Un dels grans esculls que haurà de superar la junta directiva presidida per Josep Maria Bartomeu en l’Assemblea d’aquest dissabte serà la proposta de nou escut presentada el 27 de setembre passat, un dia després de la forta patacada del primer equip a Leganés, i que haurà de ser aprovada per dos terços dels compromissaris acreditats a l’hora de la votació.
El nou emblema de l’entitat no convenç tothom i, encara menys, als col·lectius de socis més actius, com les associacions Manifest Blaugrana i Seguiment FCB o els grups d’animació Almogàvers, Creu de Sant Jordi o Dracs 1991, aquest darrer present i majoritari al Palau Blaugrana.
Tal i com han expressat a La República Esportiva, els cinc col·lectius coincideixen en dos aspectes transcendentals: en primer lloc, l’acrònim FCB no pot desaparèixer de l’escut. I en segona instància, la decisió l’han de prendre tots els socis en un referèndum i no només els 4.529 compromissaris escollits.
Per a la Penya Almogàvers, la modificació de l’escut “no és un redisseny, és un canvi i no es pot acceptar, sobretot perquè prescindeix de l’acrònim FCB que tant ens ha costat mantenir en èpoques de dictadura”, una opinió alineada amb les expressades per la resta de grups d’animació. “Les sigles les duem des del 1910 i, juntament amb els colors i samarreta, formen part de l’ADN del club. Com menys les toquem, menys perdrem identitat”, manifesta Creu de Sant Jordi. “Escut, colors i nom són part de la nostra història i dels nostres sentiments”, expressen des de Dracs 1991.
Tant Seguiment FCB com Manifest Blaugrana, associacions de socis culers, també coincideixen. “Les sigles són un tret diferencial del club, herència del nostre fundador, que vàrem aconseguir recuperar el 1974 després de 33 anys de censura franquista”, diu Seguiment FCB. Per part seva, Manifest Blaugrana es fa dues preguntes: “A ningú se li ha acudit que treure les lletres FCB pot ser ofensiu per alguns socis del Barça? A ningú se li ha acudit que després de 40 anys de franquisme les inicials són un tema bastant delicat de l’escut?”
Tot i que alguns d’ells admeten que una modificació era necessària -així ho expressen la Penya Almogàvers i Manifest Blaugrana-, els col·lectius no entenen la minsa participació de la massa social barcelonista en una decisió de transcendència. “La política de fets consumats de la junta sense escoltar ningú més traïciona allò que probablement era un procés necessari”, diu Marc Duch, president de Manifest Blaugrana. “Podem entendre els motius tècnics, però no aquesta poca implicació de la massa social en la definició dels elements identificatius del club. A ningú se li ha acudit que els socis del Barça tenim alguna cosa a dir sobre l’escut?”, conclou l’associació.
“Nosaltres creiem que a l’escut li calia una adaptació als nous temps, modernitzar-lo, fer-lo atractiu per als nous formats”, comenta Albert Yarza, president d’Almogàvers. Però mai prescindint de l’acrònim i de l’opinió dels socis del club: “El més adequat seria dur la qüestió a referèndum. Tots els socis han de poder dir-hi la seva”. Una postura idèntica a la de Dracs 1991, que creu que “s’hauria de posar a consulta en referèndum general entre tots els socis i sòcies. Mai per aprovació d’una assemblea de compromissaris reduïda i poc representativa pel seu número”.
El grup d’animació Creu de Sant Jordi és, fins i tot, més dur amb el procés a seguir. Directament, la penya demana un vot negatiu a l’Assemblea, tal i com va fer Seguiment FCB en el comunicat enviat dimecres: “Demanem que els socis compromissaris votin des del punt de vista de barcelonisme històric i profund. Per dos motius: per tot allò que significa l’escut i, segon, com a vot de càstig per la deriva mercantilista del club.”
Per al club, ni sigles, ni referèndum
La junta directiva del Barça ho té claríssim. L’acrònim FCB ha de desaparèixer de l’escut, “perquè ningú el fa servir i perquè no som únics ni els primers en usar-lo, el FC Basel i el FC Bayern de Munic també l’utilitzen”, comenten des de la zona noble. “L’escut, fins ara, estava pensat per formats analògics i ara el món s’ha transformat, és totalment digital, i ens hi hem d’adaptar per no perdre pistonada i seguir competint al més alt nivell”, reiteren des de l’entitat culer.
Contrari a les crítiques per la pèrdua d’un element històric com les inicials, des del club insisteixen en què “no perdem les arrels, en cap cas. Mantenim la creu de Sant Jordi, la senyera, els colors blaugrana i la pilota, que la fem més gran i la posem al centre de tot”.
El club, tot i el respecte expressat cap a les opinions dels seus socis, considera que amb els socis compromissaris presents en l’Assemblea n’hi ha prou per tirar endavant la modificació. “El referèndum només s’ha utilitzat en dues ocasions i totes dues per l’estadi. Si haguéssim de sotmetre totes les decisions a referèndum no acabaríem mai”, expressa una veu autoritzada. “L’Assemblea és prou representativa de tota la massa social. Si penséssim que no ho és, entraríem en un altre debat que ara no ens pertoca. L’Assemblea està plenament facultada per prendre aquesta decisió i, a més, no n’hi ha suficient amb la majoria simple, sinó que per aprovar aquesta qüestió calen dos terços dels compromissaris”, conclouen.
