Després de tant rebombori al voltant del Barça, fem-ne una de distesa i un punt divertida. En unes recents declaracions al portal de la UEFA, el migcampista blaugrana Frenkie de Jong ha desvelat el que va dir-li Ronald Koeman, ara entrenador seu, quan li va dir que fitxava pel Barça: “Koeman em va avisar sobre la bona vida a Barcelona. Vaig parlar amb ell i es va mostrar molt positiu sobre el Barcelona com a club i sobre Barcelona com a ciutat. El que em va dir va ser gairebé tot positiu. Em va aconsellar que fos caut, que no anés massa als restaurants o que no mengés més del compte perquè a Barcelona s’hi viu molt bé i de vegades et pots pensar que estàs de vacances tot l’any.”
Des de Cruyff que els jugadors i entrenadors forans s’han arrelat a Catalunya lloant-ne la qualitat de vida. Que lluny que queda el magnífic poema de Salvador Espriu que deia que “…i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
Sabem que Espriu ho deia pensant en la qualitat política i democràtica de les societats que comparava, nord i sud de l’any 1954, i això, malauradament, no ha canviat gaire, però aquell endarreriment social i polític anava aparellat amb una baixa qualitat de vida, una vida en blanc i negre, tastant pollastre solament en diumenge.
Que lluny que també queda el “¿Qué le voy a hacer si yo nací en el Mediterráneo?” de Joan Manuel Serrat, que l’any 1971, es lamentava de la “dissort” d’haver nascut al sud.
El clima, el cel blau (El Clar País en l’adaptació “le Plat pays” de Jacques Brel) sempre hi ha sigut. Ara que ja mengem bé i la vida sembla aparentment fàcil, caldria solament recordar-los a Koeman i a De Jong que encara som força enrere en altres temes de normalització democràtica i ells, com va fer Cruyff obrint mentalitats des de la seva arribada el 1973, hi poden ajudar una mica. Com també li deia Koeman a de Jong: “No tot és futbol”.
