En un partit dolent, si s’acaba guanyant, tot s’oblida fàcilment i més si la victòria significa posar-se a un punt del líder, l’Atlético de Madrid, que havia fallat a Sevilla. Per tant el millor ha estat la victòria aconseguida en el minut 89 en una jugada no massa clara: Riqui Puig, que acabava de sortir a jugar els darrers quatre minuts, obre a de Jong que fins i tot li costa reaccionar veient-se d’extrem. Fa una centrada tova que Araújo, un altre fora del seu lloc lluita la pilota de cap i la fa rebotar en un defensor. El globus cau a Dembélé que endevina a fer-la passar dins la porteria entre el pal i Jordi Masip.
De tot el que havia passat abans, solament dir que hi ha hagut força moments en què semblava que el gol no arribaria i més d’un es preguntava on era el Barça de l’exhibició d’Anoeta. Massa vegades en aquesta temporada de traspàs estem davant d’un Barça Jekill i Mister Hyde, malgrat que semblava que, en els darrers partits, la cara bona s’imposava. Avui que no s’ha jugat bé, hi ha hagut la sort del gol en el darrer sospir. L’argumentari, doncs, és que el Barça passa a dependre de sí mateix i que no fa massa gaires setmanes això semblava impossible i molts culers havien llençat la tovallola. Tot s’aguanta amb pinces i… esperem que acabi bé!
