Divendres, 19 Juliol 2019

Fuga d’estics

Des que va començar la crisi econòmica, l'OK Lliga ha patit una incessant marxa de jugadors cap a Portugal i Itàlia que ha disminuït el seu nivell

|

Vente a Alemania, Pepe’ és una pel·lícula dirigida per Pedro Lazaga i estrenada el 1971 que reflecteix l’èxode de treballadors espanyols poc qualificats amb destinació Alemanya que va haver-hi a finals dels anys 60. Des de l’arribada de l’última crisi econòmica, tant Alemanya com d’altres Estats capdavanters han contractat el talent espanyol estancat en el seu país d’origen. La Lliga masculina d’hoquei patins no ha estat una excepció i també ha vist com molts dels seus millors jugadors han fet les maletes per marxar davant propostes més interessants, sobretot procedents de Portugal i Itàlia. Alguns dels últims casos han estat els dels internacionals Albert Casanovas -del Reus Deportiu al Benfica-, Xavi Malián -del Liceo al Porto-, Raül Marín -del Reus Deportiu a l’Sporting de Portugal-, Jordi Burgaya -del Vic a l’Oliveirense i després al Forte dei Marmi- i Jordi Bargalló -del Liceo a l’Oliveirense-. Abans Xavier Pugbí -del Vendrell a l’Oliveirense- i Jordi Adroher -del Reus Deportiu a l’Hockey Breganze i després al Benfica- ja havien fet el pas.

Mentrestant, el Barça, l’únic club de l’OK Lliga amb un poder econòmic com per retenir les seves estrelles, en aquest període ha sumat un títol rere un altre en les competicions domèstiques -ha estat el vencedor de 20 de les últimes 22 Lligues i ha guanyat les darreres quatre Copes del Rei- i els pavellons de la màxima competició estatal han anat mostrant cada vegada més les vergonyes del seu trist ciment. Catalunya, terra d’hoquei patins -13 dels 16 equips de la primera divisió són d’aquí- i de bolets, s’ha anat destemprant a mesura que aquesta situació s’ha assentat.

Publicitat    

“Sap greu quan vas a una pista de l’OK Lliga i només hi ha 50 espectadors. A Itàlia i a Portugal es porta a terme un hoquei més dinàmic i golejador. La lliga portuguesa té els pavellons plens i molt més seguiment mediàtic. És envejable. Aquí, en canvi, el pavelló de l’Igualada no l’aconseguim omplir ni en els partits importants A la lliga espanyola impera la tàctica i això fa que el joc sigui més avorrit, una circumstància que ha anat distanciant l’espectador d’aquest esport”, argumenta en Ton Baliu, actual jugador de l’Igualada HC que va provar sort al Porto entre el 2016 i el 2018. Ara, a banda de formar part de la plantilla de l’equip de l’Anoia, treballa com a enginyer a Braid Wheels, una empresa de llantes de competició.

-Et penedeixes d’haver tornat?

– En els dies dolents a vegades encara em pregunto per què vaig decidir tornar. Però vaig prioritzar estar a casa en un club que m’estimo i que ja coneixia. A més, al Porto era conscient que havia arribat al meu límit i que l’entrenador no em donaria més oportunitats de les que ja m’havia ofert. A Portugal l’hoquei patins ara està al nivell mediàtic del bàsquet o l’handbol aquí. Jo vaig gaudir el boom de l’hoquei espanyol. L’Igualada es podia permetre grans fitxatges, el pavelló s’omplia i podíem competir bé a Europa. I també he patit el descens de l’hoquei espanyol després de la crisi econòmica.

En Jepi Selva actualment juga al Viareggio italià després de competir dues temporades a l’Oliveirense portuguès i forma part del grup organitzador dels World Roller Games que començaran el 4 de juliol a Barcelona. Com Baliu, és pluriempleat. “Quan vaig decidir fitxar pel Viareggio el 2015 -aleshores jugava al Noia- tenia 29 anys i amb la meva parella vam veure clar que era ara o mai. Volíem viure l’experiència a l’estranger. D’altra banda, hi havia una millora en les condicions econòmiques i també en les esportives”.

-Hi ha jugadors de l’OK Lliga que s’han interessat per la teva experiència als campionats italià i portuguès?

-Saps que si no vas a un Barça, o potser a un Liceo, no podràs viure de l’hoquei patins al 100%. Aquest és un tema que es parla entre els jugadors i, sí, alguns em pregunten per la meva experiència a fora.

Les decisions de Baliu i Selva les comprèn perfectament en Ferran López, el nou entrenador del Club Patí Calafell i qui considera que el nivell de l’OK Lliga és inferior respecte quan ell va començar a les banquetes. En gran part, per culpa de l’èxode de talent. “És com si tu fas de periodista per 1.500 euros al mes en un mitjà de comunicació d’aquí i et ve un mitja italià o portuguès i te n’ofereix 6.000. Jo seria el primer que t’aconsellaria que marxessis encara que treballessis per mi”. A Itàlia i Portugal la majoria d’equips entrenen pels matins. En canvi, a l’OK Lliga l’horari habitual és de tarda -o vespre- perquè els jugadors puguin compaginar-ho amb un altre lloc de treball. Aproximadament el 75% dels jugadors de la màxima competició espanyola no es dedica a l’hoquei patins a jornada completa.

Són dos els factors principals que han permès el creixement de la lliga portuguesa i la italiana durant les últimes temporades: en el primer cas, l’aposta per l’hoquei patins per part de clubs de futbol -Porto, Benfica, Sporting de Portugal, Oliveirense-, i, en el segon, una Llei del Mecenatge afavoridora per les empreses patrocinadores dels clubs esportius. “Considero que actualment la portuguesa és superior a la nostra per una qüestió de pressupostos dels clubs de futbol, però no em sembla que la italiana també ho sigui”, considera Xavier Moyano, el gerent de la Federació Espanyola de Patinatge. “Nosaltres encara sort que tenim el Barça i l’any passat el Deportivo va arribar a un acord amb el Liceo, que per sí mateix ja posseïa un nom. L’Espanyol ha començat des de zero i de moment ha pujat una categoria. Però s’han de posar diners per tirar endavant els projectes, només amb el nom d’Espanyol o de qualsevol altre club no s’aconsegueixen els èxits esportius”, adverteix.

-Des de la Federació us agradaria que més clubs de futbol entressin a l’OK Lliga?

-Evidentment que la presència d’un Reial Madrid ajudaria molt a potenciar-la.

Malgrat estar d’acord amb l’opció que clubs de futbol puguin entrar a l’OK Lliga amb el propòsit de mediatitzar-la i atraure més patrocinadors, el tècnic del Calafell -després de passar quatre temporades a l’Igualada- considera que “s’han de formar els entrenadors i les directives. En tema esportiu, però també en esponsorització i gestió de club, amb l’ajuda de la federació. S’ha de tenir paciència amb els projectes i per apostar pel planter s’han de fer les coses bé i sense pressa. I això necessita formació”. Ell mateix és el creador de Todo Se Entrena, un projecte que treballa en aquests propòsits.

Tot seria més fàcil amb una Llei del Mecenatge diferent, però aquest no sembla estar a prop d’existir. “No és un problema exclusiu de l’hoquei patins, sinó de tot l’esport espanyol. Ha de canviar la situació si volem competir. Ara mateix estem amb els World Roller Games i és molt poc el benefici que pots treure de l’esponsorització malgrat que l’esdeveniment està catalogat com de gran interès”, explica Moyano. A Itàlia aquesta Llei permet desgravar a les empreses patrocinadores i, d’aquesta manera, l’esponsorització de clubs esportius es presenta com una llaminadura molt interessant. Els principals equips poden arribar a tenir set o vuit patrocinadors que els hi permeten construir plantilles molt competitives. A Espanya això no té lloc malgrat que l’esport suposa el 21% del PIB.

Davant d’aquesta situació, Manel Burón, president de l’Igualada, anima a l’Associació de Clubs a “donar un cop sobre la taula” sinó canvia la Llei del Mecenatge a mitjà termini i la Federació Espanyola no aconsegueix posar remei a les dificultats que viu l’hoquei patins estatal. “Una possible solució seria marxar de l’OK Lliga i fer una competició organitzada pels clubs, els quals ens repartiríem els beneficis segons la classificació”, proposa. També exposa que aquests ja no reben les quantioses subvencions públiques d’abans de la crisi. “I les poques que hi ha són diferents per cada equip perquè depenen de l’Ajuntament i la Diputació que et toqui”, afegeix.

La situació és fotuda. El moment que viu el país no convida a l’optimisme, cada vegada hi ha menys patrocinis -els d’àmbit català són difícils d’aconseguir i els locals costen de trobar cada vegada més- i creixen les despeses que s’han de pagar a les federacions. Això provoca que disminueixin les remuneracions dels jugadors i el Barça i els equips portuguesos ens fitxin els jugadors”, segueix explicant el president del club de la capital de l’Anoia. “Per sort, encara creem talent. Els joves del planter es veuen obligats a debutar més aviat amb el primer equip. Si abans ho feien amb 21 o 22 anys, ara ho fan amb 18 o 19. Quan un club gran s’emporta un d’aquests jugadors, nosaltres hauríem de rebre un import econòmic pels drets de formació, però cada federació va per la seva banda. Ara la catalana i l’espanyola formen un matrimoni de conveniència pels World Roller Games i quan aquests acabin petaran com qualsevol parella famosa”, pronostica.

Una de les possibles solucions per contrarestar la situació desfavorable global dels equips estatals és trobar una empresa que aporti diners per fer-se amb els title rights de l’OK Lliga. El gerent de la Federació Espanyola de Patinatge confirma que han rebut ofertes i que estan treballant en aquest sentit tant en la competició masculina com en la femenina. Però cap de les propostes ha arribat de moment a les pretensions de la FEP.

Malgrat tot això, quatre de les últimes sis edicions de la Copa d’Europa se les han emportat equips catalans -tres el Barça i una el Reus Deportiu- i el Lleida Llista Blava ha alçat les dues últimes CERS. Però lluny queden les 20 Copes d’Europa en 21 edicions -el Follonica italià va ser l’únic capaç de contrarestar el monòleg amb el seu títol del 2006- guanyades per conjunts estatals en el període 1991-2012. O les cinc finals consecutives disputades entre equips de la primera divisió espanyola entre la temporada 2007-08 i la 2011-12.

 

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,828M'agradaAgradda
2,324SeguidorsSeguir

Més llegits