Dijous, 19 Setembre 2019

Any 2018: l’esport clama llibertat

El crit de llibertat per als presos polítics ha ressonat en desenes de recintes esportius, majoritàriament en camps de futbol

|

L’esport és un clar reflex de la societat. Un poble actiu, sa, alegre i optimista tindrà un esport viu, jovial, amb afeccions plenament disposades a passar-ho bé. Un país trist i desencantat també provocarà que les seves activitats físiques, sobretot les destinades a atraure un públic de masses, es converteixin en esdeveniments sense substància i plens de graderies fredes. L’estat d’ànim de l’entorn impregna les celebracions multitudinàries.

Si un poble necessita reivindicar-se, fer-se notar davant el món, una de les vies més directes passa per l’esport de competició. Allà on s’hi apleguen desenes de milers de ciutadans, allà on els mitjans de comunicació en facilitaran el ressò. Aquest dijous es compleixen 43 anys de l’exhibició de senyeres més sonada de la història del Camp Nou. Feia poques setmanes que Francisco Franco havia mort i el club, de la mà del sempre actiu Jacint Borràs, va fer entrar milers de banderes catalanes a les graderies en el primer Barça-Reial Madrid posterior a la defunció del dictador. Tota una declaració d’intencions que es va ratificar amb la pancarta “Amnistia, llibertats polítiques i sindicals, estatut d’autonomia. Països Catalans!” penjada del Gol Nord de l’estadi.

Publicitat    

Aquest 2018, teòricament en democràcia, ha estat un dels anys més reivindicatius de l’esport català. La política ha impregnat cada esdeveniment i el crit pràcticament unànime de “Llibertat” ha envaït els compromisos oficials dels equips catalans, sobretot dels qui tenen la capacitat de convertir un minut de protesta en una notícia que traspassa fronteres i fa la volta al món. El Barça, com el màxim representant internacional de Catalunya, ha dut l’exigència d’alliberació dels polítics i activistes arreu del planeta amb les tradicionals pancartes gegants exhibides en partits de gran transcendència a nivell mundial confeccionades per Òmnium Cultural i l’ANC. El clàssic, els duels de competició europea i els compromisos més mediàtics han anat acompanyats de les pancartes “Llibertat”, “Només les dictadures empresonen líders polítics pacífics” o “Catalunya lliure”, totes tres escrites en anglès. La Penya Almogàvers, situada a l’Espai d’Animació, ha estat clau per a què tot l’estadi coregi el crit de “llibertat presos polítics”. El Palau Blaugrana també és un dels escenaris per excel·lència de la reivindicació, amb el grup d’animació Dracs1991 sempre predisposat a dur la veu cantant.

Però el club blaugrana també s’ha significat de manera directa, sobretot amb les paraules pronunciades pel seu president en discursos oficials, en els quals ha reiterat la injustícia de l’empresonament dels polítics i activistes i ha demanat una solució basada en el diàleg, sortint de la judicialització del procés. “És inadmissible que en ple segle XXI hi hagi presos polítics”, va manifestar Josep Maria Bartomeu pocs dies abans d’una final de Copa del Rei que serà recordada per la repressió policial contra els afeccionats del Barça per evitar una manifestació groga a l’estadi Wanda Metropolitano.

Partit entre l’Uni Girona i el Perfumerías Avenida. / SeleccionsCAT

Però el Barça no és l’únic club que, durant aquest 2018, ha traspassat la barrera de l’esport per convertir-se en un vehicle més de reivindicació pels drets i les llibertats. Només iniciar l’any, el 3 de gener, el Lleida Esportiu va ser protagonista per omplir les graderies del Camp d’Esports de pancartes exigint l’alliberament dels presos polítics. Fou durant un partit de Copa davant l’Atlètic de Madrid i amb la presència de milers d’afeccionats i de la televisió privada estatal. Fou l’inici d’un any carregat de simbolisme i reclamacions. El mateix club del Segrià va decidir confeccionar una samarreta groga com a segon equipament per aquesta temporada, després que la RFEF l’amenacés amb sancionar-lo si utilitzava la samarreta de la senyera, no inscrita per a les competicions oficials.

Al Lleida l’han acompanyat desenes de clubs i colles castelleres, com el Reus Deportiu o el Girona, que en el darrer duel davant l’Atlètic de Madrid va omplir Montilivi de milers de cartells grocs amb la paraula “Llibertat” impresa en majúscules. Els blanc-i-vermells també utilitzen una samarreta groga com a segona opció, el mateix color triat pel Barça per aquest curs 2018-19. A la capital de la província situada al nord-est de Catalunya, però en un altre esport, el clam també fou unànime durant el partit entre l’Uni Girona i el Perfumerías Avenida, un dels duels més transcendentals del bàsquet. Els Jocs del Mediterrani, el Mundial de futbol de Rússia (en el primer partit s’hi va exhibir una estelada gegant) la Volta a Catalunya o el Tour de França han tingut la presència, també, d’aquesta revindicació nacional.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,826M'agradaAgradda
2,323SeguidorsSeguir

Més llegits