Dilluns, 26 setembre 2022

El Barça mostra contundència a Anoeta (1-4) esperonada per la brutal competència que té en atac

Els bascos han collat els catalans fins que la pólvora blaugrana s'ha desfermat

|

Àmplia victòria del Barça a Anoeta aconseguida a partir del moment en el qual Xavi ha començat a fer canvis, entrada la segona part, el que pot ser casual o fruit de la brutal competència que hi ha per jugar en aquest equip d’àmplia i qualificada plantilla. Com sabem, per motius bàsicament econòmics, encara hi ha un desgavell en la confecció final de la plantilla. Koundé no ha entrat i s’ha sabut que si no l’inscriuen aviat, se’n podria anar lliure. Si fos disponible, imaginem que a qui li tocaria el rebre seria a l’Èric Garcia, amb en Piqué, un dia més, assegut a la banqueta tota l’estona. També és destacable constatar que Balde pot perfectament presentar-li batalla a en Jordi Alba per al lateral esquerre i, un cop més ens preguntem que, si arribés Marcos Alonso, de només tenir al de l’Hospitalet per al lateral esquerre, es passaria a haver-hi overbooking.

Al mig del camp, la tria per substituir Busquets s’ha decantat per Frenkie de Jong, que no s’ha trobat massa còmode, i tots els ulls l’han assenyalat en la pèrdua de pilota que ha propiciat el gol basc, que significava momentàniament l’empat a un gol. Quan, amb el partit resolt, Xavi l’ha tret, qui ha agafat el seu lloc, a sorpresa de molts, ha estat en Sergi Roberto i no pas Pjanic, de qui l’entrenador de Terrassa s’havia desfet en elogis. I a la banqueta hi havia també Pablo Torre, un altre dels joveníssims que agraden al míster, ben coneixedor del que vol al mig del camp, un espai on hi ha una cosa clara: Pedri és imperial i aquí no ha d’haver-hi discussió. El canari combina qualitat tècnica amb visió de joc, encert en les decisions i tothom juga millor amb ell manant. La força en estat pur de Gavi, avui no ha estat encertada i el recanvi natural, en termes de múscul, és en Kessié, que encara està per acoblar-se.

El ball de noms, però és al davant on el míster pot triar i remenar. Memphis i Aubemayang han viatjat malgrat que s’estigui negociant que surtin de la plantilla, el primer a la Juventus i el segon al Chelsea. Sembla que en Xavi compta amb Ferran Torres i l’ha fet jugar d’inici, malgrat que encara no se l’havia vist per una lesió. Sap greu dir que, com l’any passat, les que ha tingut les ha enviat a fora i, quan el barcelonisme, desesperat, no entenia que en el minut 20 de la segona part encara no hi hagués canvis, la sortida d’Ansu Fati i Raphinha ho ha capgirat tot i han caigut tres gols que han desfet un empat que durava des del minut 5 quan Isak ha neutralitzat el primer gol d’en Lewandowski fet abans del minut 1, exactament en el segon 46.

Encarem el relat ara, cronològicament, que val la pena. El gol aquest dels 46 segons és en resposta al primer atac basc, perillós però esbojarrat, amb en Pedri que ho desencalla, primer retenint la pilota i després llençant Balde que travessa tot el camp i serveix el gol a Lewandowski en un remat que tampoc no era fàcil. I hem dit que l’empat del local Isak és amb una vaselina que surt perfecta perquè l’Èric toca la pilota i fa que superi Ter Stegen.

D’aquí al moment en el qual el partit ha canviat com un mitjó, hi ha hagut més patiment que res amb una Reial Societat actuant com un equip, una mica el que vàrem dir la passada jornada referint-nos al Rayo, mentre que el Barça encara ha d’engreixar les peces, meravelloses peces totes, però que a vegades grinyolen en l’encaix. Ter Stegen treu dues mans boníssimes per evitar que els bascos, a qui se’ls ha anul·lat un gol per fora de joc posicional, podien perfectament haver-se avançat en el marcador.

I arriba el xou de les assistències d’esperó. La primera és d’Ansu per a Dembélé que afusella el porter local i després de Lewandowski a Ansu, que també deixa sol al 10 del Barça davant Merino per culminar la rematada amb una increïble sang freda. Pel mig, hi ha el segon gol d’en Lewandowski, en el dia que feia 34 anys (ves qui ho diria) rematant de prop, el que d’ell se n’espera. L’estat d’ànim barcelonista, preocupat en veure la contundència amb la qual el màxim rival, que no esmentarem, està resolent els seus partits, ja començava a neguitejar-se (a la jornada número dos, en ple agost!) i podem dir-li que es tranquil·litzi que serà una lliga molt interessant i agradosa de veure i de gaudir.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,302SeguidorsSeguir