Malgrat totes les campanyes mediàtiques venent normalitat i, fins i tot, vantant-se que és gràcies a iniciatives com la Supercopa d’Espanya que l’Aràbia Saudita evoluciona cap a la igualtat de gènere, la realitat és tossuda i destapa la impostura i manca d’escrúpols dels qui fan negoci amb la monarquia més autàrquica i dictatorial del planeta.
La igualtat de gènere que es va veure en la nova Supercopa d’Espanya, promoguda per Luís Rubiales i la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), s’ha esfumat després de la conclusió del torneig i als estadis del país torna a haver-hi segregació.
Els enviats especials, lògicament per parlar de futbol, no van poder estar-se de comentar la situació del país i es van dividir en dos bàndols: els que blanquejaven el país i fins i tot en lloaven els canvis, i els que relataven la realitat inclosos els esforços locals en camuflar-la. I la realitat va ser que les dones presents als estadis durant la Supercopa espanyola eren una de cada trenta o cinquanta persones assistents i que ara han tornat a desaparèixer o a ser ubicades separadament en lloc de mala visió.
Si l’únic propòsit d’aquesta Supercopa (com va dir Rubiales: “hemos venido a hacer negocio”) ha servit per fer calaix, és força trist, però molt més trist és fer-ho donant suport a un règim autoritari i que menysté els drets de les dones. És exactament per això que els Saudites han pagat i fort: perquè el futbol espanyol els blanquegi.
