Divendres, 6 Desembre 2019

Espanya 82 i Rússia 18: dos Mundials que han sortit indemnes dels perills

Malgrat els diferents elements que van fer perillar la seguretat d'aquests dos esdeveniments, cap dels dos va acabar amb incidents remarcables

|

“No podía soportar el calor del agujero y he salido a fumarme un cigarrillo –dijo ella. Era la misma mujer que había hablado con él por teléfono, uno de los miembros de la pareja de activistas que la prensa de Madrid y Barcelona denominaba Jon & Jone. El olor de su perfume se mezclaba con el de la harina y el pan.

Publicitat

 -Tranquila. Los guardias están dentro del hotel viendo el partido –respondió Carlos por puro reflejo. Pero el que la mujer estuviera fuera del refugio infringía todas las normas de seguridad, y estaba sorprendido.

-También Jon está viendo el partido, y ésa ha sido la segunda razón que me ha hecho salir. No aguanto el fútbol. Esa forma de berrear de los comentaristas me ataca los nervios. Me resulta insufrible, la verdad. Me recuerda las tardes de domingo de la época franquista –Jone suspiró, y miró hacia lo alto. Allá arriba, el cielo mediterráneo estaba lleno de estre­llas, pero casi no tenía luna; al menos no la suficien­te para que él pudiera distinguir bien los rasgos de la mujer. Con todo, parecía menos joven de lo que las fotografías que estaban publicando los periódicos hacían pensar. Debía de tener unos treinta años, quizá más.”

Aquest fragment pertany a El hombre solo, una novel·la de Bernardo Atxaga que narra com dos activistes d’ETA s’amaguen a l’hotel de concentració de la selecció polonesa -situat als peus de Montserrat– durant el Mundial de futbol d’Espanya de 1982. La història que relata Atxaga no és verídica, però no sembla descabellat pensar que ETA es proposés fer un atemptat durant aquest esdeveniment amb enorme repercussió internacional. No va passar res. La principal conseqüència que va tenir la possibilitat que tingués lloc tal fet va ser que els jugadors de la selecció espanyola van haver d’estar especialment protegits.

El context era el següent: el 1981 ETA havia assassinat 32 persones i el 1980 n’havia matat 93, l’any més sanguinari de la història de la banda terrorista. Durant el mateix any del mundial, ETA va acabar amb la vida de 41 persones, cap d’elles relacionada directament amb el torneig. Feia set anys que Franco havia mort en el llit d’un hospital, i un del cop d’Estat d’Antonio Tejero i del segrest de Quini, un dels referents al terreny de joc d’Espanya al Mundial del 82.

La reclosió de la selecció espanyola

“La por a un atemptat d’ETA va provocar que estiguéssim molt reclosos”

La selecció entrenada per José Emilio Santamaría arribava al seu Mundial amb molta il·lusió però, segons em va explicar fa uns anys ‘Tente’ Sánchez, jugador espanyol seleccionat per jugar aquell campionat, “la preparació no va ser la correcta. La por a un atemptat d’ETA va provocar que estiguéssim molt reclosos“. La primera concentració es va fer a La Molina, però els problemes en la preparació per al torneig van arribar a l’hotel El Paradero de València, ciutat on Espanya disputaria els partits de la primera fase. “Allà tots els dies vam fer el mateix: esmorzar, entrenar, menjar, descansar, entrenar, sopar i descansar. A més, la platja que estava al costat de l’hotel sempre estava plena de policies, igual que el sostre de l’hotel. No paraven de passar helicòpters”, relatava Sánchez. “Físicament estàvem bé, però mentalment estàvem cansats de la rutina”, afegia. Els partits de la primera fase es van saldar amb un empat a 1 davant Hondures, amb una victòria per 2-1 davant Iugoslàvia i amb una derrota per 1-0 davant Irlanda del Nord.

Tot i això, a la premsa de l’època no es va dedicar ni una sola línea a la hipotètica amenaça d’ETA. “Durant els mesos previs al Mundial jo disposava, si ho volia, de dos policies de paisà que vigilaven l’entrada de casa meva cada nit. En el meu cas, però, no vaig voler perquè vaig considerar que jo no tenia gaire perill”, diu l’ex blaugrana.

Durant la segona fase del Mundial el combinat espanyol, el qual disputaria els partits a Madrid, es va concentrar a Navacerrada. “Feia molta calor, més que a València. Els jugadors ens vam posar d’acord i li vam demanar a Santamaría que ens deixés un dia lliure per anar a Madrid. Al final, ens va donar el permís. L’autocar ens va portar cap allà i cadascú va fer el que va voler fins que a les set de la tarda ens va venir a buscar al Santiago Bernabéu“. D’aquest fet llavors no se’n va assabentar gaire gent, però Sánchez considerava que després d’aquella sortida de la rutina van fer “el millor partit malgrat la derrota per 2-1 davant Alemanya“. Aquell resultat va suposar l’eliminació d’Espanya. De res serviria l’empat a 0 amb Anglaterra en el següent partit.

Mundial de Rússia

En un altra época, en un altre context, i amb uns protagonistes i unes causes diferents, el Mundial de Rússia d’aquest estiu també es presentava com un blanc per a que tingués lloc un atemptat de ressonància internacional. De fet, durant els mesos previs al començament del torneig, l’ISIS va difondre diversos muntatges amenaçadors en què apareixien jugadors estrella com Leo Messi o Neymar vestits de color taronja en la coneguda escena que té lloc quan el grup terrorista executa els seus segrestats. Però, afortunadament, no hi ha hagut cap atemptat, igual que en el Mundial del 82. Per què?

El Kremlin va multiplicar les operacions antiterroristes durant els mesos previs al Mundial, especialment a la tumultuosa regió del Caucas Nord“, explica Abel Riu, politòleg especialitzat en l’àrea post soviètica. “També va prendre mesures com ara la prohibició de fer volar drons a menys de 100 quilòmetres de les ciutats que acollien partits, el desplegament de sistemes jammer en múltiples punts per a interrompre les comunicacions de possibles cèl·lules, o la instal·lació d’anelles concèntriques de seguretat al voltant dels estadis per a reduir les possibilitats d’atacs terroristes dins dels recintes esportius”, afegeix.

Per la seva part, Carles Viñas, doctor en història contemporània, articulista d’aquest diari i autor de llibres com El mundo ultra: los radicales del fútbol español‘, ‘Tolerància zero: la violència en el futbol’ o ‘Con botas y tirantes: una historia de Decibelios, argumenta que “des de fa temps, arran de la desfeta de les milícies que van lluitar a les guerres de Txetxènia, Rússia ha estat escenari de diversos atemptats. És evident que el control del Caucas i la pressió exercida sobre el terreny per les autoritats proKremlin va provocar que molts combatents abandonessin la zona per anar a lluitar amb l’Estat islàmic. Aquest trasllat, sumat als problemes operatius que esta patint l’EI, expliquen, en part, aquesta manca de logística que imposibilita qualsevol acció”.

El perill dels hooligans

Aquest no era l’únic perill que tenia el Mundial de Rússia. L’opinió pública -i, per tant, molts aficionats de les seleccions participants que hi van viatjar- estava preocupada per la violència que els ultres russos havien exercit, per exemple, enguany a Bilbao en el partit de tornada dels vuitens de final de l’Europa League -un ertzaintza va morir d’un infart durant els incidents- o a Marsella durant l’Eurocopa de França del 2016 -la qual arribava després dels atemptats de l’ISIS allà, inclòs el que va tenir lloc als voltants de l’estadi de Saint Denis durant la disputa d’un França-Alemanya-, on van destrossar molts establiments i mobiliari del port abans del partit Rússia-Anglaterra de la fase de grups. Tot i això, tampoc s’ha informat de cap incident ultra remarcable durant aquest Mundial.

“El Kremlin va multiplicar les operacions antiterroristes durant els mesos previs al Mundial, especialment a la tumultuosa regió del Caucas Nord”

Durant les setmanes anteriors van haver-hi intimidacions, amenaces i accions repressives ‘preventives’ contra els ultres per part de les forces de seguretat, incloent trucades telefòniques i visites a domicilis per tal d’advertir de les conseqüències dels possibles comportaments violents. També es van donar casos d’arrests domiciliaris durant les setmanes que va durar la competició esportiva”, explica Riu. “I es van fer llistes negres d’ultres, els quals van tenir prohibit els accessos als estadis. Putin va concebre el Mundial com un instrument de projecció global de soft power rus”.

“Els hooligans russos no es van atrevir perquè les seves accions els haguesin pogut perjudicar de cara al futur”

Jakub Wilmanowicz és un periodista hispano-polonès especialitzat en cultura futbolística dels països de l’est d’Europa i qui opina que el precedent de grans incidents per part dels ultres russos que tothom té a la memòria, el de Marsella, “va ser un descontrol total, barra lliure per pegar-se. La policia es va organitzar fatal i no va poder fer res davant de grups d’esportistes ben organitzats que corrien pels carrers. En el Mundial no va passar res perquè estava tot més controlat. Moltes trabes, un inmens desplegament i presó per qui fes qualsevol moviment en fals”, diu. “Malgrat que pugui sonar graciòs, Rússia va ser un ‘Putin mana i no la teva banda’. Els hooligans russos no es van atrevir perquè les seves accions els haguessin pogut perjudicar de cara al futur, però van haver-hi alguns incidents en els estadis perquè el futbol és violent per sí mateix”. D’altra banda, Viñas va una mica més enllà i assegura estar convençut de que “des de l’aparell de l’Estat s’ha maniobrat per tenir controlats els seguidors radicals. Evidentment no faran public l’acord, però em sembla prou clar que alguna cosa per l’estil hi ha hagut”.

La Fan ID per entrar als estadis

Una aportació en matèria de seguretat que hi ha hagut en aquest Mundial ha sigut la Fan ID, la pulsera que havien de portar tots els aficionats amb entrada per veure partits del campionat. Wilmanowicz no veu amb bons ulls aquest sistema: “La Fan ID ha sigut com si et possessin una pulsera elèctrica en una presó d’alta seguretat o com un collar per a un gos. Et senyalen, saben tot de tu i, a més, la portes sempre a sobre. No em sembla gens correcte. De la mateixa manera que no em sembla bé haver de posar la teva empremta dactilar per entrar a un estadi. T’estan tractant com un criminal abans de fer res. Malgrat això, és evident que aquest tipus de mesures han afavorit la tranquilitat en el Mundial”.

“Cal tenir present el context geopolític del moment, amb Rússia tractant de tornar a esdevenir un país que marqui l’agenda política internacional”

En definitiva, Rússia 2018 passarà a la història com el Mundial del VAR i el de la seguretat, dos elements que es qüestionaven durant els mesos previs. Com a propaganda internacional, Putin no ha pogut fer un millor anunci. “Ell no es podia permetre que el país donés una mala imatge, aquesta és la clau de volta de tot plegat. Cal tenir present el context geopolític del moment, amb Rússia tractant de tornar a esdevenir un país que marqui l’agenda política internacional”, conclou Viñas. De totes maneres, el salt al camp de les Pussy Riot -el col·lectiu punk feminista opositor a Putin, tres membres del qual van ser empresonades el 2012 i, en sortir de la presó després de dos anys, van denunciar haver sigut maltractades allà- durant la final se li va esmunyir al president rus.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,820M'agradaAgradda
2,312SeguidorsSeguir

Més llegides