Dilluns, 27 Gener 2020

Com hauria descrit Vázquez Montalbán el joc de Messi?

El Barça trasllada l'obra culer de Manuel Vázquez Montalbán a l'Argentina, on sura la pregunta del milió: què hagués escrit el referent barcelonista sobre Messi?

|

Buenos Aires és la ciutat del món amb més llibreries per habitant. Concretament, 25 establiments literaris per cada 100.000 ciudatans, una xifra que l’eleva a la posició capdavantera internacional per davant de Hong Kong, Madrid i Londres. L’Argentina, aquell país que té per costum venerar els futbolistes segons la quantitat de Mundials assolits amb la seva selecció, viu desbordada per l’abundor de llibres relacionats amb el futbol. “La creació literària argentina al voltant del futbol és enorme”, explica Jordi Puntí, autor de Tot Messi i un escriptor que ja va valorar la figura del ’10’ culer en una entrevista amb La República Esportiva publicada el gener.

Aquest país amb tanta devoció pel futbol -histèria col·lectiva, si se’ns permet- viu amb l’amargor, però, de negar contínuament l’existència d’una nova divinitat esportiva. I argentina! És ben seva, però es reprimeixen a l’hora de considerar-se-la pròpia. Els qui han vist jugar Maradona parlen de Messi amb recança, amb la boca petita. En reconeixen els èxits, però en reneguen per haver-los assolit amb la samarreta del Barça. “Sempre li troben alguna pega, busquen excuses per no reconèixer que és el millor. Maradona encara pesa molt per a la gent gran”, reflexiona Puntí després d’haver-se passat una setmana a Buenos Aires en motiu de la Fira Internacional del Llibre, en la qual el Barça hi ha estat molt present.

Publicitat    

“Messi fa gols però no ha tingut mai l’argentinitat que té Maradona”. Una de les frases més repetides pels cambrers i taxistes amb els quals ha conversat l’escriptor català, però una definició de la personalitat del capità blaugrana de la qual encara no n’ha tret l’entrellat. És més, aquest debat arriba als mitjans. En les entrevistes concedides a l’Argentina per conversar al voltant de la seva obra, els periodistes li insistien en la suposada rivalitat Messi-Maradona, fins al punt que “el duel amb Cristiano no els interessa gens”. No parlen de Cristiano Ronaldo. Amb qui tendeixen a comparar el ’10’ blaugrana és amb el Pelusa, un futbolista trenta anys anterior a l’època de Messi.

Qui tampoc va ser contemporani de Messi fou Manuel Vázquez Montalbán, el teòric més prestigiós i admirat de la història del Barça, l’autor de la definició del club com l’exèrcit simbòlic desarmat de Catalunya i precursor a l’hora de descriure la relació entre l’entitat blaugrana i la política catalana. Precisament, Montalbán ha estat el protagonista escollit pel Barça per il·lustrar la seva dimensió cultural a la Fira del llibre de Buenos Aires, celebrada aquest cap de setmana. La seva obra és una referència única per entendre la funció extraesportiva de l’entitat blaugrana i una guia inequívoca del poder social que ha adquirit al llarg de la història. “En una època molt convulsa, Montalbán es va atrevir a escriure un retrat sociopolític del club a la revista Triunfo”, exposa Josep Vives, el portaveu del Barça partícip en les jornades a l’Argentina. Precisament, el proper 25 d’octubre el famós article Barça, Barça, Barça complirà cinquanta anys.

Josep Vives, Jordi Puntí, Teresa Basilio i Vero Brunati, a Buenos Aires. / FCB

Traslladar la figura de Manuel Vázquez Montalbán a l’Argentina no ha estat casualitat. La de Buenos Aires és una de les fires literàries més respectades del planeta, juntament amb les organitzades a Frankfurt i Mèxic; el país aprecia els autors en matèria esportiva i, per si no havia quedat clar amb la novel·la de Pepe Carvalho Quinteto de Buenos Aires, Montalbán era un enamorat de la capital i un home ple d’inquietuds al voltant del futbol local, com ho demostrà en un article publicat a Interviú el desembre del 1998 després de visitar La Bombonera i que va titular Boca, algo más que un club. De fet, diversos representants del conjunt xeneize van presenciar la xerrada organitzada per l’entitat culer. “Hem parlat d’ell com a culer, barceloní i amant de Buenos Aires i l’Argentina”, agrega Vives.

Montalbán va descriure a la perfecció el Barça, fins i tot els seus futbolistes, però va morir l’any 2003 sense haver presenciat ni un sol minut de Lionel Messi, un fet que deixa el millor jugador de la història sense ni tan sols un text signat pel referent barceloní. D’aquí, que una de les grans preguntes formulades en la jornada de Buenos Aires i que quedaran sense resposta es dirigís cap aquesta relació: com hauria descrit Vázquez Montalbán el joc de Messi? “Moltes vegades penso com ho hauria fet per parlar de Messi. Per pocs mesos de diferència no el va veure jugar i ara ens ho hem d’imaginar”, es resigna Puntí, reflexiu quan medita en quins termes d’hauria expressat l’autor. “A diferència d’allò que passa avui, que els escriptors o novel·listes ens hem posat a escriure sobre el Barça o el futbol des d’un punt de vista literari elevat, de seguida citant autors, Montalbán ho feia des de la cultura popular. No se n’anava a l’alta cultura. Es mantenia en el territori popular dels aficionats. Segurament amb Messi s’hi hagués mantingut”, cavil·la.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,817M'agradaAgradda
2,322SeguidorsSeguir