Dissabte, 2 juliol 2022

L’Handbol mai no falla i el Barça es proclama campió d’Europa

Per contra, el bàsquet blaugrana culmina les males sensacions a la sèrie amb el Madrid i perd el títol en el quart matx

|

Barcelona 35 – Kielce 37
Ha calgut anar a la pròrroga i als penals per decidir el campió d’Europa d’handbol i el Barça s’ha imposat al Kielce polonès que té Talant Dujshebaev a la banqueta i els seus dos fills Alex i Daniel manant l’equip sobre el parquet. A la primera part ningú donava el braç a tòrcer i els gols s’alternaven fins al 14-13 favorable als catalans. A la segona part els polonesos s’han posat més sovint al davant i el Barcelona anava de remolc fins a un episodi de força i encert amb dos gols molt seguits, de Dika Mem i Alí Zein, que han capgirat la situació. Els blaugranes han passat el patiment al seu oponent que ha tingut la virtut d’assolir l’empat per forçar la pròrroga en el darrer segon de joc.

Al final dels deu minuts de la pròrroga s’ha donat la situació inversa i els blaugranes s’han vist acorralats i a punt de perdre, però en aquesta ocasió, el darrer atac del Kielce no ha acabat en gol. En els penals, ha estat decisiva l’única aturada que hi ha hagut, de Gonzalo Pérez de Vargas a tir d’Alex Dujshebaev, que tant havia bregat i marcat per al seu equip. Segona Champions consecutiva del Barça, el primer equip que ho aconsegueix des de la implantació de la final-four a Colònia.

Real Madrid 81 – Barça 74
En el quart partit de la sèrie final per al títol de l’ACB entre el Barça i el Reialo Madrid, malgrat que els blancs sempre han anat pel davant i s’han mostrat superior, el Barça mai no s’ha despenjat massa i, mercès a un bon encert en els triples no ha deixat que els avui locals s’escapessin. Així, durant tot el partit, s’ha alimentat l’esperança que podria tornar a sonar la flauta com en el segon partit. Això no obstant, el factor determinant ha estat l’excel·lent partit del pivot blanc, Walter Tavares, que a més dels seus 2,20 ha millorat molt en totes les parcel·les del joc. Com dèiem, el 57-56 amb el que s’ha arribat a la fi del tercer quart, precedit de l’única vegada que els blaugranes han manat en el marcador, també d’un punt, era música celestial per encarar el darrer període i somniar amb un cinquè partit, de nou al Palau. El miratge, però, ha durat poca estona i s’ha imposat la lògica, vista la superioritat blanca. Alerta, però, la lògica d’ara, que no ha estat així en la primera part de la temporada, quan les tornes han sigut justament ben a l’inrevés. Queda clar, doncs, que no serveix de res ser el millor al llarg dels primers mesos si, arribat el moment de les garrofes, no es respon, pel motiu que sigui, mental o físic. Trista temporada del bàsquet blaugrana quan es pensava que es tenia un equip dissenyat per a tot.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,316SeguidorsSeguir

Opinió