L’Argentina segueix sense trobar un rumb definit que li permeti abandonar l’ansietat que la persegueix. Les mirades dels seus futbolistes denoten inseguretat, l’existència d’uns dubtes no resolts en els quatre dies que han separat la primera jornada de la Copa Amèrica del segon compromís oficial davant la selecció del Paraguai. Lionel Scaloni i el mateix Lionel Messi han insistit en les darreres setmanes que el creixement d’aquesta selecció s’albirarà en un període prudent de temps, en un llarg termini que havia de mentalitzar els seus afeccionats per no esperar miracles en un torneig que no fa bona pinta per al combinat liderat pel ’10’ del Barça.
Però certament, l’albiceleste no ha millorat les seves prestacions en relació la derrota de diumenge davant Colòmbia. L’Argentina no s’ha mogut ni un mil·límetre. De fet, tal i com es va produir en el Mundial de l’estiu passat davant Nigèria, a la selecció de Messi li arriba la seva primera final en la tercera jornada de la fase de grups amb el precipici a tocar, a només una passa en fals. Un dia decisiu que obligarà l’albiceleste a sumar una victòria fins ara quimèrica contra una de les seleccions convidades -Qatar- i que, a dia d’avui, suma els mateixos punts (un) que el grup dirigit per l’exlateral del Depor.
L’Argentina no transmet senyals de millora. Ni tan sols amb l’adaptació d’un dibuix similar al del Barça per afavorir el rendiment de Messi, en el qual el seleccionador ha buscat envoltar el seu capità de futbolistes d’un perfil similar als homes que l’acompanyen a la gespa del Camp Nou cada cap de setmana. Amb Roberto Pereyra fent de Rakitic, Lo Celso actuant d’Arthur i amb Lautaro Martínez i Rodrigo de Paul signant els papers de Luis Suárez i Ousmane Dembélé en la fase més ofensiva, Scaloni ha provat de tenir el seu far el més còmode possible. Però amb aquest plantejament, Messi ha desaparegut, tot i acabar anotant l’únic gol del seu equip en un llançament de penal que permet l’Argentina prendre un bri aire.
Acostumat a signar altíssimes participacions, el ’10’ ha completat aquest dimecres un dels partits amb menys influència dels darrers anys. En l’últim compromís amb el Barça, la final de Copa del Rei a Sevilla, Messi va sumar un total de 116 contactes amb la pilota, una xifra propera a la mitjana habitual del capità culer amb la samarreta blaugrana. Davant Paraguai a Belo Horizonte, el millor futbolista del planeta ha superat amb prou feines els 60 tocs, signant-ne únicament 25 en aquesta primera part dissenyada específicament per afavorir la seva contribució al joc col·lectiu. De res ha servit la idea, l’Argentina ha tremolat com una fulla, no ha generat ni una sola ocasió de gol i Scaloni ha reculat per tornar a situar Sergio Agüero al seu costat un cop superat el descans, millorant mínimament la comunió grupal.
Talment com si fos el messies, la selecció argentina només creu en la salvació si aquesta passa per l’hereu de Maradona. Sense cap capacitat de generar futbol, amb possessions estèrils i gens efectives i amb les mínimes oportunitats de gol, l’Argentina s’encomana a Messi per sortir del pou i superar un període gris de la seva història. Un inconvenient de pes, però, és que aquest resorgiment s’ha de produir en plena Copa Amèrica, un torneig que l’albiceleste no es pot permetre abandonar abans dels quarts de final.