Dijous, 24 Octubre 2019

Eric Moussambani: “Vull tornar a competir en uns Jocs Olímpics”

'La República Esportiva' conversa amb el nedador equatoguineà que va emocionar al món de l'esport als Jocs Olímpics de Sydney del 2000

|

Probablement es pugui considerar la gesta sense medalla més coneguda dels Jocs Olímpics contemporanis. Eric Moussambani (Malabo, 1978) es va llençar per primera vegada a una piscina olímpica en les eliminatòries dels 100 metres de Sydney 2000, on va representar el seu país, Guinea Equatorial, un territori enamorat del futbol i governat per un dictador, Teodoro Obiang, des del 1978. Moussambani, amb un banyador de color blau que li va prestar el seleccionador sud-africà -la mateixa persona que li va ensenyar a fer els girs en arribar al final de la piscina-, va competir en aquella cursa amb els representants de Níger i Tadjikistan. Els tres tenien una invitació del Comité Olímpíc Internacional.

Els seus dos rivals van fer sortida nul·la i el nostre protagonista va haver d’enfrontar-se tot sol a una piscina que els seus ulls van observar com un enorme mar blau, animat per 17.000 espectadors presents i per milions arreu del món. L’equatoguineà va finalitzar la prova amb un temps d’1 minut, 57 segons i 72 centèsimes -l’or olímpic se’l va emportar Pieter van der Hoogeband en batre el rècord del món amb 47 segons i 84 centèsimes-, i mostrant un enorme cansament en els últims 50 metres. Igualment, l’ovació del públic no va tenir res a envejar a les que rep una òpera de Wagner a El Liceu. Res ja tornaria a ser igual a la biografia de Moussambani.

Publicitat    

Ara, amb 40 anys, atén per telèfon a La República Esportiva des de Malabo, la capital de Guinea Equatorial. Malgrat haver aconseguit baixar dels 60 segons abans d’Atenes 2004, estranys obstacles administratius no el van permetre tornar a competir mai més en uns Jocs Olímpics.

Aquest 2019 es compliran 19 anys de l’estiu que et va canviar la vida. Què t’ha passat des d’aleshores?

Des del 2012 sóc el seleccionador de natació del meu país. Abans havia entrenat a nens petits, però ja fa un temps que va venir una entrenadora espanyola, la Laura, i ella s’encarrega de la base. Està fent molt bona feina. El futur dels nostres nadadors és esperançador. D’altra banda, treballo com a enginyer informàtic.

Quan vas representar Guinea Equatorial als Jocs Olímpics del 2000, vas ser l’únic home que es va presentar a les proves de selecció del teu país. Només quedaven quatre mesos per la competició i no havies nedat mai. Ara quin nivell tenen els nedadors que entrenes?

Estan fent bons resultats en proves africanes, però no són ni alts ni corpulents, i això els penalitzaria molt en competicions d’elit com uns Jocs Olímpics, sobretot en la sortida. N’hi ha dos que, si segueixen treballant com ara, tenen moltes possibilitats de millorar. De totes maneres, només competeixen en la distància de 50 metres perquè la de 100 seria massa fatigós pel seu nivell actual.

Què va passar quan vas tornar a casa teva després d’haver-te convertit en una estrella mediàtica mundial?

Quan vaig tornar a Guinea Equatorial em va citar el president Teodoro Obiang i em va preguntar com i on havia entrenat per participar a Sydney. Li vaig explicar que durant tres mesos en una piscina d’un hotel de Malabo que tenia poc més de 10 metres de llarg. I que ho havia fet a les cinc de la matinada, abans que els clients es despertessin. També ho vaig fer al mar i als rius.

I què et va contestar?

Poc temps després a Guinea Equatorial es van construir les dues primeres piscines olímpiques que ha tingut el país. Una a Malabo i l’altra a Bata.

Imagino que, a partir del rebombori de la teva aparició en els Jocs Olímpics, tothom va començar a aturar-te pel carrer.

Jo al meu país m’he convertit en una persona pública. Per molts sóc un heroi. I estic molt content perquè la meva fama ha comportat que hagi crescut moltíssim l’afició a la natació i que cada vegada sigui més habitual el fet de banyar-se en una piscina. Abans la gent només ho feia al mar i als rius. L’any 2000, quan anaves a una piscina a Guinea Equatorial tan sols t’hi trobaves un parell de persones. Ara gairebé estan plenes.

La teva carrera com a nedador també va progressar.

Sí, quan vaig competir a Fukuoka (Japó) el 2002 vaig aconseguir millorar moltíssim la marca de Sydney i el públic m’ho va valorar.

Quina és la teva millor marca en la distància dels 100 metres?

El meu rècord és 56 segons i 88 centèsimes, un minut menys que la meva marca a Sydney, i el vaig aconseguir a Malabo. Si hagués tingut entrenadors professionals i les facilitats dels nedadors d’elit, crec que hagués pogut arribar bastant lluny en el món de la natació. Per aquest motiu, ara treballo perquè les generacions futures del meu país gaudeixin de les oportunitats que em van faltar a mi.

Penses molt en aquell minut i cinquanta-set segons de Sydney 2000?

Sydney em va canviar la vida. És una llàstima que no pogués competir en més Jocs Olímpics.

Encara estàs a temps de fer-ho com a seleccionador.

I qui sap si també com a jugador. Estic intentant crear una selecció de waterpolo de Guinea Equatorial, on no hi ha ni lliga. He trobat dos nois del meu país que viuen a Madrid que estan interessats en formar-hi part i estic introduint els meus nedadors en aquest esport. El meu objectiu és poder tornar a uns Jocs Olímpics com a integrant d’aquesta selecció gràcies a una de les invitacions que dona el Comitè Olímpic Internacional.

Tant de bo ho aconseguiu. Mentrestant segueixes competint com a nedador?

Ja fa temps que no competeixo. Ara només nedo quan entreno els meus nedadors i quan jugo a waterpolo. I també m’interessen les aigües obertes. De moment, estic intentant organitzar una travessa d’uns 10 quilòmetres al meu país.

 

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,822M'agradaAgradda
2,311SeguidorsSeguir

Més llegits