Dijous, 9 desembre 2021

El Barça recupera efectius i tranquil·litat i ho segella (3-1) guanyant el València

El resultat no s'ha assegurat fins al minut 84 amb la tercera diana

|

El marcador faria semblar que ha estat una victòria clara del FC Barcelona, però, amb el 2 a 1 al llarg de gairebé tota la segona part, hi ha hagut moltes més ocasions perquè el València fes el segon gol que no pas que arribés el tercer del Barça, que, efectivament, ha arribat gairebé al final. Ara mateix, a l’inici de cada partit del Barça, les possibilitats són del 50 per cent i depèn de moments, de detalls i d’espurnes que es guanyi o no. Això està propiciant partits igualats, que els rivals no surtin espantats i que el Barça s’hagi de guanyar el domini i el respecte. I això és bo, no només per a l’espectacle sinó per l’autoestima del nou Barça que ha d’anar guanyant terreny en la seva convicció i autoafirmació. Avui s’ha fet un pas més.

I el matx no ha començat bé, ja que, en el minut 4, Gayà, a la sortida d’un córner marxa d’un xutàs des de fora de l’àrea. No és cap errada defensiva sinó que el refús d’un corner surt frontal i Gayà, que no era allà per recollir la segona jugada, té l’encert de rebre-la de cara i el seu fort xut entra arran de pal. El partit és viu i cau l’empat amb una trena entre Ansu Fati i Memphis que el nou 10 resol amb un xut enroscat, també fort i precís. El partit comença de nou i ambdós equips rebaixen llur ímpetu, com donant-se treva, i ningú no s’imposa.

En el minut 38, hi ha dubtes en assenyalar un penal. No cal anar a mirar-s’ho, que el que ha de revisar el VAR és si hi ha falta en l’acció de Gayà que fa caure Ansu Fati en el moment d’anar a afusellar Cilessen. Era la culminació d’una molt bona jugada coral amb passada final d’Alba. Decretat el penal, Memphis el resol de manera imparable, fortíssim i a mitjana alçada.

A l’inici de la segona part, el València s’imposa i domina, en possessió i sobretot en localització, i se li escapen dues oportunitats clares per empatar. Superats aquests minuts dificultosos, i com estava en el guió, Ansu fati surt a punt de fer-se l’hora de partit i entra Coutinho. Sembla que, en la planificació dels tècnics, Ansu no sortirà d’entrada davant del Dinamo per així jugar contra el Madrid.

Al València encara se li escapen dues oportunitats més per igualar el marcador i el Barça, finalment, aconsegueix tenir més la pilota i sortir de la cova. Amb el partit novament anivellat, tan avall com en el minut 84, Sergiño Dest, que ha jugat d’extrem, és més murri que dos defensors valencianistes i quan semblava que la jugada d’atac moria, es regira i la posa a l’àrea petita on Coutinho, tot i un mal control, xuta ras a la xarxa. La tranquil·litat del resultat permet que el Kun Agüero surti per Dest, faltant quatre minuts, i el públic, que ha pujat en número gairebé fins als 50.000 assistents, ha xalat, per primera vegada corejant el seu monosil·làbic mot, tot i que l’argentí ha tingut molt poc temps per fer pràcticament res. Final feliç en una tarda d’assemblea que, quedant molta tela per tallar encara, s’ha suspès per continuar un altre dia, que el primer era el primer, anar al camp en el dia ja no hi havia traves en l’aforament. Al·leluia!

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,331SeguidorsSeguir

Opinió