Dijous, 1 octubre 2020

Barcelon(ismes)

"Sóc conscient de les dificultats de tot plegat, del llast del passat, de les conseqüències de les gestions pretèrites i actuals, però caldria superar aquest frontisme pel bé del club"

|

+Notícies

[VÍDEO] Victòria europea del Joventut, amb públic

El Joventut de Badalona ha arrencat el periple europeu amb una victòria sobre el Partizan de Belgrad per 85.82. El triomf s'ha materialitzat en...

A Koeman no li cal Dembélé i el Barça el posa a la venda

Ousmane Dembélé no ha convençut Koeman i l'holandès no hi posa cap trava a que el club el traspassi. L'entitat blaugrana necessita 50 o...

Relacionen un càrrec de la RFEF amb la trama d’en Villarejo

Les múltiples poltrones federatives i càrrecs diversos en l'entramat esportiu són a la vegada portes giratòries i cementiri d'elefants de càrrecs de l'administració, que...

Messi envia un missatge positiu al barcelonisme per “estar units”

En declaracions exclusives al diari Sport, però que ràpidament han esclatat per tot el planeta, Messi vol posar pau al barcelonisme i mira endavant...

14 positius per Covid del Gènova podrien aturar la lliga italiana

La lliga italiana, la Sèrie A, podria interrompre's després que, un cop acabat el partit Nàpols-Gènova amb golejada de 6-0 per als locals, el...

Unai Etxeberria fitxa pel València després de ser acomiadat del Granada

El porter basc Unai Etxebarria va ser notícia quan el seu equip, el Granada, va decidir acomiadar-lo per portar una samarreta en suport als...

+Llegits

La temporada impecable del Bayern de Munic: Lliga, Copa, Champions i Supecopa d’Europa

Dues notícies en una ha propiciat el Bayern de Munic-Sevilla, final de la supercopa europea. Per un cantó, l'esportiva, amb la victòria dels bavaresos...

Unai Etxeberria fitxa pel València després de ser acomiadat del Granada

El porter basc Unai Etxebarria va ser notícia quan el seu equip, el Granada, va decidir acomiadar-lo per portar una samarreta en suport als...

L’Espanyol guanya a Oviedo i Sabadell i Girona perden a Mallorca i Gijón

El seguiment dels tres clubs catalans a la divisió de plata costa de fer mirant la classificació, ja que hi ha equips amb tres...

[VÍDEO] Victòria europea del Joventut, amb públic

El Joventut de Badalona ha arrencat el periple europeu amb una victòria sobre el Partizan de Belgrad per 85.82. El triomf s'ha materialitzat en...

Relacionen un càrrec de la RFEF amb la trama d’en Villarejo

Les múltiples poltrones federatives i càrrecs diversos en l'entramat esportiu són a la vegada portes giratòries i cementiri d'elefants de càrrecs de l'administració, que...

Torra expressa al COI el “ple suport” a la candidatura Pirineus-Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern 2030

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha traslladat al president del Comitè Olímpic Espanyol (COI), Alejandro Blanco, el "ple suport i compromís" de...

Fa pocs dies coneixíem la mort de Josep Lluís Nuñez, qui fou president del FC Barcelona entre 1978 i l’any 2000. L’empresari constructor basc durant el seu llarg mandat va generar tot tipus d’opinions. Des dels que lloen la seva gestió al capdavant del club, fou pioner a l’hora d’implantar un model que després acabaria arrelant a tot el futbol estatal i europeu, fins als que critiquen les seves pràctiques i els clarobscurs de la seva presidència. No entrarem ara a abonar el relat hagiogràfic, del qual no som gens partidaris atès que cap difunt encarna la perfecció humanista doncs tots tenim les nostres errades i contradiccions, ni tampoc aprofitarem l’avinentesa per carregar contra el traspassat expresident barcelonista.

Ara bé, amb la mort de Nuñez —sumada a la desaparició de Johan Cruyff— es tanca un cicle de la història del club. Es clou una etapa on els conflictes entre ambdós al final de l’etapa de l’entrenador holandès, malauradament, van caracteritzar la relació que mantenien. Sembla que quedi molt lluny aquella primera Copa d’Europa, guanyada amb suor i llàgrimes a l’estadi de Wembley contra la Sampdoria el 1992. Els èxits posteriors van acabar diluïnt el que va suposar per l’entitat assolir per primer cop el màxim títol continental. Sobretot tenint en compte els desencisos conreats amb anterioritat a Berna o Sevilla. Generacions de barcelonistes havien somniat amb aquella copa que finalment es va fer realitat aquella nit de maig a Londres.

Publicitat

Per tant, una etapa exitosa, sobretot d’ençà l’arribada de l’holandès volador a la banqueta, que, però, va acabar com el rosari de l’aurora. Un desencontre personal que va fracturar el barcelonisme. Des de llavors el caïnisme present en èpoques pretèrites (Helenio Herrera Vs Luis Suárez per exemple) va prendre noves denominacions: nuñistes o cruyffistes.

Un dels grans mals que ha patit el FC Barcelona al llarg de la seva història ha estat, precisament, la divisió de la seva massa social. A més, sovint aquesta s’ha produït en moments en els quals es podia haver explotat l’èxit esportiu del primer equip. No hi ha pitjor enemic que el de casa. I a Can Barça d’això en són especialistes. Malauradament els temps on tothom feia un front comú i tancava files al voltant del president de torn semblen records d’un passat llunyà. Per exemple quan Gamper va tornar a assumir la presidència davant el perill que l’entitat desaparegués, quan el club va rebre una sanció de clausura de les seves activitats arran de la xiulada del públic a la marxa reial espanyola o, fins i tot, quan la Guerra Civil va alterar el dia a dia de la institució.

- Publicitat-

Des de la cohabitació del duet Nuñez-Cruyff, però, si alguna cosa ha caracteritzat al barcelonisme han estat els ismes. A la sortida del club de Nuñez i els seus hereus, els ismes han marcat la vida social de la institució. Laportistes, nuñistes, rosellistes… potser ja seria hora d’acabar amb aquestes lluites internes que sempre acaben debilitant a l’entitat i esdevenint la riota dels rivals, superar les enemistats i personalismes i tractar d’abordar el reptes del futur del club, que són molts i diversos, a partir d’una mínima unitat d’acció. Sóc conscient de les dificultats de tot plegat, del llast del passat, de les conseqüències de les gestions pretèrites i actuals, però caldria superar aquest frontisme pel bé del club. I això no significa que hi hagi vencedors i vençuts. Ni que quan sigui necessari es deixi de criticar el que calgui criticar. Ningú vol un club mort amb una massa social passiva, tot el contrari. La pluralitat i la diversitat d’opinions forma part de la riquesa de l’entitat. Segurament sense ella el club seria avui en dia una societat anònima esportiva. Estic convençut que la solució es que s’imposi el sentit comú i s’avantposin els interessos del Barça per damunt de tot.

- Publicitat-

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Segueix-nos a

2,811M'agradaAgradda
2,344SeguidorsSeguir

Opinió