Dimecres, 8 desembre 2021

Dani Casanovas: “Mai havia viscut això que estic sentint quan escolto Els Segadors a la pista”

'La República Esportiva' conversa amb el capità de la selecció catalana de futbol sala, actualment a l'Argentina disputant el Mundial 2019

|

La selecció catalana de futbol sala segueix imposant la seva llei en el Mundial de l’Argentina que se celebra durant aquests mes d’abril a la província de Misiones. En els dos primers partits de la fase de grups, Catalunya ha vençut França (3-1) i ha atropellat els Estats Units (11-0) per assegurar-se la primera posició del Grup D, restant a l’expectativa ara del rival que es trobarà als quarts de final.

Probablement, el bon rendiment dels catalans provocarà que la selecció quatribarrada es vegi les cares amb Sud-Àfrica, un equip de menys entitat que l’Argentina, l’anfitriona i una de les principals favorites per aixecar el títol mundial. Dani Casanovas, el capità del combinat nacional, explica les sensacions que genera el fet de defensar els colors de Catalunya en una entrevista amb La República Esportiva. Un capità que s’endurà a casa l’emoció d’haver escoltat Els Segadors en un torneig internacional.

Quina mena d’orgull sent pel fet de representar Catalunya en un Mundial?

N’estic molt orgullós. És un regal poder representar Catalunya com a capità en un Mundial i encara més en aquest moment tant sensible que estem vivint. Un millor moment no es pot triar.

Perceben que aquest moment especial també té repercussió a l’Argentina?

Ens pregunten molt, però no tenen les coses massa clares. Hi ha gent que pensa que ja som un país i d’altra que no acaba d’entendre com és Catalunya i tampoc la relació que té amb Espanya. Alguns ens diuen ‘Viva España’. Saben que hi ha un desajustament, però no coneixen ben bé què passa. Tampoc els arriba informació política.

Alguns es pensen que Catalunya és un país? Potser el procés està donant fruits a nivell internacional?

Sens cap mena de dubte, està servint. També tenim un avantatge a Catalunya: hi tenim Messi. Els argentins es tornen bojos amb tot el que estigui vinculat al futbol i si Messi és a Catalunya intenten seguir tot allò que l’envolta per saber-ne una mica més. Realment tenen aquestes sensacions, però sense saber ben bé com els arriba la informació. Que pensen que tenim un país? Els diem que encara no, però que ja arribarà. Ara, la seva situació política també és ben complexa. Necessiten gestionar-ho bé per sobreviure, perquè el nivell socioeconòmic és bastant baix, almenys a la regió de Misiones on som. Tot i això ens tenen presents, molts ens paren per fer-se fotos amb nosaltres, animar-nos, preguntar-nos i donar-nos suport. És magnífic, ens sentim molt acollits.

El fet que competeixin contra seleccions que representen estats tampoc deu ajudar a aclarir la situació.

Correcte. De fet, som els únics que tenim aquesta situació i que tenim la sort de representar Catalunya sense que sigui un país oficial. Això els deu donar la informació perquè ens atorguin aquest poder.

A la pista, sentir sonar Els Segadors, veure la senyera exhibida i tenir els espectadors dempeus genera alguna sensació especial?

Com diria Cruyff, ‘gallina de piel’ des del primer segon. L’emoció que t’omple des que comença a sonar l’himne fins que acaba i la quantitat d’imatges i sensacions que vivim dona una empenta i una motivació espectaculars. No ho puc comparar perquè mai havia viscut això que estic sentint quan escolto Els Segadors en una pista de futbol sala.

Mai havia tingut una emoció tant forta abans de jugar un partit?

Molt forta. Espectacular. Única a la vida. Això t’ho puc garantir, m’ho enduc a la tomba. Ho recordaré tota la vida. És un regal poder viure això, en aquest moment, en aquesta etapa. Molt especial i emocionant.

Parlant del joc, amb França van tenir dues fases. Una de mantenir-se a l’expectativa i una altra de prémer l’accelerador i anar a l’atac.

Hi havia certa sobreexcitació pel què generava el debut i el fet de jugar contra França. Sabíem que ens jugaríem la primera plaça amb ells i que guanyar o perdre significaria molt. I aquesta sobreexcitació pesa sobre la pista a l’hora d’estar fins amb la pilota i en la presa de decisions. Però fer el gol ràpid ens va ajudar a rebaixar els nervis i estar més segurs. Sabíem a què veníem i volíem que França dugués inicialment el domini, perquè el nostre objectiu era intentar recuperar ràpidament i trencar línies de passada. Va sortir tot com ho teníem planejat i l’estratègia ens va permetre estar tranquils.

El seleccionador va dir en una entrevista amb aquest diari que ara s’havia de gestionar el fet d’haver-se convertit en favorits del grup. Hi està d’acord?

Té tota la raó, perquè abans d’arrencar teníem dubtes de si podíem passar en primer o segon lloc i parlàvem de qui ens podríem trobar en els quarts de final. Però automàticament hem capgirat la situació i tenim la bandera de caps de sèrie. S’ha de gestionar, però també és veritat que tenim un punt més de qualitat respecte els Estats Units i el Nepal. En un partit pot passar de tot, però si treballem com el primer dia, si estem fins, teòricament som superiors i en principi les coses han de sortir bé.

Com veu l’equip, té opcions per competir?

Súper content, il·lusionat i amb moltes ganes de saltar a la pista. Tots aquells dubtes per no saber què ens trobaríem, el fet d’haver fet dos grans partits els ha descarregat una barbaritat. Ara estem plens de confiança.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,333SeguidorsSeguir

Opinió