“Si perdem, adéu a Europa”, va dir fa un parell de setmanes Rubi, conscient que el somni d’acabar entre els set primers implicava guanyar-ho pràcticament tot. I els dos empats consecutius de l’Espanyol combinats amb la victòria de l’Athletic Club avui a Butarque converteixen la classificació europea en una quimera gairebé inabastable. Són sis punts de diferència a manca de quatre partits. Els pericos tornen a caure en el seu particular “dia de la marmota”, aquella sensació que tan bé coneixen els aficionats blanc-i-blaus d’haver finalitzat el curs sense res pel que lluitar, una intranscendència en la qual fa massa temps que viu instal·lat l’Espanyol, que s’hi ha volgut rebel·lar massa tard. La feina s’hauria d’haver fet molt abans; mirar d’enganxar-se al tren dels de dalt en l’últim tram és molt complicat i, tot i els mèrits acreditats últimament pels de Rubi, ningú podrà dir que no s’ho esperava. Com el diumenge passat, la incapacitat de tancar un partit ben encarrilat ha castigat aquesta tarda els pericos, que han competit molt bé i per moments han ofert la seva millor versió. Però amb això, no n’hi ha hagut prou. Al xiulet final, el rostre de Darder -pare del darderisme-, capcot i amb els braços en gerra, com demanant-se explicacions, ho deia tot. Era un gest de resignació i de tristesa per haver acabat, altre cop, un curs abans d’hora i per haver-se acomiadat d’Europa, l’etern anhel de l’espanyolisme.
La vàlua de Marc Roca
Ni Marc Roca ha evitat l’arribada del “dia de la marmota”. Ell ha estat un dels grans protagonistes de l’enlairament de l’Espanyol. Fa dies que brilla amb llum pròpia sempre que juga. El penedessenc ha après a posicionar-se i setmana rere setmana millora les seves prestacions quan el conjunt català no té la pilota, però per sobre de tot ordena el futbol dels pericos i li dóna sentit quan la té. A banda d’això, ara també marca i assisteix. Contra el Llevant, diumenge passat, va fer els seus dos primers gols de la temporada, un dels quals fou polèmicament anul·lat pel VAR. I aquesta tarda ha obert el camí de la victòria local, finalment frustrada per Maxi Gómez, amb una assistència deliciosa a Wu Lei en una acció de traca i mocador dels de Rubi.
Lluny de l’àrea, Roca ha trobat Melendo, que, en vistes que no tenia espai per donar-se la volta i enfilar la porteria del Celta ha preferit girar cua i tornar-li al granadenc, que s’ha inventat una passada picada per al davanter xinès, que, de primeras, amb una rematada acrobàtica tant estètica com efectiva, ha afusellat Ruben Blanco. Jugada de tiralínies amb segell del Penedès per confirmar el creixement exponencial d’un futbolista que ara mateix val or per al seu equip, un Espanyol que, fins que no ha fet jugar el seu 21, ha estat escombrat pel Celta. I és que de bon començament semblava que la por al descens dels de Vigo pesava més que no pas el somni europeu d’un conjunt català que ha arrancat com adormit, sense la tensió necessària per afrontar el repte que persegueix Rubi. Desposseïts de la pilota, els blanc-i-blaus, avui amb un mig del camp únicament dissenyat per organitzar-se al voltant de la bimba -Granero ha entrat per Víctor Sánchez-, han estat esborrats pel seu rival, que balla al compàs d’Aspas, el responsable que els seus hagin reflotat quan, fa setmanes, tenien tots els números per descendir.
Futbol de saló
Diego ha tornat a ser sant abans que Roca, Darder, Granero i Melendo, que avui ha jugat més avançat que de costum, es decidissin a entendre’s i comencessin a imposar la seva pausa, a base de circulacions llargues i revitalitzadores després d’un primer tram de rauxa gallega, per adobar el terreny perquè Wu Lei i Borja Iglesias apareguessin. El primer a acudir a la cita ha estat el xinès, convidat per un Marc Roca que fins i tot ha empetitit durant molts minuts Iago Aspas, incapaç de reeixir en els seus primers intents de conquerir Cornellà-El Prat. Instants abans del descans, la cosa encara se li podria haver complicat més als d’Escribà, que ja perdien 1-0, si el VAR hagués assenyalat un penal que Wu Lei ha reclamat amb moltíssima vehemència.
Que no era el dia de Iago Aspas s’ha confirmat tan bon punt ha començat la represa. El de Moaña ha tingut l’empat a les seves botes, però s’ha estavellat amb el pal de la porteria d’un Diego López que s’ha fet gran per evitar el gol de Maxi Gómez en el refús. Ha respost de seguida Hermoso amb un cop de cap al travesser que presagiava emocions fortes durant el segon acte. No ho volia això l’Espanyol, que ja en va tenir prou de disbauxa futbolística a Orriols, i que s’ha agafat al talent per dins dels seus migcampistes per cansar els jugadors del Celta, espectadors de luxe del monòleg dels catalans. Roca, Darder i Melendo, que semblaven ballarines virant sobre si mateixos cap a un costat i l’altre quan rebien la pressió gallega, han regalat una estona de gran futbol als assistents al RCDE Stadium, embadalits pel joc del seu equip, però inquiets perquè l’exhibició no es traduïa en el marcador. Mentrestant, els gallecs perseguien ombres.
Els aficionats encara s’han posat més nerviosos quan Óscar Duarte ha substituït Naldo, lesionat. L’estadi l’ha acomiadat amb honors, tot reconeixent-li la seva impecable tasca a l’hora de fer de David López. La solvència del brasiler i de tota la defensa també ajuda a explicar l’enlairament d’aquest equip en el tram final de temporada.
Un problema crònic
Hi ha una cosa que l’Espanyol no ha après a fer: tancar els partits. Si ho hagués aconseguit, molt probablement ja tindria encaminada la seva classificació europea. Avui, els de Rubi han tornat a encaixar quan tenien la situació sota control. Una falta lateral mal executada de part dels locals ha estat la gènesi d’un contracop letal molt ben dirigit per Aspas, que li ha donat el gol fet a Maxi Gómez. No ha estat el dia d’Aspas, però el de Moaña n’ha tingut prou amb un moment d’inspiració per posar-ho tot potes amunt. L’altre dia va ser Rochina i aquesta tarda ha estat el davanter uruguaià, l’encarregat d’esfondrar una molt bona actuació col·lectiva dels pericos, incapaços de fer el segon en els 20 minuts que quedaven. De fet, ha estat més a prop la diana dels gallecs que no pas dels catalans, colpejats anímicament arran de l’1-1. Al final, ni l’efecte Rubi, ni la irrupció de Borja Iglesias, ni l’esperit de Darder -el dogma de fe que havia il·lusionat la pericada- han pogut evitar un nou desengany per a un club que avui s’ha acomiadat un altre any d’Europa.