Martí Vergés va ser un puntal imprescindible de l’exitós FC Barcelona dels darrers anys de la dècada dels 50 i dels inicis de la dels 60. Els nens d’aleshores ens sabíem l’alineació de memòria: Ramallets; Foncho, Gensana, Gracia; Vergés, Garay; Kubala, Kocsis, Evaristo, Suárez y Czibor. Aquest va ser l’equip que s’hauria merescut guanyar la primera copa d’Europa del club i que injustament va perdre a la final “dels postes quadrats” amb el Benfica, a Berna, l’any 1961.
Exemple d’esportista d’un sol club, va entrar al Barça essent jovenil, venint del seu Vidreres natal, i s’hi va estar deu anys (1956-66), jugant més de 300 partits i guanyant tres Copes de Fires (1958, 1960 i 1966), dues Lligues (1959 i 1960) i tres Copes (1957, 1959 i 1963). Formava part de l’equip que va inaugurar el Camp Nou, l’any 1957 i del que va jugar la final de la Copa d’Europa, el 31 de maig de 1961, a Berna.
