Diumenge, 21 Juliol 2019

Albert Deulofeu: “Amb els recursos econòmics que genera el club actualment no es pot tirar endavant l’Espai Barça”

L'economista català repassa la situació financera de l'entitat blaugrana i del futbol modern

|

El president de LaLiga, Javier Tebas, va anunciar a finals de gener que el futbol espanyol ja suposa l’1,37% del PIB estatal i dona treball a 184.626 persones. Aquestes xifres contrasten amb les que hi havia quan el polèmic advocat espanyol va agafar les regnes de l’organisme: 0,75% del PIB i 146.039 treballadors. Encara que es repeteixi sovint, el futbol no són només 22 jugadors perseguint una pilota. Per bé o per malament, va molt més enllà. L’economista Albert Deulofeu, professor de la Universitat Blanquerna i soci fundador de la Marca Cardinal, està especialitzat en allò que succeeix amb els diners en el món del futbol i, concretament, en el Barça. De fet, va ser el responsable de l’àrea econòmica en la candidatura presidencial de Toni Freixa en les eleccions del 2015.

S’acostuma a dir que els futbolistes cobren una barbaritat per, al cap i a la fi, donar puntades de peu a una pilota. Però, si ho comparem amb les xifres econòmiques que generen, ingressen suficient?

Publicitat    

El futbol és una activitat esportiva i empresarial, una proposta d’oci, i la gent a la qual li agrada paga per gaudir-la. Malgrat que és necessària l’existència de clubs, estadis, cadenes de televisió, etcètera, els protagonistes d’aquest espectacle són els jugadors. Per això és lògic que siguin els principals beneficiaris.

El tema és que, si observem la situació des d’un punt de vista estrictament ètic, gairebé tots estarem d’acord que un metge hauria de cobrar més que un futbolista.

Sí, tinc seriosos dubtes que sigui ètic que els futbolistes ingressin aquestes barbaritats de diners en el context econòmic actual. Fa feredat. Però des de quan el capitalisme ha funcionat a partir de l’ètica? Cadascú ho ha d’analitzar des del seu punt de vista i tenint en compte els valors personals.

Els futbolistes del Barça cobren suficient tenint en compte tot allò que generen?

En els últims anys, l’increment del cost salarial dels jugadors de la primera plantilla blaugrana ha augmentat molt per sobre de la capacitat que té el club de generar ingressos. I no oblidem que els beneficis econòmics són els que després permeten invertir en jugadors. El club ha hagut de fer un esforç d’inversió molt gran sense ser capaç de generar uns beneficis que li permetin no seguir-se endeutant. Hem de tenir en compte que el Barça és un club endeutat des de fa temps.

I no cada temporada aconsegueixes vendre un jugador del valor de Neymar per sanejar els comptes.

Efectivament. La temporada 2017-18 el Barça va tenir uns ingressos rècord de 914 milions d’euros i unes despeses de 882. Però 222 milions d’aquests ingressos són pel traspàs de Neymar al PSG. I, com has dit, no cada temporada treuràs tants diners per un sol jugador.

I ara es parla del seu possible retorn al Barça.

Des d’un punt de vista econòmic mantenir Messi i Neymar junts és inviable. Amb el cost salarial actual és impossible fitxar Neymar. El seu possible retorn deu anar molt bé per vendre diaris però, si som realistes, no és viable.

Planteja un paisatge força negre.

La situació del Barça és difícil, sobretot si no es crea talent a casa. En el compte de resultats econòmics, el club desglosa els resultats per seccions i, des de fa una dècada, de mitjana aquestes perden 40 milions d’euros cada any. Aquest forat es tapa amb diners ingressats gràcies al futbol. Si només tens en compte l’esport rei del club blaugrana, el Barça està complint amb el Fair Play de la UEFA. Però, si a aquest compte de resultats hi afegeixes les seccions, no està dins dels paràmetres establerts pel màxim organisme europeu. El Barça gasta en personal 70 de cada 100 euros que ingressa. Això li deixa poc marge per fer inversions com l’Espai Barça.

Veu complicat que es converteixi en una realitat?

De moment s’està endarrerint respecte el previst. Amb els recursos que genera el club en l’actualitat no es pot tirar endavant un projecte com l’Espai Barça. Però s’ha de veure quant aconseguirà ingressar pels naming rights, com pot cofinançar el projecte amb ajuda bancària i quant li reportarà l’explotació dels nous espais que es crearan al Camp Nou.

Hi ha motius per ser optimistes?

El Barça ja ha passat per d’altres moments delicats durant la seva història i se n’ha sortit. Al final, té uns actius d’un enorme valor: els jugadors. Com he dit abans, la clau estarà en treballar el talent del planter. És allò que han fet molts clubs de la lliga espanyola durant la crisi econòmica. Han venut els seus millors jugadors a la Premier i amb aquells diners han invertit en planter i en joves jugadors de fora a cost baix. El cas més clar és el del Sevilla. Fent això s’ha fet un tip d’aixecar Europa Leagues i és un club sanejat econòmicament. El Barça no desapareixerà perquè forma part dels 10 clubs amb més projecció mundial. Té milions de seguidors, uns ingressos enormes i un munt de mitjans de comunicació que s’interessen per tot allò que fa. Que pot patir? Sí. Que pot haver-hi una travessa pel desert després de Messi? També. Que ho podrà solucionar? Evidentment. El Barça ha d’apostar per un model de generació de talent dins el club per tal de mantenir la proposta futbolística que li genera audiència, simpatia i títols.

Per què s’estan pagant aquestes xifres escandaloses per tants jugadors en el futbol mundial? 

El potencial econòmic que tenen la Premier League i els petrodòlars provoca que hi hagi molts recursos i poc talent. És a dir, hi ha molta demanda i poca oferta. Per això quan apareix un jugador amb un mínim de talent es paguen les milionades que estem veient.

Aquesta situació és sostenible a mitjà i llarg termini?

Arribarà un moment en què el mercat no donarà per més perquè haurà arribat al seu límit de creixement. Aleshores s’hauran de buscar models com el de l’NBA, amb límits salarials. Si els clubs s’arruinen, no hi haurà espectacle.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,828M'agradaAgradda
2,324SeguidorsSeguir

Més llegits