Dilluns, 16 Setembre 2019

Quants diners val el Barça?

Els rànquings financers de les entitats esportives d’arreu del món

|

El dia 2 de maig d’enguany, just l’endemà de la victòria del Barça sobre el Liverpool que semblava sentenciar la semifinal de la Copa d’Europa a favor dels blaugrana, la premsa anglesa es feia ressò de la possibilitat que el magnat més ric del Regne Unit, sir Jim Ratcliffe, adquirís la propietat del Chelsea FC. Això sí, per aconseguir fer-se l’amo dels Blues hauria de gratar-se la butxaca perquè la valoració feta per l’actual propietari del club anglès -el rus resident a Israel Roman Abramóvitx- situa el preu de l’entitat al voltant dels 4.000 milions de lliures esterlines, o sigui, uns 4.500 milions d’euros. La pregunta que sorgeix de manera immediata és la següent: si un club que guanya ben pocs títols, amb un seguiment molt concentrat a la ciutat de Londres i amb un escàs, diguem-ne, pedigrí futbolístic val aquesta quantitat ingent de diners, ¿quin valor deu tenir el Barça, que és un club guanyador, amb projecció mundial i amb una arrelada tradició dins de l’elit del futbol? La resposta existeix, el valor està quantificat d’una manera prou acotada, però abans cal que fem algunes reflexions de caràcter financer i empresarial.

Una empresa és una màquina de generar diners i, en conseqüència, per saber quant val hem d’esbrinar quants diners generarà en el futur. Així de simple. Els no iniciats podrien pensar que el patrimoni o les dimensions d’una empresa són variables clau a l’hora de valorar-la, però en realitat això no és el més important; el que interessa és conèixer el flux de diners que genera, una magnitud que podem estimar a partir del benefici anual, del cash flow lliure o del famós Ebitda. Un cop conegut això, poc ens importa si la seva seu central és un gratacels a Manhattan o una pàgina web a un servidor ubicat al dens bosc d’internet. En altres paraules, si una empresa té un gran patrimoni, però no genera diners, més val tancar-la i vendre’n tots els actius, mentre que un negoci virtual d’internet pot estar valorat en una fortuna si és capaç de generar beneficis abundants de forma recurrent. En els últims temps hem anat veient a la premsa que algunes firmes catalanes prou conegudes i de llarga tradició familiar eren venudes a multinacionals o a fons d’inversió, i en molts casos el valor de la transacció era de domini públic. Com a referència, no és pas estrany trobar molts casos de compra-vendes d’empreses on el preu final de l’operació orbita al voltant de deu vegades l’Ebitda (podem comprovar-ho als casos recents de Mecalux, Pastas Gallo, Codorniu o Pronovias).

Publicitat    

Tornem a l’àmbit de l’esport professional, i veurem que les valoracions segueixen patrons diferents més desvinculades del benefici financer i més lligades a la projecció mundial de la marca. A finals de 2018, la revista americana Forbes va publicar un número especial amb reminiscències molt “teranyinesques”. El títol era “Forbes 400, el rànquing definitiu dels americans més rics” i incloïa un apartat dedicat als magnats del món de l’esport. Allà descobríem que la franquícia de futbol americà més valorada eren els Dallas Cowboys, propietat de Jerry Jones, amb un valor de 5.000 milions de dòlars, molt per sobre de la segona, els New England Patriots. La fortuna de Jones prové del gas i el petroli, però la inversió en els Cowboys li ha donat un resultat extraordinari, perquè va pagar per ells 140 milions de dòlars el 1989 i, per tant, ha multiplicat per 35 la seva inversió. Però Forbes també ofereix valoracions per a aquest costat de l’Atlàntic, de manera que podem saber quin lloc ocupa el Barça en l’escalafó dels clubs més cars del món. Segons la publicació nord-americana, al capdamunt del podi trobem el Manchester United, el club propietat de la família Glazer, americans, amb un valor estimat de 4.123 milions de dòlars (uns 3.670 milions d’euros al canvi actual). En segon lloc hi ha el Real Madrid, una entitat encara amb estructura de club i per tant sense accionistes. El seu valor s’enfila fins els 4.088 milions de dòlars (3.640 milions d’euros). El tercer classificat d’aquest rànquing és el FC Barcelona que, com sabem, també manté una estructura de club esportiu, una raresa avui en dia a l’esport professional. El valor del Barça està estimat en 4.064 milions de dòlars (3.620 milions d’euros). Tanquen el “top-five” el FC Bayern (amb una estructura mixta de club i societat per accions) i el Manchester City, amb un valor respectiu de 3.063 milions de dòlars (2.725 milions d’euros) i de 2.474 milions (2.200 milions d’euros). Una classificació ben curiosa -també oferta per Forbes- és la que barreja entitats esportives de diferents disciplines i les ordena en funció del seu valor. En aquest cas, el número u l’ocupa el Dallas Cowboys, seguit pel Manchester United, el Real Madrid i el Barça. Hem de baixar fins el cinquè lloc per ensopegar amb el primer equip d’un esport diferent al futbol i al futbol americà, i a qui ens trobem són els mítics Yankees de Nova York, l’equip de beisbol emblema de la cultura nord-americana. Els primers equips de bàsquet ocupen les posicions setena i vuitena, i són els New York Knicks i Los Angeles Lakers, que tenen una valoració al voltant dels 3.500 milions de dòlars.

Però Forbes no són els únics que ofereixen valoracions d’entitats esportives, perquè també són prou coneguts els treballs de les consultores KPMG i Deloitte, que fan servir mètodes diferents i per tant, acaben obtenint-ne uns resultats sensiblement divergents dels de Forbes. En el cas de KPMG -que fa servir un algoritme per aplicar el mètode EV, Enterprise Value- el Barça té un valor de 2.780 milions d’euros, però manté el tercer lloc al rànquing darrere de Manchester United i Real Madrid, que també veuen retallada la seva valoració en una proporció semblant a la dels blaugrana. Per la seva banda, Deloitte se centra en valorar ingressos i beneficis dels clubs, i aquí el Barça és segon del rànquing amb una facturació computable de 690,4 milions d’euros, darrere el Real Madrid, que va arribar als 750,9 milions. Aquestes xifres corresponen a l’última temporada tancada, la 2017/18, de manera que algú podria observar que no coincideixen amb les que ofereix públicament el FC Barcelona, que parla a la seva memòria d’un volum de facturació de 914 milions d’euros. La causa d’aquesta diferència és que Deloitte -i d’altres consultores- no inclouen les vendes de jugadors com a facturació ordinària i computable, circumstància que afecta de ple els comptes blaugrana de la temporada 2017/18, moment en què es va produir la venda de Neymar per 222 milions d’euros. Aquesta diferència de criteri podria semblar anecdòtica si no fos perquè en altres àmbits de la comptabilitat del club pot revelar veritats incòmodes. Ens referim al resultat operatiu, que indica si l’empresa o club en qüestió està generant valor o bé, si s’està empobrint. Segons la comptabilitat oficial del Club, el Barça va tancar la temporada 2017/18 amb un resultat positiu de 32 milions d’euros, sorgit d’un Ebitda de 177, però si d’aquestes xifres descomptem les vendes de jugadors, tal com fan els experts de Forbes i Deloitte, el panorama canvia radicalment i ens mostra un club que ja ha començat a perdre diners, perquè l’Ebitda així valorat passa a ser de 31 milions negatius (37 milions en dòlars). Diversos experts han alertat sobre aquesta situació, entre ells Mike Ozanian, responsable d’esports de Forbes, que el 13 de novembre de 2018 va explicar amb tot detall aquesta situació al seu compte de Twitter (@MikeOzanian). Sembla, però, que la premsa local no para gaire atenció a aquesta situació tan delicada, que unida als reiterats fracassos del club en competició europea, a la devastació del planter i al previsible ocàs de Messi en els propers anys, pot abocar el Barça a una tempesta perfecta de conseqüències indesitjables que, entre d’altres coses, expulsaria el club dels llocs de privilegi dels rànquings esportius i financers. Si els culers -i els catalans, en general- consideren que el Barça és un patrimoni important del país i que cal assegurar la seva pervivència, seria hora que es posessin mans a l’obra per mirar de revertir un futur que ara per ara sembla prou angoixant.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,830M'agradaAgradda
2,322SeguidorsSeguir

Més llegits