El plor desconsolat de Luis Garcia després que l’Espanyol perdés la final de la UEFA contra el Sevilla és una de les imatges més doloroses de la història recent del club blanc-i-blau, que des d’aquella nit de maig de 2007 no trepitja competició europea. El d’avui també ha estat un final amarg per als catalans, que han fregat el colideratge de la Lliga, però que han acabat derrotats. Aquell dia fou als penals, aquesta tarda ha estat a l’últim minut. Tot i la desfeta, els de Rubi han demostrat a l’estadi del seu últim rival continental, un club amb el qual vol emmirallar-se l’entitat que dirigeix Mr. Chen, que tenen motius per somiar amb Europa. Els pericos han jugat de tu a tu al camp del rei de l’Europa League i han empetitit durant molts minuts amb la pilota un Sevilla que ha estat immensament superior pels costats, però que s’ha vist sobrepassat pel mig. Els de Machín han suat de valent per endur-se un partit que podria haver caigut per qualsevol dels dos costats i que s’ha descontrolat a causa d’una errada greu de Granero. Mercado ha igualat el gol de Borja Iglesias i, a l’últim sospir d’enfrontament, Ben Yedder ha fet miques la resistència i les il·lusions d’un Espanyol que, com aquella nit plujosa a Hampden Park, ha caigut a terra amb l’orgull intacte.
Una partida d’escacs
Rubi i Machín, dos entrenadors forjats a Segona, lluny dels flaixos de l’elit, s’han enfrontat per primera vegada a Primera Divisió. Els seus són dos equips d’autor, fets a mida per aquests dos tècnics que van saltar a la fama la banqueta de Montilivi i que es coneixen molt bé. Potser per això, Rubi ha mogut peça i s’ha decidit per canviar el seu esquema 4-3-3 habitual i situar Melendo en posició de fals extrem dret, en el lloc de Leo Baptistao, amb l’objectiu de sorprendre per dins el 3-5-2 arquetípic del Sevilla, un conjunt amb molta capacitat per sotmetre els seus rivals per fora. I precisament per fora, per les ales que ocupen Jesús Navas i Sergio Escudero, han començat a exigir els de Nervión a Hermoso i David López, ben coberts per un Diego López que ha arribat allà on no ho han fet els dos centrals pericos.
Un altre gol del Panda
Els de Machín bombardejaven per fora i l’Espanyol insistia per dins; amb Darder, Melendo i Sergio García buscant la passada filtrada per a Borja Iglesias, l’home referència en un equip ple de mobilitat i circulacions ràpides i precises. Així ha arribat el primer gol, a través d’una possessió llarga de l’Espanyol que ha iniciat Mario Hermoso i que ha engrandit Sergio García. El del Bon Pastor, d’esquenes, ha rebut de Dídac al vèrtex de l’àrea i amb la cama esquerra s’ha inventat una assistència a l’espai per a Darder, que ha aguantat la sortida de Vaclik i ha fet la passada de la mort cap a Borja Iglesias, que només l’ha hagut d’empènyer a la xarxa després d’anticipar-se al seu defensor. Jugada de tiralínies dels pericos ben culminada pel Panda, que ha fet el seu setè el gol a la Lliga en l’escenari on va debutar a Primera amb el Celta, ja fa gairebé tres anys.
Fins al descans, els de Machín han assetjat la porteria de Diego López, sempre generant superioritats per les bandes que han defensat Dídac Vilà i Rosales, avui novetat a l’onze. Ambdós s’han vist permanentment superats, i el porter gallec, que ha fet fins a cinc aturades de mèrit durant el primer temps, ha salvat l’Espanyol, incapaç de contenir l’allau ofensiva d’un Sevilla que ho ha fiat tot al seu desequilibri pels costats.
Tot i l’avançada pressió dels andalusos, l’Espanyol no s’ha posat nerviós a la represa i ha persistit en la seva idea de sortir jugant des del darrere, la millor opció enfront d’un rival més fort en duels aeris. Superar la primera línia de pressió rival significava trobar una autopista cap a la porteria d’un Vaclik que ha evitat el 0-2 de Borja Iglesias.
Rubi té molt clar que la millor forma de defensar-se és tenir la pilota, i així ho ha transmès als seus homes, que han refredat l’impuls i la passió dels andalusos a través de possessions llargues i pausades. El partit estava sota control, però una desatenció severa de Granero a la sortida d’un córner ha esbalmat la bona feina dels pericos. Mercado, gairebé sobre la línia, ha marcat a plaer després d’una centrada de Banega. El Pirata s’ha desentès de la seva marca i ha permès la plàcida rematada del defensor argentí. Una badada greu que ha canviat la fisonomia d’un partit que se li posava de cara al Sevilla, que ja havia fet el més difícil.
L’Espanyol es torna a deixar remuntar
Rubi ha apostat per la velocitat de Leo Baptistao en detriment de l’electricitat de Melendo, avui omnipresent, per tal de buscar el segon. També ha entrat Víctor Sánchez en el lloc de Sergi Darder, que s’ha retirat lesionat, i Javi López per Rosales, força gris en el seu retorn a la titularitat. Ni Sevilla ni Espanyol han signat la treva, conscients que un triomf els col·locava en la segona posició de la Lliga. S’acostava el final, el Pizjuán s’ho creia i apretava de valent. Ha estat un últim tram d’alt voltatge, d’allò més obert, que podria haver desequilibrat una fuetada de Ben Yedder que s’ha estavellat amb el travesser de Diego López.
Ben Yedder no ha encertat a la primera, però sí que ho ha fet a la segona. Al 89’, el davanter francès ha rebut una assistència de luxe de part de Banega i ha superat el porter gallec amb un toc precís i subtil, una definició que recorda el seu passat com a jugador de futbol sala, que desfeia la resistència d’un Espanyol, que, tot i tornar a colpejar primer, ha marxat del Pizjuán amb les mans buides; un càstig excessiu per als de Rubi. Avançar-se en el marcador, quelcom que ha aconseguit el conjunt català en 11 de les 12 jornades de Lliga disputades, no és suficient. Si els pericos aprenen a gestionar l’avantatge que han desaprofitat a Balaídos, Mendizorrotza, el José Zorrilla o al Sanchéz-Pizjuán encara tindran més motius per pensar que nits com la de Glasgow no estan tan lluny.