Dissabte, 21 Setembre 2019

Apostar la vida

En el període 2010-18 s'ha multiplicat per sis el nombre de persones que aposta en esdeveniments esportius i l'increment d'addictes a aquest tipus de joc alerta les autoritats sanitàries perquè ja s'ha convertit en una epidèmia social

|

Magnificient Star és el gran favorit per guanyar la carrera de llebrers que es disputarà a Calcuta a les 11.30 h -hora barcelonina- d’aquest matí de juliol. El seu triomf es paga a dos euros per euro apostat. La sorpresa seria una victòria de Leopard Creek, que faria ingressar 26 euros per cada euro desembutxacat. Aquest és un dels esdeveniments en viu -l’emeten per una de les televisions del local- que poden apostar els tres homes, dos de mitjana edat i un de més jove, no arriba als trenta, a les màquines d’apostes esportives de l’Sportium del carrer de la Creu Coberta de Sants, a tocar de Plaça Espanya. Avui també hi ha partits de Wimbledon i de les rondes prèvies de la Champions League i l’Europa League.

“Jo vaig perdre uns 300.000 euros en total i en el pitjor dia 13.000 de cop”, diu en Santiago (1993, La Corunya), un ludòpata rehabilitat que va començar a jugar als 14 anys al pòquer online i als 16 a les màquines escurabutxaques i a la ruleta. Després es va passar a les apostes esportives quan aquestes van començar a agafar volada en la societat. “Perdia diners contínuament. Fins que vaig haver de demanar ajuda a la meva família per solucionar el deute econòmic. Això em va portar a un psicòleg, però jo no considerava que fos un addicte ni que tingués cap problema en aquest sentit. L’únic que volia solucionar era el tema del deute”.

Publicitat    

En Santiago va tenir quatre recaigudes i l’última va comportar un canvi de xip en el seu cervell. “Aquella vegada sí que li vaig demanar ajuda al psicòleg perquè creia que m’estava tornant boig. Em vaig descobrir a mi mateix demanant-me en veu alta no jugar més, creia que havia perdut el control de la meva ment. Se’m va passar pel cap tant el suïcidi com agafar un avió i desaparèixer“. Però durant aquella visita el psicòleg va veure que els ulls d’en Santiago per primera vegada mostraven ganes de curar-se. Aleshores va començar un llarg procés que el va alliberar de les esmolades urpes de la ludopatia.

“Durant el període 2010-18 s’ha multiplicat per sis el nombre de persones que aposta en esdeveniments esportius”, explica Susana Jiménez, responsable de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Els motius principals són la legalització del joc online, el domini de les noves tecnologies per part dels joves, una percepció del risc menor respecte els altres tipus d’apostes i l’acceptació social en considerar-ho un element més de les pràctiques relacionades amb l’esport. “En la franja d’edat entre 18 i 30 anys el 50% dels ludòpates procedeixen de les apostes esportives. Comencen a jugar presencialment amb els amics de forma esporàdica i després passen a fer-ho en solitari i de forma abusiva mitjançant el joc online”, relata la psiquiatra. En les altres franges d’edat, les màquines escurabutxaques segueixen sent les líders a l’hora de crear ludòpates.

La persistència és una de les qualitats que diferencien el jugador habitual d’apostes esportives respecte els jugadors dels jocs tradicionals. “Són resistents a la frustració i a la fatiga. Això empitjora la seva situació quan entren en una dinàmica d’addicció, però es converteix en una cosa molt positiva quan comencen el tractament”. Aquest sol iniciar-se en el moment que el jugador ja porta dos anys involucrat en la pràctica. En els jocs tradicionals aquesta petició d’ajuda no acostuma a tenir lloc abans dels cinc anys. La diferència és que les apostes esportives comporten pèrdues econòmiques majors i que el fet de no estar tan estigmatitzades provoca que el jugador acostumi a admetre abans el seu problema.

“Els personatges famosos que anuncien cases d’apostes no se n’adonen del mal que fan. És una publicitat abusiva, constant, dirigida d’una manera descarada als menors d’edat i que crea molts problemes en la joventut”, diu en Santiago. Des del seu compte de Twitter lluita perquè canviï la regulació del joc, la permissivitat en la publicitat i els controls d’accessos pels menors. “Està demostrat que els anuncis d’apostes esportives durant els esdeveniments provoquen recaigudes”, sentència Jiménez. “És evident que s’ha de canviar la regulació en molts aspectes. Al joc se li permet fer unes coses que no se li permeten a l’alcohol i al tabac”, afegeix.

“Autocontrol -l’organisme independent d’autoregulació publicitària- s’ha posat molt més estricta amb els anuncis publicitaris de les apostes esportives des d’aquell famós de Carlos Sobera per 888“, explica un treballador d’una empresa d’apostes. “Aleshores, Autocontrol va ser molt criticada perquè, malgrat alertar de certs aspectes de l’anunci abans d’emetre’s aquest, no va ser prou estricta per evitar que 888 llancés a la llum la primera versió. D’altra banda, també se li va recriminar que deixés passar missatges considerats irresponsables com el “apuesta, apuesta, apuesta, sufre, sufre, sufre“. Però Sobera no és l’únic. Gerard Piqué, Vicente del Bosque, Cristiano Ronaldo o Juanma Castaño són altres personatges influents que s’han prestat a promocionar les cases d’apostes esportives.

Més enllà d’això, aquest treballador informa que les cases d’apostes esportives no reben cap tipus de pressió ni per part de l’Estat ni per part d’empreses o particulars. “A finals del 2018 es va parlar molt del projecte de Llei que tenien encarat el PSOE i Podemos, però des que es va saber que els pressupostos no serien aprovats no se n’ha sentit a parlar més”, explica. “Estaria bé que es tirés endavant perquè hi ha la necessitat d’endurir la regulació en matèria de publicitat de les empreses de joc online i d’unificar altres mesures que tenen a veure amb l’accés i la ubicació dels salons de joc físics”.

El joc acostuma a enganxar en major proporció a les classes socials baixes i mitjanes a causa del pensament màgic que et diu que et permetrà sortir de la pobresa, però en les apostes esportives s’ha descobert que també hi ha una gran proporció de jugadors procedents de les classes altes. “Aquests no busquen guanyar diners, sinó trobar sensacions que els alliberin de malestars emocionals”, diu la responsable de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Un altre perfil exclusiu de les apostes esportives són les noies de 18 a 35 anys. En els jocs tradicionals els perfils femenins no apareixen de forma significativa fins els 35.

Malgrat tot això, Espanya, amb un 0,3% -hi ha uns 400.000 ludòpates i ja és una epidèma social-, és un dels Estats amb menys taxa de joc problemàtic segons un estudi de la Universitat Carlos III realitzat aquest 2019. Alemanya i el Regne Unit tenen un 0,4%, França un 0,5%, Estats Units un 0,6%, Suïssa un 0,8%, Itàlia un 0,9%, Islàndia un 1,6% i Macau un 4,3%. A Espanya les apostes esportives creixen al voltant d’un 20% de forma anual.

A banda dels tres joves que fan les seves apostes a les màquines d’Sportium, aquest matí de principis de juliol hi ha tres persones més al local del carrer de la Creu Coberta. Estan jugant a les màquines escurabutxaques i tots ells tenen aparença d’estar jubilats. Després també entraran junts un home i una dona de mitjana edat que ignoraran les apostes esportives i un home de la mateixa generació que iniciarà una conversa sobre la seva vida personal amb els dos cambrers que hi ha a la barra de l’entrada. És un client habitual.

Els preus de les consumicions són econòmics, sobretot els de les begudes alcohòliques. Una cervesa costa 1,50 euros i un combinat de JB, 3,90. El de Cardhu, 5,50. Pels altaveus sona el Like a Prayer de Madonna i just davant la porta del local un altre home de mitjana edat els hi comenta a uns operaris que estan anant molt ràpid a acabar les obres de la vorera.

 

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,826M'agradaAgradda
2,325SeguidorsSeguir

Més llegits