Empat a zero entre Getafe i Barça que, malgrat que mai no es pot dir en casos com aquest quan el resultat inicial afavoreix els dos equips, semblava tàcitament pactat, segur que no explícitament sinó anímicament. Hi ha hagut algunes ocasions de perill, res d’extraordinari, i si la pilota hagués entrat, hauria estat una mica per accident. Sempre hi ha excepcions i mentre que, en el cas del Getafe, hem vist un motivat Carles Aleñà contra el seu equip de sempre, en el Barça, Riqui Puig ha donat passades molt interessants i els defenses Lenglet, Mingueza i Balde, que s’han trobat de titulars per haver-se autodescartat els jugadors habituals, han volgut fer-ho bé. També hi ha hagut minuts per a Ansu Fati, que de seguida s’ha encomanat del ritme cansat i, a més, trencat per les pauses d’hidratació, pactades en l’horari simultani de tots els partits, que no sembla que calguessin.
Com que no ens agrada que ens vulguin aixecar la camisa, no tenim gairebé res per afegir perquè en el bàsquet hi ha els “minuts de les deixalles”, però no hi ha “partits de les deixalles”. Ja que tots els partits s’han jugat alhora, als que hi havia molt en joc, les sensacions han estat ben diferents i ha resultat més divertit seguir què hi passava. El Barça ja segur que ha quedat segon i va directe a la Champions i, per sota, Alabès i Llevant ja són equips de segona, quedant la darrera plaça a jugar-se-la entre Cadis, Mallorca i Granada. Sembla que en el darrer partit, a casa amb el Vila-Reial, com que els de la plana encara tindran alguna cosa a jugar-s’hi, no es podrà escapar de l’horari unificat i de jugar ni que sigui mínimament.