Dimecres, 19 Juny 2019

Calvet: “Volem revertir la inacció de l’Estat dels darrers anys per garantir la continuïtat dels clubs nàutics de platja catalans”

El Departament de TES demana flexibilitzar la interpretació de la normativa actual per als clubs existents, incrementar la superfície d’ocupació màxima permesa i permetre als clubs mantenir la seva ocupació històrica quan renoven la concessió

|

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat del secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, s’ha reunit avui amb el president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres, i amb el vicepresident de l’entitat, Joaquim Barenys, per repassar les actuacions del Departament encaminades a “garantir la continuïtat dels clubs nàutics” de platja. A la reunió també han assistit el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, i el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Albert Alins.

Calvet ha volgut posar en valor “l’enorme arrelament en els municipis”d’aquestes instal·lacions, “que sovint col·laboren amb les administracions”, i també el fet que “són referents en totes les etapes” de la pràctica esportiva, “des de l’aprenentatge fins a l’alta competició”.

Publicitat    

A Catalunya existeixen 68 clubs nàutics federats:

Activitat nàutica al litoral català. / Gencat

Del total de federats, 32 tenen instal·lacions o zones d’avarada a la platja. D’aquests últims, un total de 7 compten amb superfícies construïdes destacades i molts d’ells també inclouen zona de restauració. Tots aquests clubs tenen un gran nombre de socis i llicències expedides i impulsen una activitat esportiva molt rellevant.

Es tracta del Club i Base Nàutica de Pineda de Mar, Club Nàutic Calella, Club Nàutic de Vilassar de Mar, Club Nàutic Bétulo de Badalona, Club Marítim de Castelldefels, Club Marítim de Cubelles, Club Marítim Torredembarra.

Flexibilització de la normativa estatal actual

Tots ells es veuen directament afectats per la regulació actual del Reglament de Costes estatal, que fixa com a superfície d’ocupació màxima permesa 300 m2, a banda de la zona de varada. Per això, el Departament de TES insta l’Estat a interpretar la normativa actual de manera que es consideri que els clubs nàutics de platja poden ocupar 300 mper a la seva activitat esportiva i altres 300 m2per a les activitats socials.

A banda, el Ministeri de Transició Ecològica va impulsar el passat mes de març  un Reial Decret de modificació d’aquest Reglament General de Costes i el Departament hi ha presentat al·legacions. Segons ha emfasitzat el conseller, “volem aprofitar la modificació del Reglament per donar garantia de continuïtat als clubs nàutics” de platja.

Així, d’una banda en les seves al·legacions des del Govern es demana que la superfície d’ocupació màxima d’aquestes instal·lacions s’elevi als 700 m2, exclosa la zona de varada. I, de l’altra, que els clubs nàutics que hagin de renovar la concessió “no s’hagin d’adaptar forçosament a la superfície que marqui el Reglament, sinó que puguin mantenir les seves dimensions històriques”, tal com ja es permet fer als restaurants situats a la platja, ha explicat Calvet.

Sol·licitud de reunió

Per tal de traslladar aquestes peticions al Govern de l’Estat, el Departament de TES ha mantingut un total de tres reunions amb representants ministerials durant l’època de l’executiu del PP i una més durant la passada legislatura, amb govern socialista. Aquesta darrera trobada va tenir lloc el desembre de 2018, amb el Ministeri de Transició Ecològica. Des de llavors, els intents del Departament per fixar una data per a una nova reunió no han tingut resposta.

És per això que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va adreçar una carta a la ministra en funcions, Teresa Ribera, el passat 16 d’abril. En aquesta missiva, sol·licitava una trobada urgent per trobar l’encaix del model català dins una legislació que reconegui la seva singularitat, atès l’arrelament social i la llarga tradició dels clubs nàutics catalans. “Volem revertir la inacció de l’Estat dels darrers anys per garantir la continuïtat dels clubs nàutics”, ha reblat del conseller.

Tradició arrelada

El primer club, el Club Nàutic Tarragona, es va crear el 1878. No es tracta de clubs socials sinó esportius, amb activitats federades i escoles de vela, que han contribuït a difondre i impulsar els esports marítims entre la població.

Les instal·lacions situades a la platja prioritzen les embarcacions de vela lleugera envers les de motor, que solen utilitzar els clubs nàutics situats en recintes portuaris. Això facilita l’encaix en un entorn fràgil i molt utilitzat, com són les platges. Molts dels clubs nàutics compten amb un servei de restauració complementari, que se sol ubicar en el mateix edifici.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,824M'agradaAgradda
2,217SeguidorsSeguir

Més llegits