Les contracròniques sobre la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita van degotant. Molts periodistes desplaçats parlen de les contínues situacions sorpresives en què es van trobant.
Deixem de banda en aquest article el tema dels drets de les dones, que ja n’hem parlat en altres notícies i mirem la tradicional picaresca castellana, que ha portat males conseqüències per algun espanyol espavilat. Especialment entre els participants al Dakar, però també a l’entorn de la supercopa, hi ha hagut discretíssimes deportacions, o directe impediment d’entrada al país, per haver amagat alcohol a l’equipatge. Els controls són exhaustius i als avions han quedat entrepans de pernil que a darrera hora els viatgers no han gosat passar.
És increïble que arribi informació del que pot costar obtenir una mica de vi al mercat negre, uns 250 € i (diu qui el deu haver tastat) de qualitat mediocre. I no parlem de mercat negre de barri marginal sinó d’ambients diplomàtics.
L’Aràbia Saudita aposta per millorar la seva imatge exterior a través de l’esport, en un projecte anomenat Vision 2030. El príncep Abdul Aziz bin Turki Al-Faisal, la màxima autoritat esportiva del regne saudita ho diu obertament: “Volem acollir esdeveniments d’impacte global com a part del nostre pla per convertir-nos en un actor important en l’escena internacional esportiva». I la RFEF s’hi ha apuntat no tant per interessos esportius sinó pel botí econòmic. L’any que ve està signat que es farà el mateix i queda obert el perllongar el contracte.
Això, combinat amb els milions de fidels que cada any han d’anar a La Meca, el control del petroli i el tràfic d’armes (com informem a La República) fan que el status quo d’aquesta dictadura religiosa en forma de monarquia costarà de fer trontollar.