Dimarts, 18 Desembre 2018

Barrabravas: el negoci rere la passió

Els radicals del futbol argentí són els amos del negoci, amb la connivència de clubs, autoritats, institucions i policia

|

La Súperfinal de la Copa Libertadores va exposar les misèries del futbol argentí i va ser la millor carta de presentació cap al món sencer d’un càncer enquistat des de fa més de tres dècades anomenat barrabravas. Aquests seguidors característics canten durant noranta minuts al ritme de trompetes, bombos i tambors; col·loquen banderes de manera meticulosa perquè la càmera de televisió les pugui agafar, utilitzen pirotècnia per fer més gran la festa i molts ni tan sols veuen el partit perquè estan d’esquena observant el seu xou i pressionant els del voltant perquè mai parin de cridar i encoratjar.

Crim organitzat disfressat de passió. Darrere d’aquesta vidriera s’hi amaguen centenars de negocis que aquests delinqüents duen a terme omplint-se les butxaques amb una impunitat que sorprèn i incrementa la violència en els estadis. S’han apoderat del futbol. Mentre el seguidor comú intenta comprar una entrada a través d’Internet, moltes vegades sense poder dormir, prement F5 per actualitzar el lloc web cada segon, els barrabravas sempre tenen els seus tiquets. Els directius estan obligats a donar-los-en per no patir cap represàlia. A més, el club finança els seus viatges per copes internacionals, però no et sorprenguis tan ràpid perquè això acaba de començar.

Publicitat    

Arriben als estadis en autobusos organitzats i escortats per la policia, que els obre pas als carrers com si es tractés del president. Els cotxes comuns han d’aturar-se i deixar-los passar. La seguretat que es troba a les portes d’ingrés s’aparta i habilita els molinets d’accés. La policia no els revisa, no passen cap control d’alcoholèmia ni detectors de metalls, tenen impunitat total. Mentrestant, alguns d’ells s’ocupen dels cotxes que volen aparcar als voltants del estadis (els demanen, de mitjana, 5 euros a cada vehicle). A la vegada, els llocs de menjar dins i fora del camp també són administrats per ells. La llista segueix amb revenda d’entrades, venda de samarretes originals dels jugadors o roba d’entrenament del club.

Què passa si no tenen tots aquests beneficis? Vandalisme, pneumàtics de cotxes punxats, vidres trencats i amenaces de mort constant cap a directius, jugadors i familiars. Els jugadors també pateixen els barrabravas. A més de regalar-los obligatòriament samarretes reben constants comandes de diners per finançar els seus shows. I ja es poden imaginar què passa si diuen que no.

Amb el pas dels anys, aquests malfactors van prenent major poder i en alguns clubs de primera divisió d’Argentina formen part de la comissió directiva i en d’altres casos oficien d’intermediaris en el mercat de fitxatges mitjançant extorsió als entrenadors. Existeixen també alguns que són directors tècnics de categories infantils.

La connivència que tenen amb els directius s’entén només pensant les conseqüències i la por implantada, però per què el govern i la policia no fan res per eradicar-los? La resposta impacta i tanca el cercle viciat. La policia menja del pastís i quan no ho fa apareixen imatges violentes, disputes brutals. Aquests criminals treballen per a les màximes autoritats i diversos partits polítics, organitzen manifestacions, participen d’actes i fins i tot estan submergits en el narcotràfic. Casualment l’auge de les barrabravas va anar de la mà amb l’explosió del narcotràfic en territori argentí en la dècada del 90.

Els clubs s’encarreguen d’aplicar el dret d’admissió però ningú voldrà ser el paladí de la justícia i deixar-los sense negocis quan no hi ha suport del govern perquè realment acabin a la presó. Costa veure llum al final del túnel, el futbol argentí està malalt però s’ha detectat la causa.

Article original en castellà

La Súperfinal de la Copa Libertadores expuso las miserias del fútbol argentino y fue la mejor carta de presentación hacia el mundo entero de un cáncer enquistado hace más de tres décadas llamado Barrabravas. Esos hinchas característicos cantan durante noventa minutos al ritmo de trompetas, bombos y  redoblantes; colocan banderas de manera meticulosa para que la cámara de televisión las pueda tomar, utilizan pirotecnia para agrandar la fiesta y muchos ni siquiera ven el partido porque están de espaldas observando su show y presionando a los de alrededor para que nunca paren de gritar y alentar.

Crimen organizado disfrazado de pasión. Detrás de esta vidriera se esconden cientos de negocios que estos delincuentes llevan a cabo llenándose los bolsillos con una impunidad que sorprende y acrecentando la violencia en los estadios. Se adueñaron del fútbol. Mientras el hincha común intenta comprar una entrada a través de Internet, muchas veces sin poder dormir, apretando F5 para actualizar el web site cada segundo, los barrabravas siempre tienen sus boletos. Los directivos están obligados a dárselos para no sufrir ninguna represalia. Además el club financia sus viajes  por copas internacionales, pero no te sorprendas tan rápido porque ésto recién empieza.

Llegan a los estadios en autobuses organizados y escoltados por la policía, que les abre paso en las calles como si se tratara del presidente. Los carros comunes deben parar y dejarles pasar. La seguridad que se encuentra en las puertas de ingreso se hace a un lado y habilita los molinetes de acceso. La policía no los revisa, no pasan ningún control de alcoholemia ni detectores de metales, tienen impunidad total. Mientras tanto, algunos de ellos se ocupan de los carros que quieren aparcar en los alrededores del estadios (les piden, en promedio, 5 euros a cada vehículo). A su vez, los puestos de comida dentro y fuera de la cancha también son administrados por ellos. La lista sigue con reventa de entradas, venta de camisetas originales de los jugadores o ropa de entrenamiento de la utilería del club.

¿Qué sucede si no tienen todos estos beneficios? Vandalismo, gomas de carros pinchadas, vidrios rotos y amenazas de muerte constante hacia directivos, jugadores y familiares. Los jugadores también sufren a los barrabravas, además de regalarles obligatoriamente camisetas reciben constantes pedidos de dinero para financiar sus shows. Y ya se pueden imaginar lo que sucede si dicen que no.

Con el paso de los años, estos malvivientes fueron tomando mayor poder y en algunos clubes de primera división de Argentina forman parte de la comisión directiva, en otros casos ofician de intermediarios en el mercado de pases mediante extorsión a los entrenadores. Existen también algunos que son directores técnicos de categorías infantiles.

La connivencia que tienen con los directivos se entiende sólo con pensar las consecuencias y miedo implantado, pero ¿por qué el gobierno y la policía no hacen nada para erradicarlos? La respuesta impacta y cierra el círculo viciado. La policía come de la torta y cuando no lo hace aparecen imágenes violentas, disputas brutales. Estos criminales trabajan para las máximas autoridades y diversos partidos políticos, organizan manifestaciones, participan de actos e incluso están sumergidos en el narcotráfico. Casualmente el auge de las barrabravas fue de la mano con la explosión del narcotráfico en territorio argentino en la década del 90.

Los clubes se encargan de aplicar el derecho de admisión pero nadie querrá ser el paladín de la justicia y dejarlos sin negocios cuando no hay respaldo del gobierno para que realmente terminen en la cárcel. Cuesta ver luz al final del túnel, el fútbol argentino está enfermo pero se ha detectado la causa.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Més llegits

Segueix-nos a

828M'agradaAgradda
1,693SeguidorsSeguir