Dijous, 4 juny 2020

“Gran, ell”. Identitats locals, identitats globals

"Potser, l’Àlex simbolitza com cap altre l’antítesi de l’star system que viu al voltant de les grans multinacionals de l’entreteniment (com el FC Barcelona o el Reial Madrid)"

|

+Notícies

Djokovic engega l’Adria Tour, una gira benèfica per tots els balcans

L'Adria Tour, la gira benèfica que ha organitzat Novak Djokovic i en la qual participaran figures de la raqueta com Thiem, Dimitrov, Zvérev, Cilic,...

Sergio Ramos s’escapa d’un deute fent ús de la dació en pagament

El fons d'inversió nord-americà Blackstone ha pactat la dació en pagament d'uns terrenys a Els Berrocales, Madrid, que eren propietat del jugador del Reial...

L’NBA presenta un pla de retorn ple de variants i noves idees

L'NBA fa servir la fórmula de "convit" per adreçar-se als clubs i emplaçar-los a l'ESPN Wide World of Sports a Orlando, Florida a jugar...

Diego Costa sentenciat a sis mesos de presó per delicte fiscal

El davanter hispanobrasiler de l'Atlético de Madrid, Diego Costa, s'escaparà ha declarat culpable i no ingressarà a la presó a canvi de pagar una...

Partits i horaris de la final a 12 de l’ACB a València

L'ACB ha anunciat el calendari del que resta de temporada, o sigui del compactat torneig a dotze quen es disputarà a València del 17...

La Federació Catalana de caça avala la vaga indefinida iniciada pel col·lectiu

La caça inicia una vaga indefinida perquè se sent menystinguda pel Govern de la Generalitat que, amb la nova llei 5/2020, es preveuen sancions...

+Llegits

Un partit s’avança al retorn: el Rayo-Albacete suspès per insults a Zozulya

El partit Rayo Vallecano-Albacete, que el 15 de desembre es va suspendre a la mitja part en una sorprenent decisió de l'àrbitre per protegir...

La lliga 20-21 pretén iniciar-se el 12 de setembre

El ball de dates és monumental. Ara que la finalització de la lliga 19-20 sembla marcat, Javier Tebas ja parla de l'inici de la...

El futbol anglès reacciona al racisme i al “terrorisme” de Trump

La imatge dels professionals de l'esport genoll en terra s'està imposant com a icona visual contra el racisme i la protesta s'està estenent per...

Es proposa una candidatura independentista a les eleccions del Barça

Contra tot pronòstic, Eines de País va guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona ara fa un any i la feina...

El jugador de rugbi Álvaro Fernández és agredit per simpatitzants de Vox

Uns desconeguts han agredit el jugador de rugbi professional Álvaro Fernández Cáliz mentre li cridaven "Viva Vox". Ell mateix ho va difondre en un...

L’esport als EUA sempre ha estat punta de llança contre el racisme

A La República esportiva estem seguint la reacció del món de l'esport al nou brot de racisme als EUA arran de la mort del...

La selecció francesa campiona del Mundial de 1998 va ser, no només un gran equip de futbol amb un dels migcamps més brillants del segle passat, si no també un emblema nacional. Aquell equip que liderava l’actual seleccionador, i on Zidane era una perla al costat de Djorkaeff, va esdevenir el símbol d’una França cosmopolita que havia aconseguit integrar generacions d’immigrants procedents de les colònies. L’any 1998 la identitat nacional francesa feia arrels a Algèria, Ghana o Armènia. Deu anys més tard, però, les banlieues que tan bé representaven aquells jugadors van desbordar-se: com escrivia Pierre Bourdieu abans de la seva mort, l’ascensor social havia deixat de funcionar. Era un miratge que estava generant frustració.

La volatilitat de les identitats en l’època postmoderna es mostra, perfectament, amb la percepció que els francesos tenen de la seva selecció. Si més no, això és el que el politòleg Jim O’Brien, un dels màxims experts en història del futbol al Regne Unit, explicava als seus estudiants de Periodisme Esportiu no fa massa dies: al cap de deu anys d’haver guanyat el Mundial, l’octubre de 2008 hi va haver un terratrèmol polític a França pels xiulets a La Marsellesa en un partit amistós a l’Stade de France contra Tunísia; la selecció gala actual, encara més multicultural que aquella que s’havia encimbellat fa vint anys –el 75% dels seus jugadors són fills o nets d’immigrants–, s’ha proclamat campiona del món, novament, en el moment que l’extrema dreta de Le Pen s’ha acostat més a l’Elisi. I, espereu-vos pel tsunami de les futures eleccions europees. Psicodrama futbolístic, psicodrama nacional.

Publicitat

Identitats volàtils també a casa nostra, perquè mentre l’aficionat local del Barça s’escarrassa a demanar al club que conservi sempre els valors del catalanisme i la democràcia en l’imaginari col·lectiu del culer –per què no perdíem sis punts contra el Las Palmas la tarda de l’1 d’octubre?–, el club ha aconseguit transvestir les premisses fundacionals de 1908 per adaptar-les als mercats internacionals. “El respecte, l’esforç, l’ambició, el treball en equip i la humilitat són els cinc principals valors que descriuen l’esperit del FC Barcelona”, resa el titular de la seva web. Però, els aficionats del Camp Nou s’entesten a exhibir estelades i cantar crits “d’independència” al minut 17:14. El Barça, igualment com les estrelles de la selecció francesa, són icones globals. Messi i Griezmann.

Però, malgrat les grans marques globals que s’han fet inaccessibles pels aficionats, que només entenen els fans com a consumidors, el futbol d’avui encara ens regala petits espais de comunió real entre estrelles i espectadors. M’explicava l’amic i geògraf Jordi de San Eugenio que, just el dia després de l’1-2 al Bernabéu, va rebre la renovació del seu carnet de soci del Girona FC amb una carta personalitzada manuscrita d’Àlex Granell, el gran capità, que també aprofitava per lliurar-li una reproducció, també nominal, del braçalet de capità amb les quatre barres i l’escut del club. Un per ell i un pel seu fill, en David que dorm cada dia amb una bandera gegantina blanca-i-vermella penjada al capçal del llit. Quina gran campanya de fidelització per part del club.

- Publicitat-

Davant d’això, em ve a la memòria una piulada enginyosa de l’excantant de Bonobos, que felicitava el futbolista per haver expressat el seu compromís amb els presos polítics després de tombar el Madrid. “Gran, ell”, l’entronitzava el músic. Potser, l’Àlex simbolitza com cap altre l’antítesi de l’star system que viu al voltant de les grans multinacionals de l’entreteniment (com el FC Barcelona o el Reial Madrid). El gironí Granell va batallar per camps de Preferent i va empolsinar-se les botes molts anys abans de ser, avui, el millor brand ambassador –per usar terminologia de l’amic San Eugenio– de la ciutat de Girona. Per cert, Granell, a Twitter, abans que futbolista es defineix com a “mestre”. Potser, aquesta és la primera constatació que darrera el talent esportiu també n’hi ha molt d’humà. Un magnífic ciutadà passejant-se entre excèntrics i nous rics.

- Publicitat-

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Segueix-nos a

2,826M'agradaAgradda
2,327SeguidorsSeguir

Opinió