On és aquell Barça de futbol-control, potser a vegades ineficaç, però de domini de la situació, de guió conegut i que donava seguretat, independentment que els resultats podien anar més o menys bé? Ja ha passat a la història. Ara cada partit és un meló per obrir i ningú no en té la més mínima idea del que pot passar. Fins i tot es pot dir que pot resultar entretingut, de tan sorprenent que pot arribar a ser, però no sembla massa seriós ni la manera d’obtenir resultats en forma de títols.
Malgrat no ser-hi De Jong d’inici, el partit sí que semblava “clàssic”, amb la possessió per al Barça i amb perillosos contraatacs del València fins que arriba el primer gol visitant. És un remat de cap de Diakhaby, en un córner servit per Carles Soler, i l’atacant valencià està sol solet al bell mig de l’àrea. Incomprensible. Sembla que Griezmann i Busquets es fan un autoplacatge i deixen Diakhaby campar tranquil·lament. Era el minut 29 i la primera part s’esmuny fins que en el 45 s’assenyala penal per una caiguda de Griezmann en lluita amb Gayà. L’àrbitre li treu vermella al defensor visitant perquè sembla una empenta. El Var actua no pas per tirar enrere el penal sinó per dir-li que l’empenta, intencionada, no és suficient i que la falta és més avall, amb el peu. Això fa canviar la vermella per la groga. El penal, xutat per Messi, el refusa Jaume Domenech. La pilota arriba a Alba que centra perquè Messi remati de cap a la xarxa. Torna a mirar-s’ho el VAR per dictaminar que, a la centrada d’Alba no hi ha fora de joc de cap atacant del Barça. Es tracta del gol número 643 de Messi, el que iguala el nombre de gols de Pelé amb el seu club, el Santos.
A la segona part entra De Jong per Busquets i, havent pujat a rematar un córner, Araújo es troba amb una pilota a mitjana alçada que remata impecablement com si fos el davanter centre que el Barça busca. Un uruguaià, fent d’un altre uruguaià que ja no hi és. Tothom l’abraça entenent l’excepcionalitat de la jugada i que s’ha materialitzat el gol en una opció en absolut prevista o imaginada.
El València es troba per sota en el marcador, però, igual que altres visitants del Camp Nou i ho hem dit en les darreres cròniques, creu que pot treure’n alguna cosa i, efectivament, el rescatat Gayà fa una centrada que un tercer uruguaià, Maxi Gómez (ell sí un davanter centre oficial) sap rematar avançant-se a Mingueza. Queden prou minuts perquè als analistes futbolístics se’ls fonguin els ploms intentant entendre tàcticament el que està passant i siguin incapaços de preveure per on podia tirar el matx. Doncs, finalment, ha sigut un empat que, pel que toca al Barça, no és suficient i mostra, almenys avui, que encara hi ha molta feina per fer en definir aquest Barça qui és, què vol fer i com vol fer-ho.
