Dimecres, 26 Febrer 2020

El Valladolid frustra el somni perico en el temps afegit (1-1)

L’Espanyol ha deixat escapar el lideratge de la Lliga en els últims instants per culpa d’un llançament de falta de Verde que ha igualat el gol de Borja Iglesias

|

El crit de ràbia al cel de Dídac Vilà i el rostre de Darder, capcot i amb la mirada perduda quan l’àrbitre ha xiulat el final del partit a l’estadi José Zorilla, són el reflex de la profunda tristesa que provoca haver perdut la primera posició en el temps de descompte, al 91′. Quan Diego López ha vist que s’havia empassat el xut de falta de Daniele Verde des de 30 metres de distància tampoc s’ho podia creure. Després de resistir el setge blanc-i-violeta durant una segona part gairebé impecable dels de Sergio González, el somni del lideratge de la Lliga s’ha esfumat de cop per al conjunt català, que s’havia avançat al primer temps gràcies a un altre golàs de Borja Iglesias. Els pericos, que no han fet més mèrits per guanyar que el Valladolid, s’enduen un punt de Pucela que en condicions normals seria positiu, però que per la gran significació que hauria tingut per a Rubi i els seus homes estar al capdavant de la classificació com a mínim fins al diumenge, té un regust molt amarg. Als catalans els hi han sobrat tres minuts de partit per fer història. Bufetada forta per a l’ànim dels blanc-i-blaus, que, tot i deixar escapar el triomf, comparteixen condició de colíder amb el FC Barcelona.

La fórmula de Sergio González

L’entrada a l’onze de Melendo i Darder, que no va jugar a Osca a causa de problemes estomacals, no li ha permès a l’Espanyol recuperar d’inici la fluïdesa amb pilota que no va trobar a l’Alcoraz. L’alta pressió sobre Diego López cada cop que treia de porteria i el bon replegament dels homes de Sergio González, un tècnic que aposta per un futbol més pragmàtic que no pas vistós, des del començament ha obstruït les circulacions del conjunt català, amb molts problemes per atacar l’hermetisme castellà i filtrar passades pels tres del davant. Rubi era conscient que el seu equip hauria de mastegar sorra a Pucela per assaltar el lideratge de la Lliga.

Borja Iglesias fulmina la resistència castellana

Publicitat    

El guió inicial era el previst, amb un Valladolid pendent de curtcircuitat les connexions habituals dels blanc-i-blaus i d’aprofitar la velocitat dels seus atacants per fer mal a un rival acostumat a prendre riscos amb la bimba, una recepta que li ha servit als castellans per guanyar els darrers quatre compromisos de Lliga. Però quan tot just s’havien disputat 20 minuts d’enfrontament, una mala passada de Moyano ha ensorrat el pla de l’ex perico Sergio González, que ha vist com Melendo, elèctric i vertical, recuperava una pilota al cercle central i li feia arribar ràpidament a un Borja Iglesias que, envoltat de defensors, ha enganyat amb cedir-la per a Hernán per carregar la cama i etzibar una fuetada des de molt lluny que no ha pogut aturar Jordi Masip. Golàs del Panda per trencar la resistència d’un Valladolid, al qual Borja Iglesias ja li va marcar cinc gols la temporada passada a Segona Divisió, i per col·locar l’Espanyol en primera posició de la Lliga.

La diana blanc-i-blava ha desordenat el Valladolid, emprenyat per l’errada que ha propiciat l’-1-0. Els locals han deixat enrere el seu conservadorisme per mirar de danyar l’Espanyol també amb la possessió. Això ha fet que el partit s’obrís i que els de Rubi, amb capacitat d’associar-se entre línies i trobar Darder, Sergio García i Melendo a l’esquena dels quatre migcampistes castellans, comencessin a activar els mecanismes futbolístics que han fet de l’Espanyol un equip temible quan combina. I així, en un context d’enfrontament més propici pels de Rubi que no pas pels de Sergio, els blanc-i-blaus han trobat la manera d’enfilar la porteria d’un Masip que quasi bé no havia tingut feina fins al gol. El desencert dels catalans ha mantingut amb vida el conjunt local, que ha marxat al vestidor amb sensació d’impotència per la forma com ha concedit el gol de Borja Iglesias.

El pas enrere de l’Espanyol

El descans se li ha posat bé a l’equip de Sergio González, que ha pres totalment la iniciativa del joc des que ha reaparegut a la gespa. L’empenta del Valladolid, d’allò més incisiu pel cantó esquerre del seu atac, ha fet retrocedir els blanc-i-blaus, amb molts problemes per contenir l’allau ofensiva d’un rival desbocat a la recerca de l’empat. El pas enrere del conjunt català, que s’ha desentès de la pilota i ha s’ha replegat ben a prop de la seva àrea amb l’únic objectiu de mantenir el resultat, ha estimulat els de Sergio González. Rubi ha donat entrada a Víctor Sánchez en el lloc de Melendo per tal de refredar un enfrontament que se li havia descontrolat als seus pupils, poc precisos i amb tremolor de cames quan han tingut la pilota, potser amb mal de vertigen per ser líders en solitari.

Per fortuna per als blanc-i-blaus, el Valladolid és un equip que té seriosos problemes amb el gol, com s’ha tornat a palesar aquesta nit. Ni Ünal ni Leo Suárez ni el seu substitut Óscar Plano han pogut transformar en encerts la superioritat del conjunt blanc-i-violeta, que ha desaprofitat els seus millors minuts de futbol enfront d’un Espanyol desconegut que ha resistit com ha pogut i ha calmat la tempesta gràcies a la irrupció de Víctor Sánchez. Així i tot, l’entrenador visitant no ho veia gens clar i ha decidit posar més ciment al mig del camp. En un moviment poc habitual en el tècnic vilassarenc, Rubi, sempre valent i ambiciós, ha fet entrar un central com Óscar Duarte per treure Sergio García, un davanter. El costa-riqueny s’ha ubicat al mig del camp, en posició de pivot de contenció, per transformar el 4-3-3 arquetípic d’aquest Espanyol en un 4-4-2 força més conservador.

Coliderat amb decepció final

Quan semblava que l’invent de Rubi serviria per assegurar el lideratge de la Lliga, un llançament de falta de Daniele Verde al descompte ha frustrat el somni blanc-i-blau. L’italià ha xutat fort i sec des de molt lluny amb la seva cama esquerra per superar Diego López, que ha fet un pas al costat esquerre i s’ha empassat el llançament amb efecte del futbolista de Valladolid, que d’aquesta manera ha rascat un punt més que merescut. Els blanc-i-blaus, empipats com mai per haver desaprofitat una oportunitat d’or de dormir en la primera posició, quelcom que a aquestes alçades de Lliga el club no aconseguia des de fa més de 45 anys, ja no han tingut marge de reacció i s’han quedat a les portes de la proesa. Decepció gegantesca per a un Espanyol que se situa colíder de Primera Divisió. 

Publicitat

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,816M'agradaAgradda
2,337SeguidorsSeguir

Opinió