Diumenge, 21 Abril 2019

Suárez i el Barça respiren

L'uruguaià marxarà content tot i que la seva rematada no comptarà com a gol propi, mentre que l'equip, que sumava set partits sense guanyar en eliminatòries europees, s'endú la victòria d'Old Trafford

|


No li han comptat, però tres anys i mig després, que ja és dir, Luis Suárez ha tornat a fer un gol en competició europea lluny del Camp Nou. Tot i haver-li donat a Shaw, ell segur que ha respirat alleujat. El davanter uruguaià no anotava, i això que suma 148 gols des d’aleshores en totes les competicions, des del 16 de setembre del 2015 en la primera jornada de la fase de grups a l’Olímpic de Roma, en aquell empat a un en el qual Alessandro Florenzi va sorprendre Ter Stegen amb un fort xut des del mig del camp. Aquesta és una de les temporades més brillants de Suárez. No només per la xifra de gols -alguns d’ells decisius com el signat dissabte davant l’Atlètic de Madrid-, sinó també per la seva participació en bona part de les accions ofensives del seu equip.

Suárez s’ha convertit en un dels grans socis de Lionel Messi. Quan contacten, el davanter charrúa i l’argentí fan témer qualsevol defensa. A Old Trafford, la seva primera connexió ha acabat en gol. Messi ha vist la desmarcada de Suárez i li ha regalat una centrada a la qual només calia posar-li el cap. Però el ‘9’ no és només un golejador. En aquest curs, exquisit per sensacions, els números també compten. 32 gols i 10 assistències amb encara dos mesos de competició per disputar-se. La segona dada, sobretot, parla meravelles de l’estat de gràcia pel qual camina el futbolista culer.

Publicitat    

Emulant Suárez, el Barça també ha trencat avui una ratxa negativa de set partits consecutius sense aconseguir vèncer en una eliminatòria europea en camp contrari. La darrera d’elles, la que va suposar aquella dolorosa derrota que encara perdura en el subconscient del barcelonisme. La patacada de Roma no es pot oblidar. Ni tan sols quan el Barça ha completat un partit gairebé perfecte a Old Trafford. Precisament per l’exhibició blaugrana de dimecres, cal comparar l’anada d’aquests quarts de final en territori hostil amb el paper projectat a l’Olímpic avui fa exactament un any.

L’equip blaugrana ha demostrat haver après la lliçó i s’ha plantat a Manchester amb la voluntat de no repetir els mateixos errors. Li ha costat, sobretot en els primers 55 minuts, amb el United imposant-se en tots els duels físics per plantar-se a la frontal de l’àrea amb perill, però ha sabut interpretar el partit com no ho va fer a Roma. Amb els millors futbolistes de toc sobre la gespa, amb jugadors fabricats per dominar el seu rival a través de la pilota, el Barça ha desactivat tota la força del conjunt de Solksjaer amb la seva millor arma: l’esfèrica.

Pacientment, movent la pilota d’una banda a l’altra, amb velocitat de circulació i amb precisió, els barcelonistes han desesperat l’equip anglès i l’han fet ben petit. L’únic poder del Manchester United, com ho fou de la Roma la temporada passada, és la potència física i la intensitat. I el Barça, posant de manifest que no ha oblidat la posada en escena de l’època Guardiola, ha superat per control un United que només ha tingut opcions a través de pilotes penjades a l’àrea. Prova superada.


Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,759M'agradaAgradda
2,119SeguidorsSeguir

Més llegits