Riqui Puig disposa de totes les condicions per marcar una època. Noranta minuts, després de l’oportunitat d’Osca -on en va jugar seixanta-, que segueixen convencent el barcelonisme del diamant per polir que posseeix l’entitat blaugrana. Un futur per escriure, però un present que excita la culerada i que compon un fil de llum per imaginar un mig del camp de talent que, amb una mínima aproximació al format per Xavi i Iniesta, es podrà reconèixer arreu pels colors de l’escola.
La d’avui és una derrota que no assenyala res (2-0). Simplement, pels amants de les estadístiques, el Barça trenca una ratxa d’imbatibilitat de 23 jornades consecutives sense perdre, des que el Betis de Quique Setién l’atropellés a l’Estadi l’11 de novembre de l’any passat amb aquella exhibició posicional que va elevar l’entrenador de l’equip sevillà a l’altura d’un futurible de la banqueta culer. El Celta humanitza un Barça ha tornat a presentar un onze farcit d’una combinació entre suplents i promeses del planter destinades a generar il·lusió.
Balaídos ha tornat a significar, com ho feu Osca, un extraordinari compromís oficial per posar a prova la preparació dels joves amb més progressió de la casa, com un alliberat Aleñá, líder en la creació, un Wagué ofensivament exuberant i un nou debutant, el també talentós Àlex Collado. També per refermar que Arthur no està en el seu millor moment, lent de moviments, i donar la raó a un Ernesto Valverde que no el va voler exposar davant un rival que, amb la intensitat vertiginosa que exhibeix, l’hagués pogut sobrepassar sense compassió. A Liverpool fa tota la pinta que Arturo Vidal li tornarà a passar pel davant.
El planter protagonista mentre Dembélé segueix de desgràcia en desgràcia. Físicament, el francès no pot. Accelera, vol demostrar la seva punta de velocitat, però les seves cames no responen i frenen les intencions d’un futbolista que en sec atura les seves ànsies de triomfar en un Barça que no troba la peça que completi el trident com ho feia Neymar Jr. A Vigo ha durat cinc minuts. Una arrencada i una lesió muscular als isquiotibials, l’enèsima des que va aterrar al Camp Nou l’estiu del 2017, que torna contenir les seves aspiracions de volar vestit de blaugrana.
A l’altra banda, en silenci, Malcom segueix treballant per convertir-se en una peça valuosa, tot i avui no haver estat capaç de fer cap mal al conjunt gallec. Sense protestar per les contínues suplències, quan té l’opció de jugar ho fa amb la motivació intacta. Va ser dels millors a Vila-real, va complir a l’Alcoraz i ha tornat a competir a Balaídos davant un Celta que s’hi jugava la vida i que ha segellat la salvació amb dos gols de Maxi Gómez i Iago Aspas. En una altra dimensió, un Kevin-Prince Boateng que segueix al seu ritme de jubilat, sense aportar absolutament res a un Barça que necessita un suplent de Luis Suárez com l’aire que respira. Anfield espera els titulars.
