Divendres, 19 Juliol 2019

Anna Casarramona: “És molt important que els nens i nenes tinguin referents femenins en l’esport”

'La República Esportiva' conversa amb una de les millors jugadores europees d'hoquei patins el dia del seu debut als World Roller Games de Barcelona

|

Els World Roller Games aterren a Barcelona com un dels grans esdeveniments esportius de la història de la ciutat. Els organitzadors i bona part de la política municipal considera aquest enorme torneig com el més important després de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, no només per la quantitat d’esportistes presents -més de 4.500- sinó també per les desenes de disciplines sobre rodes que hi competiran. Entre elles, l’hoquei patins, un esport mare a Catalunya, d’on surten els millors jugadors i jugadores del món. Anna Casarramona (Manlleu, 1994) n’és una d’elles. Campiona dels World Roller Games del 2017 amb la selecció espanyola, l’osonenca té un palmarès envejable, amb Copes d’Europa i Lligues incloses, però també amb un trofeu individual que l’acredita com la millor jugadora de l’OK Lliga 2015-16. El dia del debut als WRG de Barcelona, la figura del CP Manlleu conversa amb La República Esportiva.

Com es presenten els World Roller Games? Els valoreu com un Mundial o com quelcom més?

Publicitat    

Suposo que et compta com un Mundial, per les seleccions que ni ha i la competició que és. El que sí que dona de diferent aquesta competició és el fet que se sumin més disciplines que nosaltres no coneixem ni podem viure habitualment de tant a prop. Seria similar a uns Jocs Olímpics amb rodes.

Els fa il·lusió el fet que s’assemblin a unes Olimpíades?

En Carmelo Paniagua [president de la Reial Federació Espanyola de Patinatge] ens va dir que és el segon esdeveniment esportiu que es fa a Barcelona des dels Jocs Olímpics del 92. Hi ha més de 4.500 espotistes, és un esdeveniment a gran escala i ens fa molta il·lusió poder-hi participar.

Es concentren?

Sí, divendres fem prova de pista a Vilanova i ens concentrem en un hotel de Barcelona on hi som totes les disciplines d’Espanya. En les darreres quatre setmanes hem estat entrenant intensivament al CAR de Sant Cugat fent prevenció de lesions, pista i gimnàs. Hem tingut una preparació forta. Això sí, cadascú dormia a casa seva. Tot i així, el seleccionador ja havia anat fent controls durant la temporada.

Quina creu que és la solució per arreglar el problema econòmic de l’hoquei patins a l’Estat? Jugadors han de marxar fora a guanyar-se la vida.

Sincerament, no sé com es pot arreglar. Tan de bo tingués la resposta i ho pugués fer, però no és així. Com a jugadores ens dediquem a treballar el màxim possible i segurament els World Roller Games ajudaran a tenir patrocinadors que es puguin interessar per l’hoquei i ajudin a tirar endavant aquest esport. A Catalunya i Espanya falta fer un pas endavant.

Què ha passat en els darrers anys?

En el món masculí els jugadors han de marxar, però en el femení estem una mica millor. Crec que alguna jugadora d’OK Lliga femenina ja té contracte amb el Gijón i es fan passes endavant en relació els darrers anys, encara que queda moltíssim per recórrer. Suposo que en l’hoquei masculí la situació ha canviat. Molts jugadors marxen a Portugal o Itàlia i alguna cosa s’haurà de fer. Ara han creat els play-offs, que ja generaran més expectació i podran omplir més els pavellons.

Ara treia la comparació entre el masculí i el femení. Cap equip femení té les jugadores amb contracte full-time.

Cap equip, ni un. No hi ha cap equip on les noies es puguin guanyar la vida. Nosaltres cobrem a partir de càrrecs que puguis tenir al club, com de coordinadora o entrenadora. Com a jugadora no t’hi pots guanyar la vida.

Com es pot construir això? Li queda molt temps?

Crec que amb el temps anirem millorant. Per exemple, el futbol ha fet una passa endavant molt gran. Miro partits del Mundial i és espectacular. Tota la publicitat que n’estan fent ajuda molt a arribar a la població perquè s’hi interessi. És molt important que els nens i nenes tinguin referents femenins en l’esport.

Vostè, des de sempre, lluita per la igualtat total. De fet, en el seu perfil de Twitter hi diu “la revolució serà feminista o no serà”.

Hem d’anar per aquí. És una revolució que hem de fer entre tots i totes.

Es dedica a l’ensenyament. Aquesta revolució comença a les escoles?

I tant, des de l’educació. Sóc professora d’educació física i intento transmetre aquests valors i aquesta manera de veure l’esport. I com jo, les companyes que m’envolten. Tot plegat per poder fer un canvi en aquesta societat, que ens fa molta falta.

I la rebuda, com va? Els nens i nenes estan començant a canviar la mentalitat?

Jo crec que sí, estem fent passes endavant. Al Club Patí Manlleu aquest any farem més equips femenins i el que estigui a les nostres mans ho farem perquè tot vagi endavant. Necessitem que els mitjans també ens ajudin amb una empenta.

No s’ha plantejat mai agafar un càrrec directiu per mirar de revertir la situació?

De moment no se m’ha donat, però no sé si en un futur tindré l’opció. De moment estic bé de jugadora, però en un futur no ho descartaria. No se sap mai. Crec que falten moltes dones en càrrecs directius.

De fet, dels cent clubs més importants de Catalunya només quatre estan presidits per dones.

La dada diu molt. Una dona mai ha entrenat un OK Lliga masculí i no perquè no en sigui capaç. En futbol, crec que a França hi ha hagut una dona que ha entrenat en futbol masculí. S’han d’anar fent passes endavant perquè això al final no sigui notícia, sinó una normalitat. Ara el futbol està fent una passa molt gran i això és important perquè els altres esports puguem seguir al seu costat.

Vostè ha jugat moltes finals. Com s’entrena un partit d’aquestes característiques a nivell mental?

És complicat. S’entrena jugant-ne moltes i perdent-ne moltes. També guanyant-ne. En les finals passes moments molt complicats. El ‘sal y disfruta’ és molt bonic, però també pateixes molt. Al final és quelcom que enganxa. Has de ser molt valenta per poder jugar una final, tenir l’equip unit i lluitar fins el darrer segon independentment del resultat, perquè et trobes amb moments en els quals el resultat et va a favor o en contra i en un instant en canvien els papers. És important mantenir la calma i tenir clar què s’ha de fer a pista, concentrar-te i no posar-te cap pressió ni expectativa.

Els World Roller Games els plantegen exactament igual.

L’entrenador en les darreres setmanes ens ha dit que és importantíssim mantenir la concentració. Som a casa, vindrà molt públic i molta gent que coneixem, que per una banda ens pot ajudar molt, però per l’altra ens pot crear dispersió. És important que quan siguem a pista només pensem en hoquei, que quan estiguem jugant no pensem en si estem a Barcelona, a Xina o Brasil. Tot el que hem entrenat s’ha de tenir al cap. És la manera de jugar millor.

Ara deia que les finals es pateixen. Vostè les gaudeix o les pateix?

Hi ha moments de tot. Diria una mentida si digués que les gaudeixo moltíssim. Evidentment, quan s’acaba penses que ha estat molt divertit, però durant el partit no és així. En la darrera jornada d’aquesta temporada, contra el Palau Solità, el partit va ser espectacular. Recordo patir molt la primera part, perquè no estàvem concentrades i anàvem un pas per darrere, però gaudir molt en la segona, gairebé remuntant. Gaudir tots els minuts del partit és molt difícil. Si saps patir i no tens por de patir, de passar mals moments, és quan després ho gaudeixes.

Com d’important és sentir aquest patiment en positiu? Hi ha esportistes que quan pateixen s’enfonsen.

És molt important. Si jugues una final i perds dues pilotes seguides només començar has de pensar que queda molt partit, no pots quedar-te amb aquelles dues pilotes perquè l’equip et necessita al màxim rendiment. Aquelles dues pilotes ja han passat, has d’aixecar el cap i millorar. Això també s’entrena, però sobretot és l’experiència que t’ajuda.

És igual d’imprescindible la preparació mental que la física?

I tant. Pots estar molt bé físicament, però si no estàs concentrat o no ho tens treballat no serveix de res. I a l’inrevés també passa.

Vostè ha tingut algun episodi d’haver-ho passat malament jugant a hoquei que l’hagi fet canviar el xip?

D’adulta no, però sí que és veritat que quan tenia quinze o setze anys, els meus primers anys, tenia una mica d’ansietat. Em costava de gestionar, perquè em posava l’obligació de fer-ho bé. Em va anar molt bé tenir dos anys de por per aprendre i canviar la mentalitat, per pensar que jugo a hoquei per gaudir. Vaig canviar la manera de veure les coses.

Com ho va poder solucionar?

Em van ajudar companyes amb més experiència i entrenadors. Jo mateixa, a mesura que em feia gran anava veient que m’ho volia passar bé jugant. Aquest és un entrenament mental que et va servint de molt.

Amb el Manlleu hi està bé? Serà la segona temporada després de l’etapa a Gijón.

Hi estic molt contenta. També hi sóc d’entrenadora i coordinadora de l’escoleta i els comarcals. És un club que me’l conec molt bé i com a casa no s’hi està enlloc. Aquest any amb l’OK Lliga femenina ens hem quedat a les portes de tot, però tot i així he gaudit molt de l’hoquei. Hem aconseguit fer un model de joc molt atractiu, amb coses a millorar, però si haguéssim guanyat algun títol tindríem les mateixes coses a millorar. A vegades els títols ho tapen tot. Però bé, estic contenta, m’ho he passat molt bé.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,829M'agradaAgradda
2,323SeguidorsSeguir

Més llegits