Una vegada més, la garrotada europea del Barça ha estat monumental i s’imposa capgirar el club de dalt a baix, com un mitjó, en totes les seves estructures. Anem, però a la narració del partit, que ha començat embogit i era un plaer veure’l i exclamar: Això és futbol! Transicions amunt i avall amb una providencial cama de Boateng que impedeix una rematada franca de Suárez en el minut 2 i, de seguida, entre el 3 i el 4, Thomas Müller marca recolzant-se en Levandowsky que li fa de boia al primer toc.
En el 6, una jugada molt semblant a la primera del Barça, si bé per l’altra cantó, sí que acaba en gol. La por a la rematada de Suárez que anava a rebre una bona centrada d’Alba fa que Alaba vulgui treure-la i li surt una vaselina impossible per a Neuer.
De seguida dues ocasions més blaugranes: tercera aparició de Suárez que ara sí que remata, però Neuer ho pot neutralitzar. Això era el minut 8 i en el 9, una centrada de Messi que es va enverinant sense que ningú ni la toqui s’estavella al pal dels alemanys.
A l’11, l’àrbitre li perdona la groga a Messi i Müller se’n queixa obertament i, en el 12, Levandowsky erra en rematar una bona jugada dels bavaresos. No hi ha gens de control, les pèrdues són constants que propicien contínues fuetades. Després, però d’uns minuts de treva arriba el segon gol alemany que ho capgira tot: és el minut 21 i Perisic fa un xut en carrera que llepa Lenglet el que fa que el peu de Ter Stegen l’aturi i solament la desviï una mica al travesser per dins.
Aquest segon cop d’anar per darrere en el marcador ja pesa molt i, tot i un remat llepant el pal de Piqué, en el minut 25, en el darrer de tres córners seguits i un cop de sort de Ter Stegen, un minut després, el 26, quan el porter blaugrana treu l’esfèrica quan entrava, en una jugada confusa, arriba el 3-1, en un nou xut, ara de Gnabri a un servei al primer toc de l’omnipresent Thomas Müller.
Si el 2-1 pesava, el 3-1 ja demostra que, a més de les forces físiques, en el futbol cal força mental i apareixen nervis i més errors. Busquets i Ter Stegen perden la pilota i Levandowsky erra una ocasió que no acostuma a errar. Qui mai no erra, però, és Müller, que en el minut 31 fa el quart, una vegada més com a resultat d’una errada defensiva catalana, s’avança a Lenglet a l’àrea petita i remata. El Bayern segueix pressionant, no abaixa el peu i sort que arriba el descans, sense temps afegit de tant boig com ha estat.
Comença la segona part amb Griezmann en el lloc de Sergi Roberto. Lògicament el ritme no pot ser el mateix. El Barça no va boig i el Bayern, tot i controlar, té alguna ocasió. Semblava que els minuts passarien però en el minut 57 Suárez, Messi fa la seva tradicional passada llarga per Alba que la posa per a Suárez que, després d’un retall exquisit, xutar a trencar.
El bri d’esperança ha durat ben poc, ja que, en el minut 62 Alfonso Davis es desfà fàcilment de Semedo i es passeja per tota la línia de fons. Té temps de rumiar-s’ho i ha de ser l’altre lateral Kimmich qui entri pel mig per rematar sense l’oposició que caldria suposar en el moment en què s’obria una mica d’esperança.
I, a partir d’aquí, els minuts de les escombraries. Minut 68: una nova i imperdonable pèrdua de Semedo i Alba salva el sisè, sisè, però, que arriba en un cop de cap de Levandowsky, en el minut 82, a centrada de futbol sala de Coutinho, un jugador que quan acabi aquesta competició tornarà al Barça. Té temps Coutinho de fer el setè en el minut 84 i el vuitè en el 88, fàcils els dos, sense massa oposició.
Des del 2008 el Barça no acaba una temporada en blanc. No s’acaba només aquesta Champions sinó que s’acaben també moltes altres coses. Cal fer net del tot en tots els estaments del club, un club que ha perdut personalitat en tots els àmbits i no només els futbolístics: formatiu, econòmic, social, polític. No hi ha cap pota de tot l’entramat de l’entitat que s’aguanti. La història havia avisat suficientment i no calia haver arribat a aquest desgavell còsmic per a fer net. Aquest vespre mateix hauria de dimitir tothom.