Dimarts, 18 Desembre 2018

Riqui Puig posa la primera pedra de la seva obra

Un partit destinat a l'oblit el de Matadepera l'ha convertit en trascendent

|

Es venen com una oportunitat per als jugadors menys habituals i els partits de les primeres rondes de la Copa del Rei acostumen a ser un suplici per a ells. Malgrat que moltes vegades ni els propis protagonistes en siguin conscients. La llista de damnificats podria ser el punt de partida d’una pel·lícula d’arts marcials sud-coreana. Però Riqui Puig, tot i saltar al terreny de joc com a suplent, ha aconseguit ser aquesta nit l’excepció que confirma la regla.

No se’l veia des del trofeu Joan Gamper -o la Camp Nou Opening Party, com la va anomenar enguany el club-, quan encara feia calor i els records de la gira pels Estats Units estaven frescos. Hem hagut d’esperar ni més ni menys que gairebé quatre mesos per poder tornar a veure com actua sobre el terreny de joc -per fi en partit oficial- el jugador del planter en què l’aficionat culer guarda més esperances. Carles Aleñà l’ha avançat a l’hora de formar part del primer equip per una simple qüestió de cronologia -Puig va néixer el 1999 i Aleñà el 1998-, però qui està capacitat per formar part de la primera línea de la història del Barça és el nano de Matadepera, amb el carnet del club dels humans que no arriben al metre setanta d’alçada, i també amb el dels escollits per ser corejats en nits de glòria.

Publicitat    

Puig ha estat l’assistent del segon gol de Denis Suárez i s’ha abraçat a ell com si fos la certificació d’alguna cosa intangible que descobrirem d’aquí a uns anys. Un està d’anada i l’altra de tornada. El de Salceda de Caselas ja hagués pogut ser avui l’autor de cinc gols que el seu futur hagués seguit destinat a desenvolupar-se a centenars de quilòmetres del Camp Nou. Fer-lo sortir de titular només ha servit perquè algun director esportiu d’un club portugués, o qui sap si suís, s’hagi il·lusionat amb un possible fitxatge en el mercat d’hivern i, així, s’hagi incrementat el valor de mercat d’un jugador amb una trajectòria en el Barça que va anar de menys a més per tornar a anar cap a menys. Molt menys.

Malcom ja pot dir que forma part de la llista de damnificats dels partits que els grans clubs afronten en els setzens de final de la Copa del Rei. En una jugada tan intrascendent com l’enfrontament amb la Cultural Leonesa, les extremitats inferiors l’han traït amb una postura antinatural que li ha comportat una lesió a la cama dreta. Igual que la nit en què es va estrenar com a golejador blaugrana al Giuseppe Meazza, l’extrem brasiler ha plorat. Avui també ha marcat.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Més llegits

Segueix-nos a

828M'agradaAgradda
1,694SeguidorsSeguir