El mateix? Guanyar justet. Diferent? Més toc, més velocitat de la pilota, més associació i debut en lliga de Ruqui Puig.
No és dia encara per avaluar gairebé res del canvi d’entrenador. Al mig del camp, on el Barça té overbooking, avui era més fàcil amb De Jong fora i Arthur justet: Busquets ha comptat amb Arturo Vidal i Rakitic. I al davant, sense ni Suàrez ni Dembélé, també eren faves comptades: o Ansu Fati o Carles Pérez, i s’ho han partit.
La filosofia de Setién s’ha vist en el mig del camp on els veterans avui inexcusables han acabat deixant el seu lloc a joves de molt talent: Riqui Puig i Arthur, el primer per veure com de bé s’hi troba al primer equip i el segon per anar-lo recuperant amb uns minuts de joc.
Primar el toc i el bon joc s’ha d’intentar que no vulgui dir, de nou, molta possessió per a no res o absència de gent a les bandes. En algun moment hi ha hagut atapeïment de personal davant l’àrea gran del Granada. Efectivament, la possessió ha rondat el 70-75% i a vegades Messi i Griezmann gairebé s’estorben de tan junts que arriben a jugar. Tot això provocat també per un Granada que no ha deixat Messi en cap moment. Sovint tenia al damunt dos homes, o tres fins i tot.
Però, justament, el gol salvador, en el minut 75, s’ha produït en una jugada de toc, en una jugada resolta en poc espai i amb un bosc de cames: recuperació de Riqui Puig, tocs ràpids i curts de Messi, Griezmann i Arturo Vidal per a què Messi de manera suau però afinada marqui. Arturo Vidal és qui fa l’assistència final tractant la pilota com si fos futbol sala, fent-la rodolar amb tota la sola. Això, abans que un toc d’esperó.
Però avui no era tant el dia de controlar, com diu la filosofia del nou entrenador, sinó de culminar i aquí s’ha notat molt l’absència de Suárez. Res a dir d’Ansu Fati que, especialment en els primers minuts del partit n’ha tingut un parell de força clares, ni de Carles Pérez que quan surt al camp espanta els defensors.
Inevitablement (el mateix) hi ha hagut el moment de la por, el minut 65 quan el pal ha escopit una pilota que s’ha passejat pel davant de la porteria de Ter Stegen. Hagués pogut ser el 0-1 i, al cap de poc, en el 70, és quan ha entrat Riqui Puig que, com hem dit, sembla que hagi jugat sempre amb aquests companys.
No es pot dir gaire cosa més. Tres punts, de nou colíders i a esperar que el sacseig que ha significat el canvi de míster s’apaivagui i vagin quallant les espurnes avui intuïdes i que el mateix (guanyar) acabi sent diferent de debò: gaudir de bon futbol.