Dijous, 27 Juny 2019

Els vint anys i els 371 dies

El Barça vol oblidar definitivament la patacada de Roma i plantar-se a les semifinals de la Lliga de Campions davant un Manchester United que torna al Camp Nou recordant la mítica final del 1999, on fou protagonista el seu actual tècnic

|

Vint anys i 371 dies no és el títol de cap novel·la romàntica. Són dues xifres independents, dues dates que aquesta nit s’abraçaran al Camp Nou amb la intenció de prendre camins oposats un cop finalitzin els noranta -o cent-vint- minuts que queden de l’eliminatòria entre dos dels grans clubs de la història del futbol europeu. Ara fa vint anys, qui avui s’asseurà a la banqueta visitant de l’estadi barceloní, el noruec Ole Gunnar Solskjaer, va posar la punta de la bota perquè el Manchester United assolís la glòria en la remuntada més èpica de les finals de la Lliga de Campions. En aquella ocasió, tot i ser al Camp Nou, la víctima fou no fou el Barça, sinó el Bayern de Munic.

L’actual mànager del conjunt anglès va saltar a la gespa en el minut 81 de partit, amb el seu equip perdent per un gol a zero i amb l’objectiu de generar alguna ocasió que dugués el partit a la pròrroga. Però Solskjaer, aleshores amb 26 anys, precisament va evitar el temps suplementari. En el minut 93, i després que Teddy Sheringham -també suplent aquella nit- aconseguís l’empat en el 90 amb el porter Peter Schmeichel a l’àrea bavaresa, el petit davanter va desviar una rematada de cap per entrar de manera directa en la història no només del Manchester United, sinó del futbol continental.

Publicitat    

D’aquesta narració, el proper 26 de maig en farà vint anys. “No hem vingut aquí per parlar del passat”, va dir Solskjer en la roda de premsa prèvia al partit. Foren paraules pronunciades minuts abans de saltar a la gespa del Camp Nou per dirigir l’últim entrenament abans del decisiu duel de quarts de final, un jardí que no trepitjava des d’aquell mític gol anotat a la porteria del Gol Nord. Si no té sang d’orxata, alguna cosa se li deuria remoure dins el cos. “Certes persones m’han dit que estan convençudes que el dimecres passarà alguna cosa especial. Fa vint anys, jo duia el dorsal 20. Tan de bo”, va admetre. A més, Solskjaer té clar que el seu minut de glòria també és vàlid: “no m’importa si hem d’esperar fins el minut 93 per marcar i empatar l’eliminatòria”.

A l’altra banda, un altre número: el 371. Ben anotat en el full de ruta del Barça. Avui fa un any i sis dies d’aquella eliminatòria que marcaria un punt d’inflexió en la planificació de la temporada 2018-19. Ernesto Valverde i els jugadors es van equivocar a Roma. Van cometre l’error de donar per sentenciada l’eliminatòria i de creure’s que resistir sense proposar futbol havia de servir sobradament per fer vàlid el 4-1 de l’anada. Precisament a Manchester, la fita va complir un any. Amb la lliçó apresa, el Barça va obtenir un bon resultat i aquest dimarts l’haurà de referendar sense caure amb la mateixa pedra.

Els blaugrana volen passar pàgina i trepitjar les semifinals de la Lliga de Campions quatre anys després de fer-ho per darrera vegada. Joc a banda, el conjunt de Valverde és sòlid, té poques esquerdes i disposa dels dos futbolistes més determinants en terreny contrari, sense menysprear el sempre mordaç Cristiano Ronaldo, encara viu en la competició amb una Juventus que implora per aixecar el títol. El Barça és l’equip més temut, però no pot badar si vol oblidar els últims desastres europeus i deixar la final de Madrid a només dos partits. Dependrà dels blaugrana enterrar, 371 dies després, el torturador fantasma de Roma.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,824M'agradaAgradda
2,242SeguidorsSeguir

Més llegits