El què avui pesava més que el com. Calia guanyar més enllà de la manera com s’aconseguís. Fos com fos. Això deu haver pensat Rubi a l’hora de plantejar la final contra el Leganés, un rival d’aquells que fan bola. O almenys això és el que ha transmès aquesta nit l’Espanyol, un equip que encara està lluny del que enlluernava a principis de temporada, però que ha tornat a guanyar. No ho feia des del 5 de novembre. I ja se sap, en això del futbol els punts són confiança, necessària per als pericos després d’haver perdut sis partits consecutius a la Lliga, la pitjor ratxa històrica dels catalans. El triomf d’aquesta primera jornada de 2019 suposa un baló d’oxigen per a Rubi.
La fe de David López
Minut 9. David López rep una passada a l’alçada del mig del camp, tira endavant escassos cinc metres, aixeca el cap, veu Cuéllar lleugerament avançat i xuta col·locat i fort, amb l’ànima. Només ell tenia fe que la pilota podria agafar porteria. Bé, Borja Iglesias també. El Panda, intuïtiu dins l’àrea com sempre, ha perseguit la bimba per si hi havia segona jugada. Cuéllar s’ha llançat, però no ha arribat a l’esfèrica, que s’ha estavellat al travesser i li ha caigut al 7 perico, que ha reaccionat més ràpid que el seu marcador i, sense oposició, l’ha empès a la xarxa amb el cap per desfer la calma tensa amb la qual havia començat l’enfrontament, cabdal per a l’Espanyol i per a Rubi, molt qüestionat en les darreres setmanes. Borja Iglesias gairebé ni ha celebrat el gol, ha preferit córrer els gairebé 50 metres que el separaven de David López per abraçar-se amb el santcugatenc, protagonista d’una genialitat que pot haver canviat el rumb d’un equip, com tots, esclau del resultadisme i el curtplacisme. Rubi respirava alleujat a la banqueta.
Fins llavors, el conjunt català encara no havia pogut ficar mà a l’ordre i el rigor d’un Leganés que, com la majoria dels darrers botxins blanc-i-blaus, ha plantejat una defensa de cinc homes. Contra el Sevilla, el Girona i el Betis les coses no van anar massa bé. Potser per això, Rubi ha preferit sortir a esperar el seu rival, conscient que avui calia “picar pedra” i mantenir la calma, com va explicar ahir. Arriscar-se en excés i posar-se per darrere en el marcador enfront d’un contrincant tan dur de rosegar, podria deixar tocat de mort el seu projecte, el d’un Espanyol que abans de retrobar-se amb el seu futbol necessita recuperar la confiança amb punts.
Protegir-se amb la pilota
Els pericos han mostrat símptomes futbolístics de millora d’ençà del gol, però amb el pas dels minuts han preferit protegir-se amb la pilota. Ja havien fet el més díficil. Es tractava de ser pacient per tal de minimitzar riscos i evitar que el Leganés, un rival que es desplega d’allò més bé amb espais, corrés. Així i tot, els de Rubi podrien haver marxat al descans amb més d’un gol d’avantatge si Leo Baptistao, tant participatiu com erràtic, hagués estat més encertat. De fet, el brasiler podria haver sentenciat el partit també a la represa. Com gairebé sempre, li ha mancat la rematada final. No pas l’ímpetu i l’entrega, sempre innegociable en ell.
La lesió de Sergio García ha fet que Piatti entrés en acció. Menys associació, però més capacitat per matar al contracop per a un Espanyol que a l’inici del segon temps s’havia acostat a la seva millor versió. L’argentí ha acabat corrent més cap enrere que no pas cap endavant perquè en l’últim tram d’enfrontament el Leganés s’ha estirat per buscar el gol. La consigna blanc-i-blava era evident: conservar l’avantatge per damunt de tot. La irrupció de Víctor Sánchez en el lloc de Melendo, un vers lliure que desprèn electricitat i alegria en el seu joc sigui quin sigui el context de partit -avui ha estat el més incisiu dels locals-, confirmava que el missatge era aguantar fos com fos. Per moments, els de Rubi han estat un sac de nervis, sobretot quan no tenien la pilota. La por a rebre l’empat sobrevolava el RCDE Stadium.
L’Espanyol ha aguantat amb força patiment. En bona part, perquè els blanc-i-blaus no han concedit rematades franques als de Pellegrino, que gairebé no han inquietat Diego López, que set jornades després ha tornat a deixar la porteria a zero. El crit d’alliberament de Rubi i els seus jugadors després que l’àrbitre assenyalés el final del partit ha evidenciat que avui el què pesava molt més que el com. Un cop recuperada la confiança, ara cal tornar als orígens futbolístics.