Mediapro, l’empresa dirigida per Jaume Roures, ha demanat a la Lliga de Futbol Professional (LFP) francesa renegociar les condicions del contracte pel qual explota els drets de la Ligue 1 davant la impossibilitat de fer front a un pagament immediat de 172 milions d’euros.
Segons comunicat oficial de la LFP, Mediapro ha sol·licitat una pròrroga per abonar la immediata quota del contracte anual de 1.153 milions per vendre els partits del PSG i de la resta dels equips de la Ligue 1. La companyia, presidida per Tatxo Benet i dirigida per Jaume Roures, es va adjudicar aquest contracte per primer cop el 2018, després de pagar una prima del 60% sobre l’import inicial de la subhasta, cosa que li va permetre arrabassar per primera vegada en la història dels drets a Canal +.
Roures demana 125 milions a l’ICO
Mediapro també ha hagut de demanar ajuda a la banca. Abans de l’estiu, el grup audiovisual va aconseguir un nou préstec de 55 milions d’euros, condicionat a una aportació de diners frescos dels seus socis per una quantitat similar mitjançant una ampliació de capital. En total, Imagina, la societat d’empreses de Mediapro, va rebre 120 milions per esquivar la crisi de la Covid-19.
L’empresa ha vist com la pandèmia li ha bruscament frenat la seva política d’expansió que l’estava convertint en una multinacional de l’explotació audiovisual a tot el món. La companyia ja va intentar a l’agost demanar un primer ajornament a LFP, encara que va acabar pagant la primera quota. Però el passat 5 d’octubre no va poder complir amb la segona, el que ha provocat una gran convulsió a França.
La Ligue 1, que va ser de les poques que van suspendre el final de la temporada passada després de la irrupció de la Covid-19, ha advertit que els clubs podrien fer fallida si Mediapro no paga. Si els esmentats 172 milions no arriben als 40 equips de la primera i la segona divisió, els clubs no poden pagar als seus jugadors i proveïdors, que es convertirien en creditors.
El contracte audiovisual de Mediapro representa prop del 55% dels ingressos totals dels clubs professionals. La resta l’obtenen de les taquilles i el marxandatge. Però aquestes dues vies estan pràcticament mortes, pel fet que els aficionats no poden assistir als estadis ni entren a les botigues per adquirir les samarretes.
