Amb aquest Girona-Logroñés s’ha acabat el decalatge amb els altres equips i els gironins ja compten amb el mateix nombre de partits i la seva posició a la taula ja és la que pertoca: setens amb vint-i-set punts, una ben bona posició.
En aquesta categoria s’han d’aprofitar les ocasions que es tenen i qui millor que un davanter centre especialitzat a culminar les oportunitats de gol que es presenten. El Girona en té un, Christian Stuani, i l’equip el trobava a faltar. Els companys tornen a saber que el joc que generen té ara més opcions de ser productiu. Després de l’habitual primera part sense gols en la que, si els visitants haguessin aprofitat les que han tingut, s’hauria vist el panorama ben diferent, a la segona la guàrdia s’abaixa i, ni que sigui una mica, els realitzadors ho aprofiten.
Dos gols de l’uruguaià ben diferents. El primer, recollint un servei de Calavera i en un bon moviment tècnic de bolea; el segon simplement empenyent la pilota que havien treballat els seus dos companys del davant: servei en profunditat i per alt de Samu Saíz i centrada de Sylla. Amb els gols arriba la tranquil·litat i l’alegria.
