El Barça frega els mil milions de pressupost però continua sent la Gàl·lia del futbol. Un petit equip, en aquell petit país, que resisteix a les formes de fer de les grans fortunes que dominen el futbol: siguin xeics, grans multinacionals o “éssers superiors” com Florentino Pérez. El Barça és dels socis i avui li han girat l’esquena a Bartomeu.
S’han cansat molts compromissaris de les trampes constants de la junta: s’ha votat la incorporació de Marta Plana amb la resta de directius que s’havien de ratificar, s’ha tret in extremis el punt de l’escut de l’ordre del dia quan veia que el perdien i el soci ha dit prou: “Al soci no se’l pot enganyar”.
En res ha quedat la ponència de Bartomeu a l’estil Steve Jobs, sense faristol i amb vídeos d’artificis. Tampoc ha servit de res presentar els números amb més ingressos de la història d’un club de futbol. Ni que l’últim soci a participar en el torn obert de preguntes sobre l’escut fos el president de la Confederació Mundial de Penyes.
No ha sigut una assemblea de divertiment, cap intervenció de socis ha resultat còmica ni divertida. La d’avui ha estat una forta rebregada a la junta del Barça, descol·locada després de dinar, quan ha arribat l’hora de votar l’escut i el topall de l’endeutament.
Bartomeu ha cregut que era una bona idea, a un país on el 80% de la població vol decidir el seu futur, anul·lar una votació del punt més controvertit de l’ordre dia. Indignats han marxat més de 100 socis i els que s’han quedat han cridat prou. No s’han refiat de la junta i no els han permès endeutar-se més del 10% del pressupost. Afectarà aquesta decisió al poder econòmic del club, però el soci no està disposat a convertir a Bartomeu en un xeic o un ésser superior, com Florentino Pérez. Ni al Barça en una multinacional. El Barça és la Gàl·lia del futbol.