresident del club culer. Ara bé, la defensa de l’acusat assenyala que Teixeira “segueix gaudint de llibertat absoluta de moviments al seu país natal, sense que ni tan sols la policia o la fiscalia l’hagi interrogat sobre aquests fets”.
La defensa no hi veu cap delicte
En resum, els advocats de Sandro Rosell, Pau Molins i Andrés Maluenda -del despatx Molins&Silva-, neguen l’existència de cap delicte. Defensen que tots els fons obtinguts per UPTREND DEVELOPMENTS LCC són lícits i procedeixen d’un acord comercial entre empreses privades que “s’ajusta als valors que solen percebre’s en el mercat futbolístic”. A més, critiquen la Fiscalia pel fet que, “d’ofici, investigui aquests fets dotze anys després” sense que ningú hagi qüestionat, amb anterioritat, “la licitud de l’activitat, els ingressos o els pagaments” de les societats de Rosell. Per això, la defensa considera que “els fets descrits per l’acusació, encara que siguin certs, no constituirien cap delicte”.