El Barça té a les seves mans segellar, mancant encara dos partits pel final de la fase de grups, la classificació de manera matemàtica pels vuitens de final de la Lliga de Campions. Enmig de tot l’enrenou suscitat per la publicació de documents que vinculen els grans clubs, entre ells el barcelonista, en la creació d’una Superlliga Europea amb les millors entitats del continent, el Barça trepitjarà avui un dels estadis històrics de la competició de clubs més potent des del 1955. Un dels camps que gairebé sempre ha format part del grup privilegiat de la Copa d’Europa.
Al Giuseppe Meazza, nom oficial i amb el qual l’Inter de Milà coneix l’estadi municipal del barri de San Siro, s’hi apleguen fins a deu orelludes. Set del Milan i tres de l’Inter, la darrera aconseguida el 2010 en un Santiago Bernabéu que esperava amb candeletes la visita del Barça a la final. Aquell Inter, el de José Mourinho, dista molt del conjunt actual. També és a una distància sideral el Milan del 2007, el darrer Milan campió d’Europa.
El cert és que Milà ha deixat de ser, en la darrera dècada, una de les capitals del futbol mundial. El Duomo ha perdut la visita regular d’afeccionats del Bayern, del Manchester United, del Reial Madrid o del Chelsea i s’ha hagut de conformar amb la presència de seguidors de clubs com el Qarabag, el Levski de Sofia o el Maribor. L’Inter i el Milan han deixat de jugar la Lliga de Campions any rere any, en una pausa que els ha de permetre tornar a l’elit amb més força.
De fet, l’Inter ha canviat de mans dues vegades en els últims quatre anys. Històricament vinculat a la família Moratti, el club nerazzurro ha passat per l’indonesi Erick Thohir i pel propietari actual, el xinès Zhang Jindong. “Thohir volia expandir la marca Inter a l’Àsia. Va ser un procés d’agafar una empresa i fer-la créixer, sense que tingués massa relació amb els resultats esportius”, explica el periodista vallisoletà Mario Gago, afincat a Torí.
Però l’època de Thohir, que va comprar el club el novembre del 2013, ja ha acabat. A finals del 2016, l’indonesi va vendre la societat que control·lava l’Inter -Suning Holdings Group- a Zhang Jindong, un pas important per recuperar l’ànsia per guanyar. “El nou propietari vol formar un projecte amb més nivell esportiu. L’any passat es realitzen diverses inversios i el fill de Jindong n’esdevé el president”, exposa Gago. L’Inter inicia, aleshores, un camí per tornar al capdavant del futbol europeu. “L’Inter vol ser un més en l’elit i apropar-se a la Juventus en el mercat del futbol actual”, diu el periodista. “S’ha aconseguit un projecte estable, amb un mercat de fitxatges encertat i mesures importants per donar estabilitat a l’equip”.
I el cert és que l’Inter de Luciano Spalletti sembla un equip nou. Liderat pel golejador exblaugrana Mauro Icardi, els nerazzurri són segons a la Serie A, essent el conjunt menys golejat de la lliga i mostrant-se solvent, sumant set victòries consecutives en un campionat que no perdona un entrebanc. Poc a poc, els interistes recuperen el seu lloc. No serà fàcil pel Barça, que es presenta a un Giuseppe Meazza que vol tornar a enlluernar Europa amb la seva principal figura a la banqueta. Lionel Messi esperarà la seva opció per tornar a posar les coses a lloc i fer, encara que sigui breu, que l’Inter hagi d’esperar per tornar a situar-se entre els grans.
