Divendres, 5 juny 2020

Anar a l’horari estranger

"Mentre al Parlament de Catalunya s’estudia la reforma horària, el principal ambaixador del país (el Barça) se l’ha de passar per alt seguint les directrius que marca la globalització de l'esport"

|

+Notícies

El Saragossa Bàsquet, primer equip de l’estat que es fotografia genoll en terra

Cada cop més clubs es fan una foto en què demostren el seu rebuig contra el racisme i ho fan emulant el quarterback dels...

José Manuel Rodríguez Uribes: “Sóc madridista”

El ministre de Cultura i Esports, Nascut a València el 1968 d'una família originària de Valverde de Júcar, Cuenca, no es pot dir que...

Del Bosque va ser sondejat per Pedro Sánchez per a un càrrec polític

El populisme no només és de la dreta, si és que el PSOE no és dreta. En els seus governs, Pedro Sánchez ha triat...

Kroos es molesta perquè Real Madrid TV el subtitula en castellà

Toni Kroos va arribar al Reial Madrid el 2014 i ha tingut molt de temps d'aprendre castellà. Real Madrid TV li pren unes declaracions...

Djokovic engega l’Adria Tour, una gira benèfica per tots els balcans

L'Adria Tour, la gira benèfica que ha organitzat Novak Djokovic i en la qual participaran figures de la raqueta com Thiem, Dimitrov, Zvérev, Cilic,...

Sergio Ramos s’escapa d’un deute fent ús de la dació en pagament

El fons d'inversió nord-americà Blackstone ha pactat la dació en pagament d'uns terrenys a Els Berrocales, Madrid, que eren propietat del jugador del Reial...

+Llegits

La Federació Catalana de caça avala la vaga indefinida iniciada pel col·lectiu

La caça inicia una vaga indefinida perquè se sent menystinguda pel Govern de la Generalitat que, amb la nova llei 5/2020, es preveuen sancions...

L’esport als EUA sempre ha estat punta de llança contre el racisme

A La República esportiva estem seguint la reacció del món de l'esport al nou brot de racisme als EUA arran de la mort del...

Keita Baldé paga l’allotjament d’una seixantena de temporers a Lleida

Una seixantena de temporers s'allotjaran a partir dels pròxims dies en un edifici de tres plantes del barri de la Mariola de Lleida. El...

Diego Costa sentenciat a sis mesos de presó per delicte fiscal

El davanter hispanobrasiler de l'Atlético de Madrid, Diego Costa, s'escaparà ha declarat culpable i no ingressarà a la presó a canvi de pagar una...

Del Bosque va ser sondejat per Pedro Sánchez per a un càrrec polític

El populisme no només és de la dreta, si és que el PSOE no és dreta. En els seus governs, Pedro Sánchez ha triat...

Aquest inici de temporada ha estat marcat per la polèmica entre la LFP i l’AFE a l’hora de decidir si disputar un partit de lliga als Estats Units. El mercat nord-americà fa temps que està deixant-se estimar pels clubs de futbol més importants d’Europa, que hi comencen a intuir una possible gallina dels ous d’or. I, aconseguir jugar-hi una competició oficial seria una manera d’evidenciar el compromís dels clubs espanyols amb aquest mercat i els seus fans d’altra banda de l’Atlàntic.

Però, desembarcar als Estats Units no és senzill. I, malauradament, l’estratègia xoca amb l’essencialisme localista que ha impregnat la història de molts clubs de futbol del vell continent, començant pel FC Barcelona i la visió que en tenim la majoria de socis i simpatitzants d’aquest país: el “més que un club”. Als Estats Units, els aficionats i socis són estrictament consumidors, i el futbol un producte d’entreteniment que ha de competir per fer-se lloc en un mercat de l’oci que fa molts anys que funciona a ple rendiment gràcies a competicions tan ben organitzades com la NBA, la MLB o la NFL. Show time i show business.

Publicitat

No només la Lliga vol deslocalitzar el producte, sinó que també fa equilibris perquè el seu consum televisiu pugui beneficiar el màxim de prime time estrangers. Si no, per què els aficionats culers hem hagut de tolerar que els primers partits de la temporada siguin en un horari tan intempestiu com és un quart d’onze de la nit? Una vertadera bogeria per a la conciliació familiar (per molt que els nens encara no vagin a l’escola) si no és que els europeus ens hem d’empassar gripaus en pro d’engrandir les arques dels jerarques del futbol.

Quina gran contradicció: mentre al Parlament de Catalunya s’estudia la reforma horària, i fins i tot s’aplica pels seus treballadors i electes, el principal ambaixador del país (el Barça) se l’ha de passar per alt seguint les directrius que marca la globalització d’aquest esport i els magnats dels conglomerats mediàtics que s’hi fan rics.

- Publicitat-

Certament, ens hem de començar a acostumar a aquest tipus de contradiccions. Tinc la sensació que no hi ha terme mig. Ferran Soriano, CEO del City Football Group, ja ho advertia al seu llibre La pilota no entra per atzar (Ara llibres, 2009): hi haurà una divisió entre multinacionals de l’entreteniment i aquells altres clubs que no podran entrar al negoci. L’entrenador de l’Espanyol, Rubi, era més prosaic aquest inici de Lliga preguntat per les expectatives de l’equip: els cinc primers llocs de la classificació estan donats, la Lliga dels petits la guanya qui queda sisè.

En definitiva, és el permanent debat entre abraçar els paràmetres de la globalització per poder créixer o fer-se residual arrelant-se a les essències locals. M’agrada? No! Però són els problemes de l’esport contemporani: com explica l’amic i biògraf del president Josep Suñol, Jordi Badia, el futbol segueix la mateixa “lògica capitalista” que d’altres mercats. Al final, com en les relacions Catalunya-Espanya ja des dels temps de la República, ens trobem davant d’un problema que es resolt amb la mandrosa “conllevancia”, citada per Ortega i Gasset en el seu discurs sobre l’Estatut català durant el període republicà.

- Publicitat-

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Segueix-nos a

2,826M'agradaAgradda
2,325SeguidorsSeguir

Opinió