Ho apuntàvem el diumenge titulant “Aquest Barça hi va” i després de veure la victòria per 0-3 a casa del Celta ens reafirmem en la mateixa línia. Ens hem passat les darreres setmanes dient: “On és la revolució, si són els mateixos?”, “No hi ha temps de fer foc nou”, “Koeman serà un entrenador de transició, que farà la feina bruta i aplanarà el camí a qui vingui de cara l’altra temporada, que en tan poc temps poca cosa podrà fer”, “S’ha fitxat erràticament gent desconeguda i s’ha deixat marxar jugadors potents i amb pes…”. Bé, doncs, tot això ens ho hem de començar a menjar que, en comparació amb les figures apàtiques que deambulaven pels camps i no donaven cap mena de sensació de poder i de domini, ara veiem una actitud molt diferent: els lluita cada pilota, es pressiona, es corre, hi ha implicació, hi ha voluntat. Sembla un miracle i el 2-8 es va esborrant, marcint, fonent, difuminant. Tant de bo!
Amb el mateix onze de sortida del diumenge, Ansu Fati ha marcat, en el minut deu, allargant la cama una miqueta més que els dos armaris que l’encastaven a banda i banda. Poderós i esmunyedís a la vegada, hi ha consens a les xarxes que ha recordat Eto’o no només anticipant-se i arribant quan semblava que no, sinó xutant també a col·locar. Un gran gol.
Després d’un insòlit episodi de targeta vermella a Piqué que misteriosament l’àrbitre s’ha empassat i s’ha fet enrere, perquè li han dit que just abans hi havia un fora de joc i, per tant, l’acció posterior ja no era vàlida, a Del Cerro Grande li quedaven ganes de tornar-hi i ha estat el pobre Lenglet qui ha pagat els plats trencats en veure una segona groga, molt forçada, després que la primera, pocs minuts abans, tampoc no fos clamorosa. Això era abans del descans.
I el Barça, amb un sol gol d’avantatge i amb tota la segona part amb un home menys, ha seguit senyorejant el partit, no pas amb insuls toc i més toc sinó amb ganes, domini, solidaritat i, com diria el president, empenyent i no parant d’empènyer. Així ha vingut el segon gol, en el minut 50, amb Messi entrant a la cuina i fent una centrada que, topant amb un defensor, ha acabat a la xarxa.
Els canvis, els esperats. Si Araújo havia entrat per Griezmann, per recompondre la defensa, Pedri i Trincao han substituït Coutinho i Ansu Fati i gairebé no s’ha notat: l’equip ha seguit funcionant com un engranatge ben engreixat i, aguantant bé els embats de l’equip local, Òscar Garcia ha fet diversos canvis, de clar interès atacant, en els minuts centrals de la segona part, però el Barça, amb deu jugadors, ha tornat a imposar-se. Gol anul·lat a Messi per un mil·limètric fora de joc i xut final a rebentar de Sergi Roberto en el minut 95.
No se m’acut res més que realment la feina sigui de Koeman i el seu equip tècnic, que no pensen en vaques ni en altres bestieses. Pessigueu-me, que costa de creure.
