Ningú no s’explica el partit del Barça davant d’un molt minvat Dinamo de Kiev, amb jugadors que no han viatjat per la Covid-19 i amb força jugadors del seu segon equip, com el porter Neshcheret, que ha fet el partit de la seva curta vida de divuit anys. El primer quart d’hora presagiava una àmplia golejada, amb atac i possessió constant, talment com si fos un partit d’handbol. S’hauria pogut golejar, que Pedri xuta al travesser amb la pilota botant just al mig de la ratlla i Griezmann, un cop més, falla una fàcil ocasió, que solament es pot entendre per excés de confiança.
Un gol sí que arriba, en el minut 5, i és de penal, després que facin caure Messi quan entrava a l’àrea. El jove Dinamo de Kiev comet aquesta falta força innocent, que Messi transforma davant Neshcheret, el tercer porter ucraïnès, que els dos davant seu tenen la Covid, però que posteriorment farà aturades de molt mèrit.
I no se sap perquè, primer semblava perquè es veia molt fàcil, després per mandra i finalment per conservadorisme i fins i tot per por, el Barça s’ha anat desinflant fins al final de tot, per acabar demanant l’hora.
L’hora llarga de mediocritat, sense idea, sense tàctica, sense saber què fer, els mateixos jugadors que havien donat un quart d’hora molt bo, permet múltiples situacions de gol a les dues àrees que, si no fos pels dos porterassos, el reincorporat Ter Stegen (algunes veus deien que se l’hauria pogut reservar encara un partit més) i el joveníssim Neshcheret fan un recital d’intervencions magistrals, de llarg el més destacable del partit, que hauria pogut acabar amb empat a cinc, per exemple, o qualsevol altre resultat pel mig.
El més preocupant ha estat l’entrada de la segona part, que tothom s’esperava potser no una reedició dels primers quinze minuts però, com a mínim un redreçament de la situació i, ben al contrari, el Dinamo domina i se li anul·la un gol de corner per haver sortit la pilota del camp en la paràbola aèria.
Des de la meitat de la primera part Koeman s’està rebolcant a la butaca i se’n fa creus, primer, que el partit no estigui ja resolt i, després que el seu equip jugui tan desballestat. Per un cantó, s’està carregant de raons per seguir insistint que li falta un davanter realitzador i, per l’altre, cal veure si ell en té part de culpa.
Koeman ha sorprès fent sortit De Jong de central amb Piqué. Potser pensava que era un dia de fer proves i a mitja segona part ho ha desfet. Ha deixat Roberto a la banqueta i, a la meitat de la segona part l’ha tret. Pjanic que ho estava fent prou bé ha estat el damnificat. Trincao per Griezmann estava cantat que això de ros francès ja és molt preocupant, i ha acabat fent sortir Aleñà adonant-se que no podia desguarnir tant el mig del camp. Piqué ha evitat que acabés traient també Braithwaite perquè ha hagut de ser el central qui rematés un servei d’Ansu Fati i fes el segon gol, en el minut 65, que semblava definitiu. Aquest gol fins i tot ha sabut greu per al porter Neshcheret que havia fet grans parades, entre altres, volant fins a l’escaire per dues vegades a xuts de Messi i Dembélé que irremissiblement entraven.
I a l’altre cantó, el mateix: sap greu per a Ter Stegen que encaixi un gol, en el minut 75, després d’haver parat tan i tant. Sempre en contraatac d’un contra un, en aquesta ocasió també frustra la rematada visitant però no pot retenir l’esfèrica i és un altre ucraïnès que arriba qui fa el gol. I aleshores, a patir. Un quart d’hora de desitjar que passi el temps, impropi davant d’un equip clarament inferior i a qui se l’ha deixat créixer. Els punts hi són i del joc n’hem vist una petita mostra. Era un miratge?
