El Cadis ha xutat una sola vegada a porteria, el penal de l’empat, en el minut 87. Els grocs havien avisat sortint al camp amb la samarreta de “the walking Cádiz. No nos deis por muertos” una broma del recent carnaval.S ort n’hi havia hagut de la picaresca de Pedri forçant un penal, convertit Messi. Altrament el partit, espès com una sopa de sèmola de la vigília, hauria afegit el nerviosisme del resultat. De bon inici s’ha vist que el Cadis havia vingut directament a tancar-se provocant una possessió i una localització altíssimes favorables al Barça però inoperant. Han estat sovint vuit o més de vuit jugadors grocs defensant dins l’àrea impedint la creació de joc.
A la primera part, encara amb cames fresques, no s’ha patit, però la segona part ha sigut soporífera i, com si d’un partit de segona divisió es tractés i aplicant la tècnica Pacheta amb l’Elx que va pujar l’any passat, el Cadis, faltant uns deu minuts, fa un pas endavant esperant que la flauta soni i és Hamelín-Lenglet que s’equivoca de nota i desafina fent un penal poc professional, d’estar jugant per inèrcia. Empat i sensació de tenir un Barça amb poca personalitat i fàcilment desactivable ni que sigui amb la tàctica de l’equip petit que diu: aguantar, aguantar, si ens fan un gols seguim igual i al final, a veure què passa”.
