Pot semblar un tòpic subdividir un partit en dues parts per argumentar que han estat ben diferents, però per aquest Vila-real-Espanyol així ha estat. I quin sentit té fer això si el resultat ha estat que els blanc-i-blaus no han tret cap punt i estan amb l’aigua una mica més al coll? Doncs que, al descans, eren per davant en el marcador per 0-1 i les esperances de puntuar eren certes. Certes o no, que ha estat el porter Pacheco qui ha aconseguit mantenir la porteria a zero en els primers 45 minuts mentre que en Puado feia diana en el minut 45. Era una situació somniada.
A la segona part, però, tot ha fet un tomb i si jugant malament, l’Espanyol guanyava, a la segona part ha començat millor i ha acabat rebent quatre gols. En el 53, Capoue deixa anar un xut creuat inabastable i en el 60, el VAR s’està tres minuts per decidir sobre una mà dins l’àrea catalana, si era de rebot, si hi havia una mínima intenció de desviar la pilota… i al final, l’àrbitre l’ha decretat. Per a més inri, Pacheco desvia el xut de Parejo, però l’esfèrica va al pal i torna al llançador, que solament l’ha hagut d’empènyer.
El 2-1 semblava trencar tota esperança, però la sort va per barris i el defensa groguet Pau Torres rellisca i deixa la pilota als peus d’en Darder que avança i serveix el gol a Joselu. Era un 2-2 impensable, en el minut 73. Aleshores era el moment de retenir el puntet com fos i no s’ha sabut fer: Jackson, en el 80 i, de nou Capoue, en el 90+2 han barrat el pas a cap collita d’un Espanyol que s’ha vist acompanyat per diversos autocars de seguidors, que s’han fet sentir en el camp quan les coses anaven bé. Una jornada menys i ja són quatre punts per sota la ratlla de la salvació, que marca el Cadis amb 32 mentre qui ha caigut a la tercera plaça de descens és el Getafe. Serà un final de lliga molt dur.