dimecres, 14 novembre 2018

L’Espanyol no té sostre (1-0)

Els de Rubi en tenen prou amb un cop de cap de Borja Iglesias per guanyar el seu cinquè partit consecutiu a casa i escalar fins a la segona posició de la classificació

|

Cinc de cinc. L’Espanyol, que compta per victòries tots els partits que ha jugat al RCDE Stadium, és el millor equip de Primera Divisió a casa i s’enfila fins a la segona posició de la classificació després d’11 partits. I el que encara és més important, els blanc-i-blaus, tot i només veure el Barça per damunt, transmeten que no tenen sostre. “No sé si podem lluitar pel títol. Això és resposta de jornada 30. Si llavors estem com estem ara, anirem per la Lliga”, ha dit Rubi després del triomf d’aquesta nit. L’arquitecte d’aquest miracle tampoc es fixa límits. El seu és un conjunt molt ambiciós que ha après a competir. Ho va demostrar a Osca i Valladolid, i ho ha tornat a fer avui enfront d’un Athletic Club de pedra que li ha posat les coses molt difícils als pericos, incapaços durant molts minuts d’assemblar-se a l’equip que va enfonsar el Vila-real a còpia d’un futbol elèctric i vertical. Un cop de cap de Borja Iglesias després d’una bona jugada de Baptistao ha desencallat l’enfrontament i ha ressuscitat la millor versió de l’Espanyol, que rugeix més fort que mai.

El pla de Berizzo

Els marcatges individuals que fa l’Athletic de Berizzo i l’alta pressió que ha plantejat el tècnic argentí sobre la sortida de pilota de l’Espanyol han provocat que, d’inici, els defenses blanc-i-blaus, valents com sempre a l’hora de treure la bimba des del darrere, tinguessin molts problemes per connectar amb Marc Roca, Granero i Darder, que durant els primers minuts han vist passar moltes boles per damunt del seu cap. I això, que els de Rubi s’hagin vist obligats a llançar pilotades, és un símptoma clar que des del començament no se sentien còmodes sobre la gespa a causa de l’escenari físic proposat pel seu rival.

Publicitat    

Mentre Borja Iglesias es barallava amb els robustos defensors bascos per mirar de generar una línia de passada pels tres migcampistes, Sergio García, erràtic cada cop que la rebia, feia la guerra pel seu compte, sense èxit. Per la seva part, Leo Baptistao estava més pendent de defensar la banda per la qual es projectava amb assiduïtat Yuri Berchiche que no pas d’atacar els espais que deixava a la seva esquena. És clar, les ocasions no arribaven. Tot plegat perquè els tres del mig del camp no oloraven la pilota i eren els dos centrals, David López i Hermoso, els que assumien la responsabilitat de distribuir en llarg i fer bellugar el seu equip. Els dos jugadors, gairebé impecables en la sortida, també s’han mostrat mestrívols en la defensa de la seva pròpia àrea i han mantingut a ratlla dos atacants d’allò més perillosos en el joc aeri com Aduriz i Raúl García.

Borja Iglesias desencalla el partit

Es consumien els minuts; l’Athletic guanyava terreny i els de Rubi no trobaven la manera de treure’s les manilles que li havia posat Berizzo al conjunt català, menys recognoscible que de costum. Leo Baptistao, que tornava a l’onze gràcies a la lesió d’Hernán Pérez, tenia la clau. El brasiler ha sacsejat l’arbre amb una aparició pel centre i una passada a l’espai que Sergio García no ha convertit en gol per ben poc. Minuts més tard, ha endegat l’acció de l’1-0. L’extrem carioca ha traçat una diagonal cap al mig per trobar el forat i fer-li arribar la pilota a Dídac Vilà, que estava al cantó contrari. El lateral mataroní ha vist la desmarcada d’un Borja Iglesias que ha despistat Íñigo Martínez i que ha acabat marcant amb una rematada de cap creuada que ha deixat sense resposta Herrerín. Sisè rugit de gol del Panda per desembussar un enfrontament que no feia bona pinta per a l’equip perico. L’Espanyol, que arribava al descans amb avantatge, es col·locava provisionalment en segona posició.

La diana li ha atorgat a l’Espanyol la tranquil·litat que li havia faltat a l’inici d’enfrontament. Roca, Granero i especialment Sergi Darder, el cervell perico, han començat a aparèixer i de seguida s’han trobat amb Sergio García, Borja Iglesias i Leo Baptistao, amb molts problemes per entrar en joc durant el primer temps. L’Espanyol s’associa en curt, però sobretot fa mal quan pot ser vertical. Ho ha tornat a evidenciar aquesta nit contra un Athletic Club molt físic que s’ha trencat quan els de Rubi han estirat el partit a la recerca del segon gol. San José, Dani Garcia i Miguel Rico, responsables de l’obstrucció que ha patit el joc blanc-i-blau durant gairebé 45 minuts, s’han fet petits enfront del mig el camp català, superior en idees, precisió i intensitat al llarg de la represa.

Iñaki Williams i poc més

La velocitat d’Iñaki Williams i les centrades a l’àrea, les armes dels bilbaïns per mantenir l’invicte fora de casa. Mentrestant, els de Rubi, que han recuperat la seva jerarquia al RCDE Stadium, no sentenciaven. Sergio García i Borja Iglesias, que s’han aprofitat del desordre defensiu rival com a conseqüència de la precipitació i la necessitat de buscar l’empat, han tingut el 2-0 a les seves botes; només els hi ha faltat una mica de sort.

Rubi, que avui no ha pecat de conservador com va fer a la segona part a Valladolid, ha volgut matar el partit doblant la seva aposta per la verticalitat, i ha fet entrar Piatti i Puado –premiat per la seva gran actuació a Cadis- en el lloc de Leo Baptistao i Sergio García. Dos punyals per tancar el ple de victòries a casa i per confirmar la segona posició dels blanc-i-blaus. Ni l’un ni l’altre han estalviat el patiment final als 14.328 espectadors que han desafiat el fred i la pluja d’aquesta nit. Tanmateix, els de Rubi s’han defensat amb fermesa i han frustrat les últimes escomeses d’un Athletic Club desesperat per la solvència defensiva de l’Espanyol, encarnada en la puixança d’un Mario Hermoso que ha tornat a brillar, avui davant la mirada del seleccionador espanyol Luis Enrique, present a la llotja de Cornellà-El Prat. Només el Barça està per sobre dels blanc-i-blaus.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Més llegits

Segueix-nos a

764M'agradaAgradda
1,605SeguidorsSeguir