El desenllaç esportiu del derbi Espanyol-Barça d’aquest 14 de maig del 23 previsiblement podia ser el que ha estat, amb el Futbol Club Barcelona proclamant-se campió i el RCD Espanyol molt i molt enfonsat a la ratlla de consumar-se’n el descens. Ara bé, el que no era massa previsible ha estat la facilitat amb el que la golejada s’ha produït amb una abassegadora superioritat blaugrana, avui de groc i quadribarrats, en absolutament tots els aspectes del joc. El Barça ha fet el que ha volgut, ha jugat caminant i ha llançat les fuetades justes per esborrar del camp el seu rival ciutadà i antagonista secular.
Molts seguidors pericos han començat a desfilar abans no s’acabés la primera part, una cosa mai vista en els més dels cent vint anys d’història que contemplen els dos equips. L’estadi de Cornellà-El Prat, que presentava la segona millor entrada de la temporada, ha vist com uns primers seguidors locals se n’anaven en arribar el 0-2, en el minut 20, però quan ha caigut el 0-3 a cinc minuts del descans, l’èxode ha estat sorprenent. Els habituals crits desestabilitzadors cap als visitants culers molt aviat han virat cap a xiulets de desaprovació cap al propi equip, assenyalant per moments algun jugador, però virant cap a la directiva.
L’aposta per a en Luís Garcia com a darrer cartutx no ha funcionat. Era una aposta pensant més amb el cor, amb l’orgull, però disposava de poca base futbolística. La temporada ja va començar amb el desgavell a la porteria, sense planificació, amb fitxatges d’hivern que, excepte Cesar Montes, no han acabat d’oferir pràcticament res més i amb una continuada sensació d’impotència que ha acabat (segona part de la crònica) amb una invasió de camp que ha interromput la innocent rotllana blaugrana al mig del camp, una “afrenta” que un sector espanyolista no ha pogut empassar-se. En Xavi, gat vell en els derbis, ho ha clissat de seguida i ha ordenat als seus de córrer cap als vestidors. Simultàniament, ja arribaven imatges de la font de Canaletes on començava a congregar-s’hi grup de seguidors culers i on començava la festa i la celebració.
Continuant amb el relat esportiu, el monòleg blaugrana, repetim, ha estat total i, en paraules de seguidors blanc-i-blaus, “estem fent pena al Barça que ha abaixat el pistó i ens està perdonant un càstig més gran”. En el minut 10, en Balde posa la pilota a Lewandowski, que solament l’ha d’empentar amb el que tenia a mà, que ha estat el genoll. El domini ha seguit sense reacció local i sense cap mena de patiment i el 2-0, ha caigut en el minut 20, amb en Balde en el paper canviat, anticipant-se a Óscar Gil i rematant una primorosa jugada d’en Pedri, que arriba a la línia de fons i bombeja la pilota.
L’Espanyol ha estat una joguina de drap a les mans del Barça. La diferència de nivell futbolístic ha estat tan gran i tan palesa que no semblaven equips de la mateixa categoria. El matx ha esdevingut rondo gegantí del Barça i els pericos no tenien ni esma de pressionar, es veia que no confiaven en les seves forces i sense presentar batalla. I això és el que més mal ha fet als seguidors blanc-i-blaus. El 3-0 ha arribat abans de tancar el primer quaranta-cinc minuts, en una pèrdua de pilota per la pressió al mig del camp, i amb Raphinha sortint com una bala i servint a en Lewandowski, que ha repetit àpat golejador.
Solament faltava que, a vuit minuts de la segona part caigués el quart en una pilota enviada en profunditat per de Jong i que Koundé ha rematat, estrenant-se com a golejador, perquè arribessin els canvis i una immensa quantitat de minuts de les escombraries perquè, de continuar jugant una miqueta més, els gols visitants haurien caigut com a fruita madura.
En el 73, Javi Puado executa una bona vaselina sobre Ter Stegen (que en l’u contra u no hi ha hagut res a fer) i tothom es pensa que era fora de joc clar. Pel motiu que fos, possiblement per no entrar en més discussions, el gol s’ha donat per bo i, en l’ultimíssima acció del partit, 90+2, quan els suplents blaugranes ja s’havien vestit de camp per entrar a celebrar el títol i tothom tenia ja el cap en un altre lloc, Calero remata al travesser i ningú no es preocupa de molestar enJoselu en el remat. Ningú menys Ter Stegen a qui li han fet ràbia els dos gols locals.
Després, el que ja s’ha ressenyat: tota la plantilla i l’staff culer s’han reunit al cercle central, s’han abraçat, han fet la rotllana i veient la marabunta que els queia a sobre, han tocat el dos per seguir la celebració en un altre lloc. A quatre jornades per acabar-se, el FC Barcelona salva els mobles d’una temporada amb diversos entrebancs amb un trofeu major, la lliga, i ve a dir-nos que el projecte d’en Xavi Hernàndez pot anar a més. Tant de bo!