Aquests onze partits que s’han començat a jugar de manera tan condensada, gairebé s’han de mirar com un tot: el que es faci o es decideixi a cada jornada afectarà molt més la següent que en la lliga jugada setmanalment. Les rauxes, les inèrcies, s’hauran d’aprofitar molt més i les forces s’han de mesurar i dosificar. En aquest sentit, i sobretot vist que el Barça s’ha posat 0-1 en el primer minut i que al descans s’ha arribat 0-2, la vista s’ha concentrat en veure com estaven els jugadors i, sobretot, en les decisions tècniques, que amb les novetats en el reglament, tenen molt més marge.
Braithwhite ha sortit d’inici en lloc de Suárez. Messi, afaitat, més aviat per la dreta i Griezmann, amb cueta, pel mig, però alliberant l’argentí en tasques de recuperació o defensives. Com era d’esperar, Sergi Roberto de lateral dret i ha sigut més avall de la segona part quan li ha deixat el lloc a Semedo, “perdonat” de la seva sortida descurada. Araújo de central al costat de Piqué per les absències dels dos centrals francesos de l’equip. En un moment, però, de la segona part, Umtiti ha fet un tímid escalfament quan Piqué ha semblat tocat, però no ha calgut forçar.
Uns petits apunts més de tecnologia, que ja esbossàvem en el derbi sevillà del retorn: Les grades es converteixen en un marc publicitari molt més gran que les tanques habituals i, quan no hi són, el públic “fals” ni aporta massa ni tampoc molesta, com tampoc no és res massa notori el so d’ambient afegit: és una remor per evitar l’horror vacui però no “segueix” massa les incidències del partit.
Com dèiem, gol en el minut 1 d’Arturo Vidal en una centrada ben mesurada d’Alba. El desequilibri en el camp comença ja des de la porteria on Ter Stegen juga directament de Beckembauer, de lliure, pujant gairebé a tocar del cercle central. I per això homes com Vidal, centrecampistes, però amb arribada, són ideals quan cal fer una feina o l’altra.
El Mallorca ha tingut uns pocs minuts de presència, gairebé sempre amb aparicions del japonès Take Kubo. En el minut 21 fa la jugada de Messi, una diagonal que acaba amb un xut que solament un porter de la talla de l’alemany del Barça pot aturar, i a la vegada fer-ho plàstic.
El “joc de cavallers” vist a la primera part ha quedat palès quan la primera falta en joc s’ha xiulat en el minut 28 i els minuts que dèiem, encara amb un sol gol per sota, del Mallorca s’han vist tallats per la pausa d’hidratació que, a més de complir amb aquesta missió, es converteix en un autèntic temps mort com el bàsquet i els entrenadors gaudeixen d’un temps per intervenir. Sortint de la pausa, Braithwaite ha fet el seu gol rematant una pilota a boca de canó que li venia de Messi. El Var s’ho ha mirat molt que Messi tenia els braços alçats i en segons quin pla podia semblar que la tocava, però no.
I els canvis. S’està veient que majoritàriament s’estan esgotant els cinc canvis per equip i amb una pauta clara: surt qui tingui una groga per no tenir cap risc. Així ha estat perquè Rakitic entrés per Arturo Vidal i després Suárez ha reaparegut en el lloc de Griezmann
Més canvis naturals: Arthur i Semedo per Busquets i Roberto, mentre que discorria una segona part sense massa història, si més no en el que seria el resultat de victòria blaugrana. Aleshores hi ha el cas invers, Alba rep una targeta absurda, que farà que no jugui dimarts contra el Leganés i quan s’havia de produir el canvi natural, per lloc i per la targeta, amb l’entrada de Júnior, és De Jong qui surt. Amb alba que descansarà ja no calia.
Justament ha estat Alba qui ha fet el tercer gol, atrapant en una correguda un passi llarg de Messi i definint bé i amb potència i, quan ja s’estava a les acaballes, arriba el gol de Messi, el gol simètric: entrant cap a la dreta i xutant amb la dreta una pilota que Suàrez li serveix.
Si se segueix amb aquest to i amb aquestes prestacions, la cosa pinta molt bé. I el què dèiem de les inèrcies, si encadenem dues victòries més, Leganés dimarts a casa i divendres a Sevilla (un plat més dur), ens trobaríem amb nou punts en sis dies i el panorama més aclarit. Hem vist una bona versió del Barça a qui sembla que l’aturada li ha anat bé.